Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler i el ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, es varen tornar a reunir i varen dinar plegats amb tota la delegació russa. La reunió va ser encara més freda que la del dia anterior. Mólotov va tornar insistir en saber què feien les tropes alemanyes a Finlàndia i Romania, però aquesta vegada Hitler es va defensar i li va assegurar que Alemanya no havia incomplet cap acord, cosa que no podia dir de la Unió Soviètica quan havia entrat a la província romanesa de Bucovina. Enfadat, Mólotov li va preguntar com reaccionaria Alemanya si la Unió Soviètica actués de la mateixa forma amb Bulgària. Hitler es va limitar a respondre-li que en aquest cas ho hauria de consultar-ho amb Benito Mussolini. Llavors, Mólotov li va senyalar els interessos soviètics a Turquia, oferint seguretat en els Dardanels i una sortida a l’Egeu. La reunió va acabar sent un intercanvi de retrets i un fracàs i al final no varen arribar a cap acord de cooperació per atacar la Gran Bretanya. Per acabar ràpidament amb la trobada, Hitler li va declarar que davant la possibilitat d’un atac aeri britànic era millor suspendre la sessió. Després de la reunió, Joachim von Ribbentrop li va demanar permís a Hitler per negociar amb el ministre soviètic l’entrada de la Unió Soviètica en el Pacte Tripartit. Hitler li va respondre que volia sondejar les possibles exigència soviètiques.

Amb Mólotov ja fora, Hitler va parlar uns moments amb Wilhelm Keitel, que se li havia ordenat que fos present a la Cancelleria per acomiadar al ministre rus, i li va confessar que el resultat de la trobada era insatisfactori, però que abans d’emprendre qualsevol aventura volia esperar la reacció de Iosif Stalin.

A la nit, Mólotov va continuar les conversacions amb Von Ribbentrop, que li va proposar que la Unió Soviètica passés a formar part del Pacte Tripartit, a l’ambaixada soviètica. Mólotov no ho va veure clar i li va fer referències als entrebancs italians a Grècia i Tarent i li va dir que li semblava que els alemanys ja donaven per guanyada la guerra contra la Gran Bretanya. El ministre també li va assegurar que Hitler permetria que Finlàndia formés part de la zona d’influència soviètica i que no hi mantindrien les tropes.

Durant aquella nit, Mólotov va organitzar una recepció en honor als seus amfitrions alemanys en el gegantesc edifici de l’Ambaixada soviètica, situat a l’Unter den Linden. En la sala es va oferir un bufet amb abundat vodka i caviar per 500 persones sobre taules cobertes amb mantells blancs, amb gran abundància de clavells i coberteria antiga de plata confiscada després de la Revolució soviètica. Hitler no va assistir a la cerimònia i el seu lloc el va ocupar Von Ribbentrop, Rudolf Hess i Hermann Göering, que aquest últim es va presentar amb el seu uniforme de color celeste. Els fotògrafs i els càmeres de noticiaris varen deixar constància de l’arribada dels invitats i la rebuda de Mólotov. Entre els convidats hi havia l’actriu russa Olga Chejova. Vsevolod Nikolayevich Merkulov del NKVD va tenir gran interès en conèixer a l’actriu pel fet de que pertanyia a la il·lustre família del Chejov. L’emissari del NKVD la va informar de que la seva família, que continuava a la Unió Soviètica, es trobava bé. No es coneix del tot de què varen parlar.

Però a mitja cerimònia, a les nou de la nit, els bombarders britànics varen tornar a entrar en escena a la capital. Segons el traductor Paul Schmidt, les sirenes varen començar a rugir en el moment que Von Ribbentrop s’alçava per contestar al brindis amistós fet per Mólotov als seus invitats. Amb els vidres de l’Ambaixada vibrant, els dos ministres d’Afers Exteriors varen tenir que interrompre el sopar i es varen dirigir en el refugi antiaeri del ministre Von Ribbentrop a la Wilhelmstrasse. Altres, entre ells Schmidt, varen buscar protecció a l‘Hotel Adlon. Els treballadors soviètics de l’Ambaixada es varen refugiar a la sala de tortures destinada a interrogar a membres sospitoses del personal, suposats espies i personatges de la comunitat soviètica fincats a Berlín. Winston Churchill va declarar més tard que l’atac havia sigut calculat per l’ocasió perquè estaven al corrent de la conferència i, tirant d’ironia, va declarar que encara que no haguessin sigut invitats Gran Bretanya no volia deixar d’assistir a ella.

En el subterranis del Ministeri d’Afers Exteriors,  els dos ministres varen continuar les seves conversacions, amb Gustav Hilger, conseller de l’Ambaixada alemanya, com a intèrpret davant l’absència de Schmidt. Mólotov li va dir que no lamentava l’alarma antiaèria, ja que l’hi havia brindat l’oportunitat de mantenir una conversació exhaustiva. En veure que els criats s’havien oblidat dels cafès, el ministre alemany va cridar que portessin immediatament els cafès i es va ocupar de que els seus invitats fossin atesos i estiguessin còmodes. Quan Von Ribbentrop li va insistir de que la Gran Bretanya estava acabada i, en conseqüència es repartirien el seu imperi entre les potències de l’Eix i, per tant, la Unió Soviètica s’hi havia d’adherir, Mólotov li va respondre que si era així per què estaven en aquell refugi i d’on venien les bombes que queien. El ministre soviètic li va dir que la Unió Soviètica mai podria renunciar del tot als seus interessos en els accessos al Bàltic per l’oest: les aigües dels estret de Kattegat i Skagerrak, entre Dinamarca, Noruega i Suècia. Tot i això, Mólotov li va prometre parlar-li a Iosif Stalin de la possible entrada al Pacte Tripartit. El ministre soviètic va insistir en aquesta curiosa trobada, que Bulgària interessava a la Unió Soviètica, igual que Turquia, i que el destí d’Hongria i de Romania no els deixaven indiferents tampoc i, en conseqüència, volien saber de les intencions de l’Eix respecte a Iugoslàvia i Grècia, igualment les d’Alemanya respecte a Polònia. També volia conèixer el pacte amb els suecs perquè fossin neutrals. Al final d’aquesta trobada, Mólotov va fer observar que els alemanys consideraven la guerra contra Gran Bretanya virtualment guanyada, però els va advertir de que, si tal com declarava Hitler es jugava la vida o la mort de dos imperis, Alemanya lluitava per la seva vida i Gran Bretanya per la seva mort.

---

Hermann Göering va advertir de la possibilitat que la Luftwaffe no comptés amb les xifres necessàries per destruir la potència industrial soviètica. Hitler li va dir que, degut a les necessitats, ja que la guerra seria a llarg plaç, era imprescindible que Alemanya controlés els jaciments petrolífers del Caucas.

---

El govern va permetre en els jueus tornar a treballar de sabaters, però amb la condició de que només podrien atendre a clients jueus. Els sabaters “alemanys” que pertanyien al NSDAP o organitzacions afiliades, no se’ls permetria reparar el calçat dels jueus. Els que no eren membres del NSDAP havien de decidir segons la seva “consciència”.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic sabia que Alemanya planejava motoritzar una tercera part de totes les divisions, fet pel qual sumarien un total de 70 divisions blindades i motoritzades, i que també incrementarien les seves divisions de paracaigudistes. A més, es tenia constància de que tenien previst elevar a 18 la quantitat de divisions alemanyes a Romania.

A Gabon:

Les forces de la França Lliure varen entrar a Libreville.