Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler es va entrevistar amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer en el seu despatx del Berghof, a Obersalzberg, per parlar de la invasió a Gibraltar. Hitler li va explicar que tenia l’operació preparada i li va demanar actuar ràpid perquè estava convençut de que la Gran Bretanya atacaria a Espanya, i li va descriure la situació militar alemanya perquè veiés que inclús aquell hivern es podia produir l’atac. El dictador li va prometre que un cop conquerit el Penyal, aquest passaria després a mans espanyoles, però necessitava amb urgència que li digués quan volia atacar. Serrano Súñer, que no veia clara l’oferta del dictador, li va replicar que segons havien parlat a Hendaia no entrarien a la guerra quan ells diguessin, sinó quan els espanyols estiguessin en condicions de fer-ho. Serrano Súñer li va explicar Espanya tenia greus problemes econòmics i que depenia de les exportacions de l’Atlàntic (en aquell moment esperava 400.000 tones de cereals de Canadà), i li va explicar que l’opinió pública espanyola no veuria en bons ulls entrar en una altra guerra. Hitler, enfadat per veure que no el convencia, li va dir que si Espanya no rebia més ajuts d’Alemanya era perquè no era un país bel·ligerant i li va prometre que si ajudava als interessos alemanys seria recompensada, però que no li podia oferir les exigències del dictador Francisco Franco del Marroc francès perquè no es volia enemistar amb el Govern de Vichy. Serrano Súñer, disgustat, va observar com Hitler preferia abans amistar-se amb França que amb Espanya. El dictador li va insistir de que aquesta operació mixta era necessària i li va assegurar que no es tornaria a presentar mai més una oportunitat com aquella per conquerir aquell territori. Hitler va argumentar que era una qüestió d’honor pel poble espanyol recuperar aquell tros de terra i li va recordar la seva importància estratègica. Serrano Súñer es va excusar de que no podia prendre cap decisió perquè depenia del vistiplau de Franco. A continuació, Hitler el va fer passar a una altra habitació amb una taula plena de mapes i una paret amb banderes que indicaven la posició dels seus soldats. Allí els esperava Alfred Jodl, que li va explicar en el ministre espanyol l’Operació Fèlix.

La reunió va acabar sense acords i després es varen entrevistar amb el comte Galeazzo Ciano, a qui Hitler li va recriminar el fracàs italià en la invasió a Grècia. Hitler el va advertir que si els britànics aconseguien posar una base aèria a Atenes podrien bombardejar els pous petrolífers de Ploesti.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu doctor Felix Kersten, i aquest li va explicar com li havia anat el dia anterior amb un SS que tenia tendències homosexuals que el cap de les SS li havia recomanat perquè el tractés per curar-li l’homosexualitat, ja que pensava que el doctor li podria curar com si fos una malaltia. El metge li va recomanar que no el pressionés amb metges i psicòlegs perquè no farien més que ell. D’immediat, Himmler va cridar a un secretari i li va demanar en el doctor que dictés el protocol d’interrogatori. En acabar de redactar-lo, Himmler el va firmar sense fer objeccions. Llavors, Kersten li va recomanar enviar aquell home a alguna de les ambaixades alemanyes, però Himmler aquí si que si va negar per si els demés països descobrien que hi havia un funcionari homosexual. Al final varen arribar a un acord per enviar-lo a Holanda, però Himmler va quedar mut quan el doctor li va insinuar que el monarca Frederic II tenia tendències homosexuals. Li va exigir que no digués aquelles coses. Himmler, canviant de tema, li va explicar com havia anat la vista del ministre Viatxeslav Mólotov del 12 de novembre a Berlín dient-li que havia marxat sense que haguessin arribat a cap acord. Estava molest per les exigències dels russos i li va dir que no podien permetre que el comunisme s’estengués. En acabar el tractament, Himmler li va demanar que estigués preparat en els següents dies per acompanyar-lo en un viatge a Salzburg. Havia comprat un xalet a Aigen.

A França:

El general Paul-André Doyen, president de la delegació francesa de la comissió alemanya de l’armistici, es va queixar al general Otto von Stulpnagel de les mesures adoptades contra els lorenesos i va protestar respecte a la forma en la qual s’estaven duent a terme les deportacions, les quals va descriure com inhumanes. Les protestes del general varen quedar a l’oblit dels alemanys, que varen continuar amb la seva política. També aquell dia es varen queixar les autoritats de Vichy als alemanys en una carta on deien que el govern francès no podia donar asil per més temps als estrangers, bàsicament jueus, i proposava amb la màxima urgència que el govern alemany donés els passos necessaris per transportar-lo de retorn a Alemanya i pagar el cost derivat de la seva estada a França.

A la Gran Bretanya:

31 soldats britànics varen morir a Theydon Bois, al nord de Londres, quan va esclatar una mina alemanya llançada en paracaigudes.

A l’Atlàntic: 

Un radar britànic aire-superfície, adaptat a un hidroavió Sunderland, va localitzar el seu primer U-boot.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va rebre per primer cop un missatge de Richard Sorge, del servei secret Tòquio, on confirmava de que una agressió alemanya es preparava en territori soviètic.