Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb el rei Leopold III de Bèlgica, que anava a l’entrevista de mala gana. El monarca belga va pujar la gran escalinata per arribar a la casa a poc a poc, pràcticament arrossegant els peus. Hitler es va comportar amb cortesia, però de seguida el monarca belga li va deixar clares les seves intencions de parlar del destí de Bèlgica. Hitler, fent cas omís a les demandes del seu convidat, va començar un llarg monòleg sobre la situació política d’Europa. Després d’uns minuts, Hitler finalment li va preguntar com s’imaginava les futures relacions entre Bèlgica i Alemanya. Leopold li va contestar de que tot depenia de si Bèlgica era totalment independent en firmar la pau. El dictador va intentar evitar discutir-se per la independència belga, ja que no havia decidit si crear o no una nova nació en aquella zona. Leopold li va recordar que els britànics garantien sovint per la ràdio la independència de Bèlgica i que el poble belga creia en ella. Hitler es va limitar a dir-li que a ell li havien confiat una gran missió.
En servir-se el te, Hitler li va oferir un nou monòleg sobre el nou ordre d’Europa i va suggerir un altre cop la col·laboració belga. A canvi d’aquesta ajuda, Hitler li va oferir una zona de la França septentrional, que anava fins a Calais i Dunkerque, i li va parlar d’una nova Bèlgica en el nou ordre. Leopold no li va contestar.
Després del desastre de la reunió del dia anterior, Ramón Serrano Súñer es va entrevistar amb el ministre Joachim von Ribbentrop a l’Hotel Berchtesgadener Hof per mirar de reconduir les relacions entre els dos països. Von Ribbentrop li va mirar d’explicar millor la situació militar del que havia fet Hitler el dia anterior, i li va prometre que Alemanya ajudaria les necessitats de blat, 400.000 tones, i de matèries primes d’Espanya i li va explicar tots els detalls de les operacions militars. Serrano Súñer va estar d’acord amb les paraules del ministre alemany i li va dir que es mantindrien en contacte, ja que Espanya necessitava l’ajut d’Alemanya i perquè Francisco Franco estava d’acord amb les idees de Hitler. Ramón Serrano Súñer va sortir de la reunió més satisfet de la reunió amb Von Ribbentrop que no pas amb la de Hitler, i va ser el ministre alemany qui va acompanyar-lo a l’estació de trens per acomiadar-se. Aquella va ser l’última reunió del ministre Serrano Súñer amb els dirigents alemanys
De les dotze a la una de la matinada va sonar a la ciutat de Dresden per vuitè cop l’alarma antiaèria. Com els altres cops no va passa res. A la nit, de tres quarts d’onze a un quart de dotze de la nit, va sonar la novena.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
Bombarders britànics varen bombardejar la fàbrica d’armaments Skoda, a Pilsen.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen matar d’un tret a un polonès cristià per haver llançat un sac de pa per sobre del mur.
En la Batalla d’Anglaterra:
A la nit, la Luftwaffe va començar una sèrie d’atacs que durarien tres dies seguits a la ciutat de Birmingham. En aquella primera nit les bombes alemanyes varen matar a 1.353 persones.