Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Albert Speer vivia pendent de com havia de reedificar la majoria de les ciutat alemanyes i, per això, va enviar una carta al secretari Martin Bormann per dir-li que calculava que el cost de les obres de totes les ciutats era d’entre 22 i 25 mil milions de Reichmarks. Speer temia que el cost de la guerra li portés problemes alhora de realitzar les seves obres i va decidir publicar un decret on es deia que tots els projectes d’obres del Reich quedaven sota la seva jurisdicció per així assegurar-ne el control i, per tant, ningú més que ell podia demanar diners per construir en el Reich.

---

El cap nacionalsocialista d’Erlangen, on hi havia un dels millors sanatoris d’Alemanya, va escriure un informe en el govern alemany explicant que en aquest sanatori s’hi havia presentat en nom del Ministeri de l’Interior una comissió composta per un metge i alguns estudiants per examinar els historials clínics dels malalts internats. Segons el cap nacionalsocialista, aquesta comissió havia observat que la majoria dels malalts que havien sigut traslladats a altres centres amb la companyia Transports Socials, Societat Limitada havien mort i que s’al·legava a les famílies unes causes de les morts que no podien ser certes pel tipus de malalties que tenien els malalts. A més, els familiars es veien obligats a incinerar els cadàvers. L’informe acabava dient que la majoria de la població pensava obertament que els malalts eren assassinats i el va avisar de que aquests incidents ho aprofitava l’Església i altres cercles religiosos per atacar al règim.

A Holanda:

El professor Rudolph Cleveringa, decà de la Facultat de Dret de la Universitat de Leiden, la més antiga d’Holanda, va respondre l’ordre alemanya d’acomiadar a tots els professors jueus del 15 de novembre. En el Gran Saló de la Universitat i amb totes les butaques ocupades de professors i estudiants, el decà va condemnar l’exigència alemanya com menyspreable, sense mesura i va plantejar una dura comparació entre el poder basat en la simple força i l’exemple d’Eduard Meijers, un dels professors jueus de la Universitat. Aquella mateixa tarda, els estudiants de Leiden i Delft varen començar una vaga. Poc després de pronunciar aquest discurs, Cleveringa va ser detingut; va passar vuit mesos a la presó i les universitats de Leiden i Delft varen tenir que tancar.

A la Unió Soviètica:

Abans de tornar a Berlín, Viatxeslav Mólotov va enumerar les exigències soviètiques que havia de presentar al govern alemany per acceptar un pacte amb Alemanya, Itàlia i Japó. Aquestes exigències eren la retirada de les tropes alemanyes a Finlàndia, el reconeixement de que Bulgària es trobava dins de l’esfera d’influència russa, la concessió de bases a Turquia, l’acceptació de l’expansió soviètica cap al Golf Pèrsic i la cessió per part de Japó del sud de Sajalin. Aquestes exigències varen ser presentades aquell dia a l’ambaixador Werner von der Schulenburg.

En la guerra contra Grècia:

Benito Mussolini va ordenar la desmobilització general del seu Exèrcit després d’haver sigut frenat per les tropes gregues.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va demanar en el poble nord-americà mantenir la producció ininterrompuda en les indústries de defensa.