Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Aquell dia es va estrenar a tots els cinemes del Reich la nova pel·lícula antisemita, El jueu etern, acabada de produir el 10 d’octubre. S’havien preparat dues versions diferents: una versió original i una altra on s’havien eliminat les escenes sagnants. Només a Berlín es va projectar simultàniament a 66 cinemes. Els cartells que anunciaven l’estrena en la capital advertien de les dues versions:

Com en la versió original de les 18:30 es mostren imatges de sacrificis d’animal per part dels jueus, als esperits més sensibles se’ls recomana assistir al pas de la versió reduïda que es projectarà a les 16. A les dones només se’ls permetrà l’entrada a la sessió de les 16 hores.

Cada ciutat tenia els seus propis cartells. A Betzdorf, en el districte d’Altenkirchen, es descrivia la pel·lícula com un film documental sobre el món jueu. La pel·lícula acabava amb el discurs d’Adolf Hitler del 30 de gener de 1939 en el Reichstag on assegurava que en cas d’una nova guerra mundial els jueus serien exterminats. Després de l’estrena, aquell mateix dia el Deutsche Allgemeine Zeitung comentava que un cop acabada la pel·lícula l’espectador podia tornar a respirar i podia tornar a veure la llum de nou. Pel Illustrierte Film-Kurier, la pel·lícula estava dotada d’imatges horribles (fent referència als jueus, els sacrificis rituals i les rates) i es deia que el poble alemany podia està agraït de tenir el privilegi de formar part del poble alemany, on el seu líder estava resolent de manera definitiva el problema jueu. Però tot i les crítiques positives la pel·lícula no va tenir l’èxit esperat, ja que les escenes d’horror varen marejar a més d’un espectador. Imatges de la pel·lícula varen ser reproduïdes de manera interminable en els cartells o publicacions antisemites.

A Holanda:

Després dels incidents del 26 de novembre, els alemanys varen tancar les universitats de Leiden i Delft i el decà R. P. Cleveringa va ser arrestat.

A França:

A París, Alfred Rosenberg va visitar la nova vivenda del capità general Hugo Sperrle en el Palau de Luxemburg. El capità general li va ensenyar unes fotografies aèries de Gran Bretanya i li va explicar algunes mesures que havia pres per la seva flota aèria. Rosenberg també es va reunir amb Friedrich Christiansen, que havia vingut des d’Holanda, i aquest li va demanar que també pronunciés un discurs com el del dia anterior a La Haia.

A la tarda, Rosenberg es va dirigir al teatre Ambassadeurs per veure una obra. Després d’una visita ràpida al quarter aeri a Villacoublais, el Reichsleiter va pujar a un avió, el del capità general Gerd von Rundstedt, per tornar a Berlín, però l’aparell tenia una de les ales d’aterratges trencades i no es va poder enlairar. Els demés estaven bloquejats.