Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Gottlob Berger va escriure-li a Heinrich Himmler que ja que no s’havia acabat amb l’hàbit d’atacar-lo, referint-se al Reichsführer, per raons purament personals i, com que s’havia pogut demostrar, formava encara part en el pensament conscient o subconscient de diversos caps superiors, creia necessari i urgent crear un càrrec que s’ocupés de prevenir als militants de les SS abans de que cometessin una deslleialtat o en tinguessin intenció. Berger li va dir que qui cometés per tercer cop deslleialtat en perjudici del seu Reichsführer hauria d’assumir les conseqüències d’abandonar els Escalons o ser expulsat, ja que hauria violat la llei bàsica dels Escalons: fidelitat al Reichsführer. Li va argumentar que quan s’acomiadessin a dos o tres caps de cop, correria la veu i les seves reputacions s’enfortirien considerablement. 

Precisament, aquell dia Himmler es va reunir a dos quarts de cinc de la tarda amb l’expedicionari suec Sven Hedin, que prèviament s’havia reunit amb l’arxiduquessa Alice von Habsburg, que tenia el seu marit a la presó, a l’Hotel Kaiserhof. Només asseure’s, el cap de les SS li va tornar a parlar del jove expedicionari, el doctor Schäfler, i li va dir que el doctor li estava molt agraït pel seu interès i que estava molt enfocat en la seva investigació geogràfica del Tibet. Veient que la conversa anava en bon sentit, Hedin va canviar radicalment de tema i li va preguntar per l’arxiduc Karl Albrecht von Habsurg, el marit de l’arxiduquessa, i li va demanar que el tractessin de forma digne, amb una cel·la amb llit. Himmler li va explicar que coneixia perfectament el cas i li va citar una sèrie d’acusacions sobre infraccions contra les lleis de guerra alemanyes. L’explorador li va insistir en que només li demanava que el tractessin de forma digne, però Himmler li va contestar que no seria benèvol amb “els grans lladres”. El cap de les SS només li va assegurar que l’arxiduc estaria tancat durant tota la guerra i li va prometre que després les coses podrien canviar. Hedin va protestar en veure que no podria ajudar a l’arxiduquessa i li va recordar tots els favors que havia fet per Alemanya, però Himmler es va tancar en banda. Canviant un altre cop de tema, Hedin li va preguntar si menyspreava als éssers humans i Himmler li va contestar que només aquells que aparentaven grandesa i no ho eren. 

En el Vaticà:

El papa Pius XII va aprovar un decret en que condemnava amb fermesa la matança dels malalts mentals a Alemanya dient que no estava permès matar directament a una persona innocent pels “seus defectes físics o psíquics” i que fer-ho era anar encontra de la llei natural i del precepte diví. És probable que aquella condemna fes trencar les negociacions entre l’Església catòlica alemanya i les autoritats alemanyes per restringir més assassinats.

A França:

El govern de Vichy va aprovar una llei, relativa a l’organització cooperativa de l’agricultura, en que s’instituïa la corporació agrícola.

A Japó:

L’emperador Hirohito es va reunir amb el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Hajime Sugiyama, per preguntar-li l’eliminació definitiva de Chiang Kai-Shek. El general es va limitar a respondre-li que acabar amb ell definitivament amb ell seria molt complicat. En tenir aquesta resposta esperada, l’emperador li va preguntar si era possible reduir les operacions militars en la guerra contra els xinesos, però Sugiyama li va respondre que si feia això suposaria una pèrdua de moral, ja que donaria la impressió que haurien perdut la guerra. Hirohito li va ordenar a continuació que revisés dràsticament la situació perquè ara volia atacar al sud.