Divendres:
En el Reich:
A Holanda:
El tinent coronel Veltjens de l’Estat Major del comandant de l’Exèrcit a Holanda, el general Friedrich Christiansen, va trucar al despatx del seu comandant per preguntar pel reemborsament d’un milió de florins donats anticipadament a Hermann Göering per adquisicions privades. En el quarter li varen respondre que el tinent general Bodenschatz havia donat instruccions al Banc Estatal de Prússia perquè donés 530.000 M de la Sonderkonto al seu banc d’Amsterdam, i degut a aquest pagament la Sonderkonto, que recentment havia rebut els 3.100.000 M, havia quedat esgotada i es necessitaven nous fons per remetre la resta de la suma que se li devia. Sembla evident que Göering es va quedar una part o la totalitat d’aquells diners.
A Alemanya:
Gertrud Scholtz-Klink es va casar per tercer cop amb la seva nova parella, el Obergruppenführer de les SS August Heissmeyer.
A Itàlia:
Benito Mussolini va destituir a Pietro Badoglio com a cap del Estat Major Central italià per les seves desavinences en el conflicte i per les derrotes a Grècia. Mussolini va nomenar al general i comte Ugo Cavallero successor de Badoglio, però no va ser ben rebut per l’Exèrcit.
A França:
Philippe Pétain va ser informat dels contactes entre el professor Jacques Chevalier, secretari d’Estat en el Ministeri d’Educació nacional, i lord Halifax del 4 de desembre de 1940, i li va dir a Pierre Dupuy, encarregat dels negocis del Canadà a Vichy i portador d’un missatge de lord Halifax, que tenien que guardar tot aquell afer en secret i que aprovava el contingut del document. Per Pétain aquell document li confirmava la voluntat del govern britànic de voler negociar amb els francesos i de que eren certs els documents escrits per Winston Churchill i el professor Louis Rougier del 25 d’octubre de 1940.
Un article de Lucien Rebatet en Le Cri du Peuple sota el títol: Acabeu amb els jueus!, definia els jueus com bitxos i rates i demanava que fossin transportats fora d’Europa.
A Líbia:
Rodolfo Graziani va ser advertit per la seva intel·ligència que hi havia una gran possibilitat d’un assalt britànic, però el comandant italià no va fer cas a aquest avís.