Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els bombarders de la RAF varen atacar Berlín, bàsicament varen llançar les seves bombes en el barri comercial de Tauentzienstrasse, on milers de vidres varen quedar escampats al terra com a resultat de les explosions.

A França:

A París, en el Museu de l’Home, joves etnòlegs varen difondre el primer número d’un diari imprès en multicopista anomenat la Resistència.

Continuant a la capital francesa, a petició d’Adolf Hitler va arribar a l’estació d’Austerlitz des de Viena les restes mortals del fill de Napoleó Bonaparte, Napoleó II, mort l’any 1832 a l’edat de 21 anys. El seu taüt va ser muntat sobre una carro de canó i va ser transportat fins als Invàlids escortat amb la guàrdia d’honor del Heer més un seguici de gent que portava torxes. Un cop a l’entrada del mausoleu de Napoleó I, l’escorta del Heer li va rendir els honors corresponents a Napoleó II. El taüt va ser posat al costat del fèretre del seu pare. El mariscal Philippe Pétain va representar la cerimònia en el lloc de l’almirall francès François Darlan. Pétain havia declinat assistir a la cerimònia a l’últim moment perquè es trobava en plena crisi ministerial i, com la majoria de francesos, no sentia cap interès per les restes del duc de Reichstadt. També es va dir que tenia por a ser segrestat pels alemanys. Curiosament, aquell mateix dia però de 1840 les restes de Napoleó I varen arribar al port de Le Havre procedents de l’illa de Santa Elena i desenes de milers de francesos varen rebre al seu antic emperador.

A Holanda:

Aquell dia es va produir per primer cop una acció antisemita en un establiment públic quan un membre del NSDAP holandès va entrar uniformat en el Cafè Savoy, en el Leidseplin d’Amsterdam, on ja estaven esperant uns 40 nacionalsocialistes per exigir en els clients jueus que abandonessin el local en un termini de 10 minuts, passats als quals serien expulsats a cops de pal.

A Líbia:

Les tropes britàniques varen entrar al país per atacar als italians.