Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest va atacar durament als bàltics. El doctor va aprofitar un cop més que el líder de les SS se li obria per preguntar-li per què odiava tan als jueus. Himmler li va respondre que els odiava des de que era nen, ja que un amic del seu pare, un professor de Munic, l’havia informat sobre ells i que més tard s’havia topat, per pura casualitat, amb el llibre escrit per Henry Ford, El jueu Internacional, el problema més gran del món. Quan el doctor li va indicar que el magnat industrial havia retirat aquelles acusacions, Himmler li va dir que l’hi havien obligat a fer-ho perquè sinó els jueus haurien arruïnat les seves fàbriques. A continuació, Himmler li va explicar que s’havia llegit Els protocols dels savis de Sió i li va afirmar que s’havia d’eradicar amb tots els jueus. Horroritzat, Kersten li va preguntar si volia matar a tots els jueus, i Himmler li va contestar que no li volia parlar dels detalls, ja que no era ni membre de les SS ni dels NSDAP. Llavors, Kersten el va advertir de que si prenien mesures inhumanes, la reputació d’Alemanya quedaria tocada durant segles, però Himmler li va assegurar que guanyarien la guerra i que després no haurien de contestar davant de ningú. Quan va acabar el tractament, Himmler li va donar cupons per 200 litres de gasolina i el va convidar a dinar. Durant l’àpat, el cap de les SS li va assegurar que si els holandesos no complien amb les noves normes se’ls aplicaria mesures més dures i li va confessar que pensava detenir als membres de la família reial holandesa, idea que el doctor li va intentar fer treure del cap i que al final va aconseguir que no es fes.

---

A la nit, bombarders britànics varen bombardejar Berlín. Aquest atac va ser bastant potent, ja que varen morir 45 civils. 

---

El diari berlinès Deutsche Allgemeine Zeitung va explicar amb tot detall que els agents alemanys que treballaven a Polònia intentaven fer passar el més ràpid possible les empreses poloneses a mans de “propietaris que els oferissin tota classe de garanties” (alemanys).

A Noruega:

Aquell dia varen dimitir tots els membres del Tribunal Suprem, inclòs el seu president, per no tenir que seguir aplicant la justícia dictada pels alemanys. 

A Itàlia:

Benito Mussolini es va veure forçat a demanar més ajuda militar a Alemanya, però aquesta vegada se li va denegar.