Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Com el dia anterior, el doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler i varen tornar a parlar d’Holanda. El cap de les SS, que estava decebut amb els holandesos, va dir-li que començava a entendre el monarca espanyol Felip II i trobava adequada la repressió que havia dut a terme el monarca amb el duc d’Alba quan va cremar milers i milers de protestants a les fogueres. El doctor es va queixar amargament d’aquest últim comentari i li va dir que aquella versió de la història no sortia en els llibres. Himmler li va contestar que Adolf Hitler acabava de llegir un llibre sobre aquest monarca espanyol i li va assegurar que ell també el llegiria amb gran interès. Kersten li va voler fer veure que si tractaven als holandesos com Felip II, els historiadors del futur no tardarien en titllar-los com els pitjors assassins en massa de la història. Himmler llavors es va limitar a dir-li que ell en tal cas no faria res més que complir ordres, pel que, en el seu pensament, no seria culpable de cap crim. Després del tractament, Kersten va anar a veure el director general August Diehn, un dels empresaris alemanys més importants, per comentar-li el què acabava de sentir. Diehn li va contestar que podien esperar qualsevol cosa i li va dir que semblava que “els nazis no pararien fins que tot Europa estigués en flames”.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va preguntar a Archibald Wavell per què hi havia 350.000 homes estacionats a l’Orient Mitjà, si només combatien contra els italians a Cirenàica dues divisions.

A Líbia:

Les forces britàniques i australianes ja es trobaven en territori libi i avançaven cap a Tobruk.