Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Albert Speer estava preocupat pels problemes que l’ocasionaven Martin Bormann i Hermann Giesler per finançar les noves obres del Reich i es sentia molt sol per la falta de suport. Veient aquella preocupació, el ministre d’Armament i Munició, i amic de Speer, Fritz Todt, li va enviar una carta de suport i li va explicar que ell també havia tingut molts problemes amb persones que en principi havien de col·laborar amb ell i que el destí duia a diferents punts de vistes de les persones. En la carta també li deia que havia escollit el millor camí tot i la seva joventut i, en canvi, ell havia escollit un camí ple de patiments. És curiós que al cap d’un any, el 8 de febrer de 1942, Speer agafés el camí de Todt ocupant el seu Ministeri sabent el què li havia dit Todt en la carta.

A Líbia:

La 4º Brigada blindada britànica va combatre als blindats italians a prop de Mechili. Les tropes italianes estaven en aquell moment dividides, amb unitats a l’interior situades al voltant de Mechili, i altres forces al voltant de Derna. No es donaran suport mútuament i les dues forces seran rodejades.

En els Estats Units: 

El ministre de Marina, Franz Knox, va escriure una carta al seu homòleg en el Departament de Guerra, on deia que davant d’una guerra contra Japó era molt possible un atac japonès contra l’esquadra nord-americana o contra la base naval de Pearl Harbor.

---

A Annapolis va atracar el buc de guerra King George V amb el nou ambaixador britànic a Washington, lord Halifax.

---

A Nova York, el pilot de caces alemany Franz von Werrna, que havia sigut capturat el mes de juny pels britànics en estavellar el seu aparell al sud d’Anglaterra, va aparèixer en públic enmig d’una gran publicitat. Mentre estava a la ciutat nord-americana, Adolf Hitler li va concedir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro per una proesa aeronàutica pendent de confirmació. Von Werrna escaparà dels Estats Units per tornar a Alemanya.

A Japó:

Hirohito, tornant a centrar-se en envair Malàisia, li va dir en el seu ministre de la Guerra, Koichi Sugiyama, que s’havia d’elaborar ràpidament un pacte militar amb els tailandesos perquè deixessin passar les tropes japoneses que haurien d’envair Malàisia, ja que considerava que la influència pro britànica sobre el govern tailandès era molt gran. Hirohito els va recordar aquell mateix dia en els caps del seu Estat Major que si les negociacions amb els francesos que s’estaven duent a terme a Tòquio per la major presència militar francesa a la Indoxina francesa acabaven a bon port no seria necessari desplegar una gran força militar. Sugiyama va estar d’acord amb els plans de l’emperador.