Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
En el Palau d’Esports de Berlín, els nazis varen fer un míting per celebrar la seva pujada al poder del 30 de gener de 1933. Davant d’una multitud de gent, una banda militar va avançar lentament entre el públic i les tropes d’assalt varen creuar les portes de darrere de l’estadi i varen desfilar cap a l’escenari per ocupar el seu lloc sota l’àguila daurada. Darrere d’ells varen venir els abanderats amb els uniformes del NSDAP. Minuts més tard, la multitud es va aixecar dels seus seients quan varen veure entrar els líders nazis acompanyats pels militars. A davant de tot hi havia els generals Walther con Brauchitsch, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, entre altres. A continuació van aparèixer Hermann Göering, que anava vestit amb un lluent vestit blau, Joseph Goebbels, que va entrar a poc a poc sense mirar ningú, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Robert Ley i, al final i últim de tots, Adolf Hitler, que va caminar amb fermesa fent la salutació romana sense parar de somriure a la gent. Mentre Hitler anava caminant cap al seu seient, el públic no parava de cantar els càntics del NSDAP i cridaven Heil Hitler.
El dictador es va asseure en la primera fila de l’estrat posant els braços damunt la taula que tenia davant. Llavors, Goebbels, que es va quedar dret, va començar la seva locució davant del públic dient que feia vuit anys el poble alemany havia decidit aixecar-se sota el lideratge d’una persona. A continuació, Hitler es va aixecar de la cadira per dirigir-se al centre de l’estrat per parlar i, en aquell moment, la multitud es va tornar a aixecar per aplaudir-lo. Un cop varen acabar els aplaudiments, Hitler va començar el seu discurs on va culpar els jueus de la guerra i els va amenaçar assegurant que acabaria amb el seu paper a Europa. Després va dir que el seu programa des de sempre havia sigut abolir el Tractat de Versalles, i que ara trobava estúpid que la resta del món pretengués fer creure que no havia revelat aquest programa, ja que havia escrit i dit mil cops que el volia abolir. En cada punt culminant de les frases de Hitler, la multitud aplaudia o cridava un llarg Ooooooohhhh! o picaven amb els peus al terra. Hitler va concloure el seu discurs antisemita expressant la seva esperança de que un número creient d’europeus el seguís en la seva política antisemita.
Durant aquell dia, Hitler es va reunir, entre altres, amb Alfred Rosenberg i Arthur Greiser, que aquest li va comentar el seu treball en el Warthegau i es va mostrar content per la missió que se li havia donat. Hitler li va preguntar si volia tornar a marxar.
Goebbels es va reunir durant aquella jornada amb Philipp Bouhler per parlar de l’Operació T4, l’extermini silenciós dels malalts mentals. El doctor li va confirmar que ja n’havien matat 40.000, però que estaven matar-ne 60.000 més. Goebbels considerava que aquell “acte” s’havia de fer ara perquè ho considerava necessari.
L’arquitecte Albert Speer tenia massa feina acumulada i se’n volia treure de sobre per centrar-se en les remodelacions de Berlín i de Nuremberg. Amb aquest propòsit va enviar una carta al Reichsleiter i líder sindical, el doctor Robert Ley, per explicar-li que renunciava del càrrec en la Bellesa del Treball (que tractava de millorar les condicions laborals dels treballadors en les fàbriques o empreses) i del càrrec d’inspector de les obres del Front Alemany del Treball.
A França:
A París es va celebrar una conferència en el quarter general militar sota la presidència de Werner Best, Theodor Dannecker i Kurt Lischka, representant de Helmuth Knochen. Els tres varen informar als presents a la reunió de que s’havia d’establir una oficina central d’assumptes jueus a França per posar en pràctica les mesures decidides per resoldre el “problema” jueu a Europa. Les funcions d’aquesta oficina serien: tractar de tots els temes policials respecte l’arrest, vigilància i registre de tots els jueus; exercir el control econòmic; organitzar activitats de propaganda i establir un institut d’investigació antisemita. Aquesta oficina es va acordar que fos controlada per les autoritats franceses i que ells, els alemanys, només haurien de limitar-se a fer “suggeriments”. Tots els presents hi varen estar d’acord.
A la Gran Bretanya:
Harry Hopkins va sopar amb el rei Jordi VI i amb la reina Isabel en el palau de Buckingham. Quan començaven l’àpat va sonar l’alarma antiaèria, que advertia de la presència de bombarders alemanys, però ells varen continuar igualment. Però, en arribar al cafè i al porto, va sonar un timbre i el rei li va explicar a l’emissari nord-americà que tenien que anar al refugi antiaeri, on varen seguir conversant. La reina li va dir a Hopkins que el més important era l’estat d’ànim i la determinació del poble britànic.
A França:
Els francesos es varen veure obligats a acceptar que s’establís el Comitè de Coordinació amb els alemanys.
A Líbia:
A la costa nord, a la Cirenàica, les tropes britàniques varen acabar d’ocupar la ciutat de Derna. La RAF va avisar de que els italians que abandonaven la ciutat es dirigien cap a l’oest, direcció a Barce i Bengasi, deixant darrere seu els seus equips.
Diari del Tercer Reich 