Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar-li a Fedor von Bock, que tenia molts dubtes sobre l’èxit de la futura Operació Barba-roja, que es reunís amb ell immediatament. En la reunió, Hitler li va explicar que els britànics no eren estúpids, però que actuaven com si ho fossin, i li va augurar que s’adonarien que una prolongació de la guerra seria inútil si la Unió Soviètica era derrotada. Von Bock va preguntar-li si es podria forçar a firmar la pau, però Hitler li va respondre que si l’ocupació d’Ucraïna i la caiguda de les principals ciutats soviètiques com Leningrad i Moscou no portessin la pau, es veurien obligats a seguir endavant fins arribar a Ekaterimbug, a 1.400 quilòmetres a l’est de Moscou. Llavors, el dictador va continuar el seu relat dient que la producció de guerra era com totes les demandes i creia que hi havia material bèl·lic en abundància i que l’economia estava en auge, a més de que disposaven de més soldats que el principi de la guerra. Segur d’ell mateix, Hitler li va explicar a un Von Bock mut, ja que creia que no valia la pena suggerir retirar la idea d’atacar a l’Est, que estava segur de que l’atac alemany cauria sobre els soviètics com “una granissada”.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va fer importants canvis en l’organització de l’Armada fent que es dividís en tres flotes: l’Atlàntica, l’Asiàtica i la Pacífica. L’almirall Ernest King va liderar la nova Flota Atlàntica, i les forces navals nord-americanes varen quedar reforçades en aquest vital escenari de guerra.

A Japó:

El ministre de Guerra, Hajima Sugiyama, li va escriure un informe per l’emperador Hirohito en el que li demanava apoderar-se de la Indoxina francesa per prevenir-se en cas de que hi haguessin problemes al sud i li va deixar clar que tants els indoxinesos com els francesos no estaven en condicions de resistir a un atac japonès. L’emperador es a reunir aquell dia amb els seus comandants i els va preguntar com s’instal·larien les bases japoneses a Indoxina sense que el govern nord-americà i el britànic es sentissin agredits d’alguna manera. Els comandants li varen transmetre confiança i li varen prometre que aquestes bases no portarien a un conflicte bèl·lic. Més refiat, l’emperador els va preguntar quantes forces navals necessitarien i on pensaven instal·lar-les. L’almirall Osami Nagano li va replicar que la Marina tenia pensat ocupar la badia de Camrang i Sugiyama li va dir que hi hauria noves bases de l’Exèrcit a Saigon i Pnom Penh, i bases aèries a Saigon, Natrang i Touran, les necessàries per desembarcar a la península de Malàisia. Hirohito va acceptar els plans militars i només va preguntar si seria necessària una base aèria a Tailàndia. Sugiyama li va respondre que era imprescindible tenia una base aèria a Saigon