Divendres:

A Líbia:

A Beda Fomm, en el golf de Sirte, a la matinada va acabar amb victòria britànica la batalla que havia començat el 5 de febrer de 1941 entre les tropes britàniques i italianes, que va deixar sense carros de combats als italians. Els italians varen intentar a trenc d’alba trencar el front amb 16 carros de combats que encara quedaven intactes, però varen ser rebutjats i destruïts. Quan els italians es varen rendir ensenyant les banderes blanques, els britànics pràcticament no tenien munició. Aquella va ser la primera batalla a terra significativa de la Segona Guerra Mundial que van guanyar els britànics. En total els britànics varen capturar a 20.000 soldats italians, 200 peces d’artilleria i 120 carros de combat, mentre que només varen morir 9 soldats britànics. 

A la Unió Soviètica:

El Tercer Departament del NKVD va citar la seva font, l’agent Teffi, un espia del NKGB, a Ankara que parlava de rumors sobre una possible ofensiva alemanya contra la Unió Soviètica. Segons una de les versions, només es produiria després de que els alemanys haguessin derrotat a la Gran Bretanya. Segons una altra versió, Alemanya atacaria en territori soviètic abans de llançar-se sobre la Gran Bretanya per assegurar-se així els subministraments.

A la Xina ocupada per Japó:

El Comitè per l’assistència de refugiats jueus europeus a Xangai va respondre la petició del l’Oficina Central del Comitè de Distribució de la Junta Jueva Americana a Nova York del 23 de gener de donar un visat temporal a 500 jueus lituans. El Comitè va explicar que havia enviat el missatge a Yokohama, però que els havien fet arribar informacions de que ja hi havia uns 300 refugiats de Polònia i Lituània a Japó amb visats de Curaçao i d’Estats de repúbliques sud-americanes, ja que aquests països no permetien l’entrada de més emigrants jueus. A més, el Comitè informava que uns 500 emigrants amb destí a Haití navegaven a la deriva i que si no trobaven un lloc on desembarcar en breu tornarien a Japó. Amb tot això, el Comitè els va intentar fer veure que l’arribada dels emigrants jueus suposava un problema per Japó. A més, el visat japonès només era vàlid per 14 dies i pràcticament tots els ports estaven tancats per als refugiats. En definitiva, el Comitè els va explicar que no podien fer res ni per aquells 500 jueus lituans ni per cap altres més.