Dissabte:

En el Reich:

A Holanda:

Els alemanys varen deportar a 425 jueus d’Amsterdam, d’edats entre els 20 i els 35 anys, després dels incidents del 18 de febrer. Camions alemanys varen recórrer a tota velocitat els carrers d’Amsterdam i el barri jueu va ser envaït i tancat. Els seus veïns, aterrats, varen intentar amagar-se, però molts pocs ho varen aconseguir. Els arrestats varen ser trets de les seves cases i llocs de treball a cops de culata i varen ser obligats a posar-se boca terrosa en els carrers fins que, amb les mans enlaire, els varen fer caminar cap a la Sinagoga dels Portuguesos del segle XVII, d’on varen ser deportats en camions. Les cases varen ser saquejades i el mobiliari va ser llançat al carrer. 389 joves varen ser finalment deportats a Buchenwald i després a Mauthausen. Només un d’ells sobreviuria. Aquesta acció portaria que el dia 25 es produís una vaga en solidaritat amb els deportats.

A Polònia:

Els alemanys varen anunciar que havien condemnat a mort a una polonesa, Pelagia Bernatowicz, a la ciutat de Grudziadz, per escoltar un programa de ràdio polonès que es transmetia des de Londres.

A Itàlia:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Adolf Hitler per explicar-li que creia que Espanya no estava preparada per entrar a la guerra per la forta crisi econòmica i social que patia degut a la Guerra Civil. El dictador italià, que s’havia entrevistat amb Francisco Franco l’11 de febrer, li va dir que de moment Itàlia i Alemanya havien de ser capaces de lluitar soles i que depenen de com anés la guerra podria afegir-s’hi Espanya.

A França:

A Marsella, a Bouches-du-Rhodne, va morir l’ex ministre de Justícia Cèsar Campinchi.

A l’Atlàntic:

A 1.000 quilòmetres de al costa de Terranova, el vicealmirall Lütjens, comandant en cap de la flota alemanya, que anava a bord del Gneisenau i acompanyat pel Scharnhorst, va veure a un grup d’embarcacions mercantils aliades que, degut a l’escassetat d’embarcacions escorta, navegava sense protecció. Els alemanys varen atacar i en varen enfonsar a cinc d’elles. A continuació, Lütjens va tornar a l’altra banda de l’Atlàntic, cap a les illes del Cap Verd, a la costa africana.

A Kènia:

Les forces aliades varen ocupar Moyale.