Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava molt enfadat amb el dictador Francisco Franco, i li va comentar en el comte Galeazzo Ciano que el dictador espanyol l’hi havia confessat que sense l’ajuda d’Alemanya i la d’Itàlia hauria guanyat la Guerra Civil espanyola igual, afirmació que Ciano va negar. Hitler, rondinant per l’habitació, va dir-li que en els últims mesos Franco no havia sigut un bon camarada. Per Ciano la negativa espanyola d’entrar a la guerra es devia a que Ramón Serrano Súñer era jesuïta i perquè la burgesia i noblesa espanyola, com el Duc d’Alba, volien una aliança amb els britànics abans que amb els alemanys.

---

Segons el doctor Felix Kersten, en el menjador de l’Estat Major de les SS hauria sentit com Reinhard Heydrich i Rauter parlaven d’un pla per deportar a tota la població holandesa cap a l’Est. Precisament, aquell mateix dia després d’una presentació d’Arthur Seyss Inquart, el cap del Departament Econòmic del Govern va escriure que en principi Hitler havia decidit feia tres mesos dur a terme l’arianització a Holanda i que Martin Bormann era conscient de la situació.

Kersten molt afectat pel que hauria vist i oït, va trucar a Rudolf Brandt perquè li confirmés aquella informació. Aquella nit, el metge va visitar el despatx del secretari personal de Heinrich Himmler a Berlín. Brandt l’hi hauria entregat en aquell moment un sobre amb les lletres Ultrasecret en que s’exposava el pla per deportar els holandesos. Ràpidament, Kersten va intentar posar-se en contacte amb Himmler perquè desistís de tal pla. Finalment, Himmler renunciarà a la deportació dels holandesos.

---

La Unitat de l’Oficina de Política Exterior del NSDAP d’Alfred Rosenberg encarregada de confiscar les obres d’art de propietaris jueus a França es va traslladar a Berlín, des d’on enviaria emissaris per supervisar l’espoli de museus i biblioteques en la futura Operació Barba-roja.

A Àustria:

A Viena, en el Palau de Belvedere, Bulgària va firmar la seva adhesió al Pacte Tripartit. En la cerimònia de la firma hi havia el president del consell búlgar Bogdan Filov, Joachim von Ribbentrop i Ciano. Com a recompensa, Hitler va permetre a Bulgària annexionar-se la Macedònia grega i Sèrbia.

A Polònia:

A Auschwitz, Himmler visitar el camp acompanyat pels dirigents de l’empresa IG Farben, el gauleiter Bracht, els presidents administratius, oficials de les SS i de la policia de Silèsia, i per Glücks, l’inspector dels camps de concentració, que aquest havia arribat amb anterioritat i havia advertit al comandant Rudolf Höess de que no informés de res desagradable al reichsführer. Himmler va enviar 40.000 presoners a disposició de les fàbriques Buna Monovitz, Auschwitz III, per treballar com esclaus. A través de plànols i mapes, el comandant Hoess li va explicar a Himmler el traçat dels terrenys que s’ocuparien i les ampliacions realitzades, a més de que el va informar de la situació actual del camp. Durant el posterior recorregut per les zones en el cotxe amb Himmler i Schmauser, Hoess li va descriure amb més detalls la situació. En la cantina de l’hospital de les SS, Himmler va parlar sobre els nous projectes que tenia previst per Auschwitz i els va explicar que volia construir un camp per 100.000 presoners de guerra. El gauleiter va formular unes objeccions i el president administratiu el va advertir de l’escassetat d’aigua i dels problemes de drenatge. Himmler va rebutjar aquests advertiments amb un somriure. El gauleiter també el va avisar de l’escassetat de material de construcció, però novament Himmler va rebutjar aquest avís i va ordenar incrementar la producció de les fàbriques de maons i ciment que havien requisat les SS.

Poc abans de marxar, Himmler va visitar la família de Hoess i li va donar instruccions relatives en el comandant perquè ampliés la seva casa pel seu ús com a residència oficial.

A Bulgària:

Les tropes alemanyes varen començar a entrar al país per envair Grècia.

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador nord-americà va rebre instruccions perquè s’entrevistés amb el ministre Viatxeslav Mólotov per transmetre-li el missatge de que tenien informacions que deien que no hi havia cap dubte de que Alemanya tenia la intenció d’atacar a la Unió Soviètica.

A Líbia:

Les tropes del general Philippe Leclerc, procedents del Txad, varen ocupar Kufra fent fora als italians després de 22 dies de cèrcol. Aquell va ser el primer èxit de les tropes de la França Lliure.