Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va convocar una conferència en el Ministeri de Propaganda. En ella, el representant del ministre, Leopold Gutterer, va declarar que a la capital encara hi havia entre 60.000 i 70.000 jueus i trobaven inadmissible que la xifra fos tan alta. Gutterer va assegurar que una proposta adequada d’evacuació comptaria amb l’aprovació d’Adolf Hitler. La conferència va acabar amb una petició d’Adolf Eichmann per elaborar una proposta per l’evacuació dels jueus de Berlín, tot i que va senyalar que el Govern General no estava en condicions de rebre més jueus.

---

Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest, davant la pregunta de què havien fet per ajudar Finlàndia davant l’atac de la Unió Soviètica, li va respondre que esperés. Himmler li va assegurar que hi hauria un dia que les tropes alemanyes i finlandeses lluitarien juntes a l’Est i li va augurar que els finlandesos recuperarien el terreny perdut davant dels soviètics.

Un cop acabat el tractament, el líder de les SS li va demanar que dinés amb ell perquè no es trobava gaire bé. Durant l’àpat, Himmler va acusar al dictador Francisco Franco de ser un ingrat i un traïdor per no haver ocupat Gibraltar com se li demanava i no haver abandonat la neutralitat. Parlant d’Espanya i la seva no participació en la guerra, Himmler li va assegurar que arribaria un dia que s’haurien d’ocupar del dictador Franco i de l’Església. Després del dinar, Himmler es va queixar d’uns dolors estomacals i li va preguntar en el doctor si podia tornar-lo a tractar. Aprofitant que li feia aquest extra, Kersten li va demanar si podia posar en llibertat a tres alemanys, dos holandesos i un sacerdot catòlic que estaven empresonats a Oranienburg. A la nit, Rudolf Brandt va trucar-lo per dir-li que aquestes sis persones ja havien pogut abandonar la presó.

---

A Munic es va crear la 1º Companyia d’Estudiants. La majoria eren estudiants universitaris, sobretot estudiants de Medicina.

---

Alfred Rosenberg va notificar, a l’atenció del Führer, que la mercaderia principal que havia sigut incautada pel seu equip a París, o sigui els patrimonis artístics jueus, havia arribat el 15 de març a Neuschwanstein. A més, s’esperava que més patrimoni cultural jueu fos transportat a Alemanya.

A Polònia:

A Cracòvia, els alemanys varen tancar el gueto de la ciutat.

A la Unió Soviètica:

El general del GRU Filip Gólikov va presentar-li a Iosif Stalin i al Comitè del Partit Comunista un informe titulat: Opinions sobre la possibilitat d’una acció de combat de l’exèrcit alemany contra la Unió Soviètica. En ell, Gólikov va deixar constància de que els informes que els arribaven sobre un enfrontament armat d’Alemanya contra la Unió Soviètica provenien de fonts anglosaxones per tal d’avançar en el deteriorament de la relació entre els dos països. També va assegurar que Hitler esperaria a enviar amb èxit a la Gran Bretanya abans d’atacar a la Unió Soviètica. L’informe anava acompanyat per una sèrie de rumors recollits entre agregats militars i periodistes estrangers, i escrits de la premsa estrangera.

Un dels informes que va arribar aquell dia provenia dels Estats Units. Des de Washington, Sumner Wells va informar precisament a l’ambaixador soviètic, Umanskii, sobre una sèrie de missatges, transmesos pel govern grec i procedents de les missions diplomàtiques sueques de Berlín, Bucarest i Helsinki, sobre de les intencions dels alemanys d’atacar a la Unió Soviètica. Els nord-americans varen tenir coneixement dels plans alemanys gràcies a que havien desxifrat les comunicacions entre Tòquio i l’ambaixador japonès a Alemanya Hiroshi Oshima. En els informes es donava una descripció detallada del pla d’atac alemany sobre tres flancs i els noms dels seus comandants i amb una data d’inici de l’operació, el 20 de maig. També Arvid Harnack va informar de que a Bèlgica només quedava una divisió activa, fet que confirmava segons ell l’endarreriment d’una acció militar alemanya contra Gran Bretanya i els preparatius per un atac contra la Unió Soviètica. Harnack, sota el nom clau de Korsikanets, va afirmar que per aquest motiu les forces alemanyes s’havien desplaçat al llarg de la frontera soviètica. Richard Sorge, des de Tòquio, va escriure-li directament a Lavrenti Beria per defensar la credibilitat de Harnack. Stalin, com Gólikov, va considerar aquells informes una provocació.

A Iugoslàvia:

El príncep Pau va preguntar al seu gabinet si acceptarien l’exigència de Hitler de que Iugoslàvia s’incorporés a l’Eix i permetrien la lliure circulació de tropes alemanyes a través de Iugoslàvia cap a Grècia. Quatre ministres varen renunciar al càrrec per no tenir que acceptar l’acord.