Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va manifestar en el seu entorn més íntim que tenia clar que els Estats Units entrarien en la guerra perquè creia que el president nord-americà Franklin Delano Roosevelt i les altes finances jueves desitjaven el conflicte per conservar els interessos jueus a Europa.

A la tarda, Hitler va viatjar cap a Viena per reunir-se amb el primer ministre de Iugoslàvia, Dragisha Cvetkovic per firmar l’endemà l’adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit. Cvetkovic i el seu ministre d’Afers Exteriors, Alexandre Cincar-Markovic, varen abandonar furtivament Belgrad a la nit per evitar manifestacions hostil i, inclús, que poguessin ser segrestats.

---

La RAF va atacar Berlín.

A Líbia:

Erwin Rommel, després de saber que els britànics s’estaven retirant d’El Agueila, va desobeir les ordres de Berlín de no avançar i va començar l’ofensiva alemanya atacant a les tropes de la Commonwealth, que les va fer retrocedir del territori libanès. Les unitats motoritzades alemanyes  varen conquerir El Agueila amb el seu important sistema de provisions d’aigua i Rommel va decidir, sorprès per l’escassa resistència que es trobava, en seguir avançant per, segons les seves paraules, comprovar “si l’enemic era realment tou”..

A l’Àfrica:

Els britànics varen reconquerir la Somàlia britànica.

A la Gran Bretanya:

Stafford Cripps va telegrafiar des de Moscou per informar al seu govern de les notícies transmeses pel seu homòleg suec que deien que el pla dels alemanys era el següent: L’atac sobre la Gran Bretanya continuaria amb els submarins i des de l’aire, però que no hi hauria invasió, Al mateix temps es començaria una ofensiva contra la Unió Soviètica. Aquest atac, segons Cripps, el durien tres grans exèrcits: el primer, destacat a Varsòvia, estaria a les ordres del comandant Fedor von Bock; el segon a Königsberg; i el tercer a Cracòvia amb el mariscal Wilhelm List al capdavant. El Comitè d’Intel·ligència Conjunta, el JIC, va rebutjar l’advertència.

En els Estats Units:

La revista The Times es va fer ressò del pamflet de Theodor N. Kaufman sota el titular: Una proposta modesta. En l’article, Kaufman demanava l’esterilització de tots els homes alemanys i la divisió del país en cinc parts de manera que quedessin annexionats als estats veïns d’Alemanya. L’article no va tenir gaire bona acollida, però els alemanys el varen aprofitar per atacar als nord-americans.