Dimarts:

L’adhesió de Iugoslàvia a l’Eix:

Adolf Hitler es va reunir amb  el primer ministre iugoslau Dragisa Cvetkovic en el palau del Schloss Belvedere de Viena per segellar una nova aliança i l’adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit. Entre els presents hi havia l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima. Hitler va creure que tenia el control dels Balcans i pensava que els iugoslaus serien d’una gran utilitat quan comencés la invasió a la Unió Soviètica, l’Operació Barba-roja. El príncep regent Pau de Iugoslàvia va aprovar l’adhesió, però a Belgrad no va agradar gens aquella decisió. Després de la reunió, Hitler també es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano, que li va confirmar que Espanya no entraria a la guerra i li va aconsellar que ho acceptés i mantingués bones relacions amb els espanyols. Però aquell petit contratemps no va disgustar al dictador, ja que estava molt satisfet amb el pacte que acabava de firmar i li va dir que aquella firma era de vital importància en relació amb les futures operacions a Grècia.

Al cap d’unes hores, Wilhelm Keitel es va trobar amb un Hitler alleugerit per la reunió, ja que esperava no trobar-se amb més sorpreses desagradables dels Balcans. El dictador el va convocar per llegir-li una carta que acabava de dictar per Benito Mussolini, que contenia diverses propostes i una exigència perquè s’introduís cert grau d’ordre en les seves comunicacions marítimes al nord de l’Àfrica. També li havia suggerit que alguns destructors i creuers antiquats fossin desarmats i alleugerits per convertir-se en embarcacions de transport ràpides. El dictador li va demanar a Keitel la seva opinió i el comandant en cap de l’Estat Major es va limitar a aprovar les propostes de Hitler. A la nit varen tornar a Berlín en tren.

Abans d’abandonar Viena, els delegats iugoslaus varen rebre de Joachim von Ribbentrop dues cartes. La primera confirmava que Alemanya es comprometia a respectar en tot moment la sobirania de Iugoslàvia i la integritat del seu territori. La segona contenia la promesa de no demanar el dret de pas de les tropes alemanyes pel territori iugoslau mentre duressin les hostilitats.  

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, a Frankfurt es va inaugurar l’Institut per l’Estudi de la Qüestió Jueva d’Alfred Rosenberg dirigit per Wilhelm Grau. Entre els convidats hi havia Alexander Cuza, Sano Mach, Vidkun Quisling i Anton Mussert a més d’alts dignataris del NSDAP i el mateix Rosenberg, que va fer un discurs antisemita i va recalcar que les victòries de la Wehrmacht havien permès aquell Institut. 

A l’Atlàntic:

Alemanya va estendre la zona de guerra fins a Islàndia i l’estret danès de Groelàndia. Com a resposta, els Estats Units varen autoritzar que la Gran Bretanya reparés les seves embarcacions dins de les seves aigües territorials.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Part, la matemàtica de 19 anys Mavis Lever de l’equip de Dillwyn Knox va desxifrar un missatge dels italians que revelava la imminent partida de la flota italiana en una maniobra d’atac contra els combois britànics. Gràcies al seu descobriment, l’almirall sir Andrew Cunningham va atacar als italians en la Batalla del Cap de Matapan que va acabar la nit del 29 de març amb victòria britànica.

En el Mediterrani;

Sis llanxes torpedes de motor italianes, al comandament del tinent Luigi Faggioni, varen entrar a la badia de Soudha, a Creta, on un comboi naval britànic hi havia dut tropes de reforç i armes. Els italians varen provocar greus danys al creuer britànic York. 

A Líbia:

Erwin Rommel va decidir, desobeint les instruccions i tot hi les protestes italianes, desenvolupar una important ofensiva. Els britànics en aquells moments eren inferiors numèricament, ja que enviaven els seus homes i el material bèl·lic a Grècia. 

A Somalilàndia:

Els italians varen fracassar en el seu contraatac contra les forces aliades.