Dijous:
Preparant l’Operació Marita:
A la Cancelleria del Reich, al matí va arribar un telegrama que explicava que un grup d’oficials serbis havien llançat un cop d’Estat a Belgrad perquè estaven indignats per l’aliança del príncep Pau amb Alemanya del 25 de març de 1941. A Sèrbia, els colpistes varen detenir al príncep i varen posar en el seu lloc el seu cosí de 17 anys, Pere II, i varen nomenar cap del Govern el general Dusan Simovic, que va retirar el seu país del Pacte Tripartit. Quan Adolf Hitler va llegir el contingut del telegrama es va posar molt furiós, ja que fins llavors es pensava que tenia el control dels Balcans i, immediatament, es va posar a planificar la destrucció del cop d’Estat i el càstig que rebrien els colpistes. Hitler va convocar els seus alts comandants a que es presentessin a la Cancelleria. Wilhelm Keitel i Alfred Jodl varen arribar al mateix temps. El dictador, que els va ensenyar el telegrama on es confirmava la revolta iugoslava, va cridar amb ràbia que destruiria Iugoslàvia. Llavors va trucar a Joachim von Ribbentrop, a Franz Halder i al comandant Walter von Brauchitsch perquè també es presentessin per rebre noves ordres. Keitel, mentre esperaven que arribessin als demés, que varen arribar tard, el va avisar de que no podia endarrerir l’ofensiva a la Unió Soviètica perquè els seus homes ja s’estaven dirigint a la frontera tal i com s’havia acordat i li va voler fer veure que l’Exèrcit de Wilhelm List era massa dèbil per entrar a Iugoslàvia i no podien dependre dels hongaresos. Hitler li va dir que per aquesta raó feia venir a la Cancelleria a Von Brauchitsch i a Halder, que aquest es trobava al quarter general de Zossen.
A primera hora de la tarda, Hitler va celebrar la conferència amb els seus comandants en cap, entre ells hi havia Keitel, Halder, Von Brauchitsch, Hermann Göering, Alfred Jodl i Von Ribbentrop, per estudiar com havien d’atacar en els colpistes. Hitler estava decidit a aniquilar Iugoslàvia i va ordenar a crits i amb el telegrama de Belgrad a la mà, que l’atac comencés tant bon punt es disposés dels mitjans adequats. Hitler li va preguntar a Halder quant temps necessitava per preparar un atac contra Iugoslàvia. Halder li va mostrar a l’acte els rudiments d’un pla d’invasió que havia elaborat en el cotxe quan venia de Zossen. Hitler va explicar-los que l’Exèrcit de List rodejaria Iugoslàvia per l’est i marxaria sobre Belgrad des del sud-est amb un poderós flanc nord, mentre unes unitats alemanyes i hongareses capturarien Belgrad des del nord a través del Danubi. Jodl li va proposar presentar abans un ultimàtum als iugoslaus, però Hitler ho va rebutjar categòricament i li va demanar a Von Brauchitsch que dissenyés un aplaçament de fins a quatre setmanes de la seva Operació Barba-roja com a conseqüència d’actuar en els Balcans. En seguit varen establir que la Luftwaffe tindria la missió principal d’eliminar les organitzacions iugoslaves en onades successives i destruir Belgrad a través d’un atac de bombardejos pesats operant per onades d’assalt des de les bases aèries d’Hongria. Jodl va ser l’encarregat de transmetre l’ordre d’envair Iugoslàvia dins l’Operació Marita, l’ocupació de Grècia, amb la Directriu número 25. Un cop acabada la reunió, Hitler va sortir de la sala acompanyat per Von Ribbentrop per celebrar una entrevista amb el ministre hongarès Sztojay, que l’estava esperant en el pis de baix. Von Ribbentrop havia rebut l’ordre d’informar a Hongria, Romania i Itàlia del repartiment a tres de Iugoslàvia, a excepció d’un petit Estat titella de Croàcia.
Hitler i Von Ribbentrop es varen reunir durant un quart d’hora amb el ministre hongarès i li varen oferir la província iugoslava de Backa a canvi de l’ajuda hongaresa. A continuació, Hitler es va reunir amb el ministre búlgar, també durant quinze minuts, i li va oferir la província iugoslava de Macedònia, a més de la Macedònia grega. El dictador li va dir textualment:
La tempesta es desencadenarà sobre Iugoslàvia amb una rapidesa que deixarà atònits a aquests cavallers!
Hitler també va rebre aquella tarda a Alfred Rosenberg, que tornava de Frankfurt. Primer el Reichsleiter es va trobar amb Keitel i després amb Hitler, que li va preguntar si encara conservava els seus contactes amb els croats. Rosenberg li va respondre que molts dels anteriors contactes que havien tingut s’havien tornat reticents cap a ells perquè no els havien donat suport en el seu temps. A continuació varen parlar de la redacció de la proclamació de llibertat pels croats.
A la nit, Hitler es va irritar encara més quan va sentir un discurs del primer ministre Winston Churchill, en què deia que el poble iugoslau havia recobrat l’ànima i que el cop d’Estat a Iugoslàvia era un victòria. Abans de sentir al primer ministre, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb el ministre d’Afers Exteriors japonès, Yosuké Matsuoka, amb qui s’hi hauria d’haver reunit abans però per culpa dels fets de Iugoslàvia havia tingut que aplaçar la reunió. La visita de Matsuoka a la capital s’havia dissenyat fins al més mínim detall per tal d’impressionar al ministre, ja que Hitler tenia esperances de convèncer els japonesos per atacar Singapur. Centenars de persones l’havien rebut amb petites banderes japoneses de paper que s’havien repartit prèviament. El ministre estava encongit per l’enorme rebuda i pel fet d’estar rodejat d’homes de les SS i anava movent el barret de copa com agraïment. Abans de reunir-se amb Hitler i com que el dictador estava en aquells moments ocupat dissenyant el seu atac contra Iugoslàvia, Von Ribbentrop s’hi havia reunit aquell matí i l’hi hauria assegurat que l’Eix havia guanyat la guerra definitivament i que la capitulació de Gran Bretanya no era més que qüestió de dies. Tot i això, li va demanar que ataquessin Singapur perquè consideraven que seria un element decisiu en l’enfonsament de Gran Bretanya. El ministre alemany va culpar al president Franklin Delano Roosevelt de donar esperances als britànics i per això li va relatar que el Pacte Tripartit tenia com a principal objectiu atemorir als nord-americans i apartar-los del conflicte. La conquesta de Singapur també era clau, segons Von Ribbentrop, per allunyar definitivament als nord-americans de la guerra. El ministre alemany llavors li va explicar el deteriorament de les relacions amb els soviètics i l’hi hauria insinuat que era probable que ataquessin en breu a la Unió Soviètica.
Abans de reunir-se amb el ministre japonès, Hitler va voler sopar amb Von Ribbentrop en un àpat on en principi hi hauria d’haver assistit Matsuoka, però el dictador volia parlar en privat del problema iugoslau.
En la reunió amb Hitler, on hi havia l’intèrpret Paul Schmidt per traduir el què es deien, el ministre japonès es va mostrar evasiu respecte a les intencions de Japó sobre nous atacs i li va explicar que l’atac que volia sobre Singapur no es podia produir tan ràpid com desitjava. Hitler li va voler fer veure que Estats Units no podien fer gran cosa en la guerra perquè la batalla ja estava decidida i, per aquest fet, considerava que era una gran ocasió per Japó per dur a terme grans atacs en el Pacífic. Matsuoka li va donar la raó, però li va recordar que ell no governava en l’Imperi japonès.
A mitjanit, Hitler va redactar una carta xifrada i transmesa per radiotelegrama a Roma per Benito Mussolini. La carta deia:
Duce
Els fets m’obliguen a comunicar-li amb tota urgència els meus pensaments sobre la situació i les conseqüències que aquesta pot tenir. Iugoslàvia m’ha semblat sempre un factor perillós en la nostra campanya amb Grècia. Per això jo he fet lleialment tot el que estava en les meves mans per unir-la a nosaltres. Desgraciadament, els meus esforços han sigut fallits. Els informes que m’arriben avui no deixen lloc a cap dubte sobre el canvi imminent de la política exterior iugoslava. En conseqüència, acabo de prendre les mesures d’ordre militar que s’imposen. Li prego cordialment, Duce, que no emprengui cap acció a Albània en el curs d’aquests pròxims dies. Crec necessari que utilitzi tots els seus efectius disponibles en bloquejar i protegir els passos que uneixen Iugoslàvia i Albània.
Importa també, Duce, que reforci vostè les seves tropes en la frontera italiana-iugoslava en la màxima mesura que li permetin els seus mitjans i amb una extrema immediatesa.
Crec, a més, que el secret més rigorós ha de rodejar aquestes mesures i les ordres que pressuposen per la seva part. La seva divulgació les trauria tota eficàcia. No dubto, Duce, que obtindrem junts un èxit no menys total que el d’Alemanya a Noruega fa un any. Tinc l’absoluta certesa d’això.
Cordial i amistosament.
Adolf Hitler.
Durant aquell dia es varen enviar 600 avions alemanys a Romania i Bulgària des dels aeròdroms alemanys situats al llarg de tota la costa del Canal de la Mànega, així com des de Sicília i des de Líbia.
En el Reich:
A Alemanya:
En el quarter general de Zossen, Walther von Brauchitsch va comunicar en els seus comandants de l’Exèrcit de l’Est, que els soldats havien de tenir clar que la lluita es lliuraria entre races i que havien d’actuar amb la necessària severitat.
A Frankfurt, en la clausura de la inauguració de l’Institut per l’Estudi de la Qüestió Jueva, Alfred Rosenberg va afirmar que el seu objectiu era l’expulsió total dels jueus d’Europa. A mitja sessió, Rosenberg va rebre una trucada de Julius Schaub des de la Cancelleria en que li demanava que es presentés com més aviat millor.
A Berlín, Hanna Reitsch va ser reconeguda pels seus assajos i les seves proves en una recepció i Hermann Göering en persona li va entregar la Medalla d’Or amb Brillants en versió especial de l’Aviació Militar. Era la primera vegada que es trobaven Göering i Reitsch. En entrar a la sala, Reitsch es va trobar amb diversos generals i amb Ernst Udet, una de les persones que l’havia impulsat en la seva carrera aeronàutica. Göering no esperava condecorar a una dona i va quedar sorprès de l’alçada de Reitsch, 1,5 metres.
Com, aquesta és la famosa capitana d’aviació? Això és tot? Com és possible que vostè petit pugui volar?
Reitsch es va disgustar davant de tal paraules i li va contestar:
Es necessari per això ser com vostè?.
Els presents varen riure davant d’aquella ofensa al ministre.
En el Mediterrani:
Al matí, un hidroavió de Malta va descobrir tres creuers i un destructor italià a 80 milles a l’est de la punta sud-est de Sicília, que semblava que es dirigien a Creta, però no varen poder assegurar-ho perquè no els podien segui per la mala visibilitat. Aquell descobriment va portar una forta discussió entre l’Estat Major britànic i Andrew Cunningham, que aquest creia que els italians no començarien cap ofensiva, tot el contrari del que pensava l’Estat Major. Al vespre, l’Armada britànica es va començar a mobilitzar davant d’un possible atac italià. Però els italians també varen descobrir que havien sigut clissats. A primera hora del matí, el vicealmirall Angelo Iachino va saber per missatges de ràdio que havien sigut interceptats i més tard va saber que el portaavions Formidable no era lluny d’ells. Cap al tard, els seus criptògrafs varen interceptar la indesxifrable ordre enviada per Cunningham a les forces navals britàniques en el Mediterrani oriental. Iachino es va plantejar retornar a la seva base, però les pressions exteriors el varen fer mantenir el rumb.
A l’Àfrica:
En el nord-est d’Eritrea va acabar la batalla de Keren amb les forces italianes sent forçades a retrocedir fins la capital, Asmara, per les forces índies. Els italians varen perdre 3.000 homes contra 536 baixes britàniques.
En els Estats Units:
A Washington varen tenir lloc conversacions entre els Estats Majors nord-americans i britànics per arribar a un acord sobre el Pla Bèl·lic Conjunt Número 1 entre els països, un pla que contemplava la guerra contra les potències de l’Eix. El Pla Bèl·lic detallava la manera en què es distribuirien les forces terrestres, marítimes i aèries a partir del moment en que els Estats Units entressin a la guerra. El Pla preveia en primer lloc la derrota d’Alemanya a Europa i després, en cas de que Japó es convertís en un país bel·ligerant, la derrota de Japó a Àsia. També es va presentar un pla per protegir els combois nord-americans que va ser aprovat per Ernest King el 2 d’abril. Es va acordar que es necessitaria un comboi de 45 embarcacions cada tres dies en dues rutes que anirien des de Guantánamo a Halifax i des de Cayo Hueso, el sud de Florida, fins a Nova York. Farien falta 41 destructors i 47 corbetes i més cobertura aèria per protegir aquests combois.
Al mateix temps, el Programa de Préstec i Arrendament va adquirir el rang de llei després de que fos aprovada per la Cambra de Representants el 6 de febrer.
Diari del Tercer Reich 