Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir per dinar amb el ministre d’Afers Exteriors japonès Yosuké Matsuoka. Durant l’àpat, el dictador va estar parlant amb el ministre Joseph Goebbels de la futura Operació Barba-roja, entre altres coses. Hitler li va assegurar que estava convençut de tirar endavant amb l’Operació. Mentrestant, Alfred Rosenberg va demanar que li entreguessin les actes de les seves relacions amb els croats.
Un cop va acabar el dinar amb el ministre japonès, Hitler es va reunir amb Rosenberg, que li va llegir les notes que havia pres de les relacions que tenien amb els croats i li va recomanar que iniciés relacions amb Matschek. Hitler li va contestar que estava d’acord amb tal idea. A l’avantsala els estava esperant el cònsol general de Belgrad, Franz Heuhausen. A continuació, Rosenberg li va preguntar a Hitler per la Unió Soviètica i li va dir que els alemanys que vivien en aquella zona tenien problemes. El dictador li va contestar que no es podia deixar enganyar per Iosif Stalin, ja que estava segur de que esperava que l’Oest es dessagnés per poder actuar més tard i no quedava cap més solució, en la seva opinió, que actuar. Rosenberg li va aconsellar que no es fiés del Ministeri d’Afers Exteriors ja que, segons ell, l’havien errat a Romania. Rosenberg també li va parlar sobre la seva preocupació per una economia sense ideologia i per la situació a l’Est. Volia que Ucraïna fos una aliada independent. Després de la reunió amb Hitler, Rosenberg es va reunir amb Malletke, que acabava d’arribar d’Amsterdam, per parlar de la qüestió croata.
Més tard, Hitler va tenir una trobada amb uns quants arquitectes sota les ordres de l’arquitecte Albert Speer per continuar planejant nous plans per la reconstrucció de la capital, la futura Germània. Durant la reunió varen sortir diverses idees per dur a terme: es va planejar enfonsar la torre de l’Ajuntament, cosa que la gent no volia de cap manera i volien reconstruir el palau de Monbijou en el parc del palau de Charlottenburg, però en aquella zona s’hi havia de construir un museu. Aquest mateix problema el varen tenir en la torre de comunicacions, que també volien tirar a terra. A més, es va arribar a planejar modificar la Columna de la Victòria, però no es va arribar a fer perquè per Hitler aquell monument representava la història d’Alemanya i, enlloc de retocar-lo, pensava construir una altra columna més alta que l’original. Speer va calcular que el cost total dels projectes rondaria entre 4 i 6 milions de Reichsmarks.
Després, Hitler es va reunir en el seu despatx amb l’aviadora Hanna Reitsch en companyia de Hermann Göering i altres alts funcionaris. Era la segona vegada que es trobaven, ja que el 1937 es varen veure en motiu del nomenament de Hanna com a capitana d’aviació. El dictador la va saludar amistosament i varen seure al voltant d’una gran taula sobre la qual hi havia un ram de flors. Hanna va seure entre Hitler i Göering. El dictador es va interessar pels assajos de la pilot, deixant a Hanna sorprenent per les preguntes de Hitler, que sempre es limitaven als punts claus dels diversos temes.
El ministre japonès també es va reunir durant aquell dia amb Joachim von Ribbentrop per parlar de l’atac alemany a la Unió Soviètica. Matsuoka li va preguntar si no considerava que era millor negociar amb els soviètics un nou pacte de no agressió o de neutralitat. Von Ribbentrop li va contestar que aquesta qüestió ja no quadrava amb la situació actual. El ministre alemany li va demanar que si la Unió Soviètica “obligava” a Alemanya a atacar-la ells (els japonesos) s’abstinguessin d’atacar el país soviètic.
A les quatre de la matinada, Alfred Jodl va entregar el seu primer esborrany en el general Von Rintelen, l’oficial d’enllaç amb l’Alt Comandament italià, sobre l’atac que es duria a terme a Iugoslàvia dins l’Operació Marita.
A Frankfurt del Main varen continuar els actes de la inauguració de l’Institut per la investigació del problema jueu, que Alfred Rosenberg havia ordenat construir. Precisament, Rosenberg, en un gravat, va pronunciar a les sis de la tarda un discurs en que va afirmar que la deportació dels jueus d’Europa es faria sota vigilància policial fins un territori fora d’Europa que de moment no podia mencionar. Es tractava de la Unió Soviètica. Després del Congrés es va projectar la pel·lícula L’etern jueu.
Hans-Berndt Gisevius, de l’Abwehr i que passava informació al MI6, li va dir a Halina Szymanska, de la intel·ligència britànica i polonesa, que les forces alemanyes no començarien cap ofensiva a Líbia. Dos dies després, Erwin Rommel va començar un atac a gran escala a Líbia.
En el Mediterrani:
A les set del matí, els britànics, que des del dia anterior havien descobert unes naus de guerra italianes que es dirigien cap a Creta, varen descobrir 40 creuers i diversos destructors. A dos quarts de nou varen descobrir la presència de més bucs italians al nord de la seva posició. En seguit, la flota britànica es va posar en marxa en busca dels italians per combatre contra ells. A dos quarts d’una del migdia, Andrew B. Cunningham va ordenar en els avions del portaavions Formidable que llancessin un atac contra el cuirassat italià Vittorio Veneto. Cap a les dues, Angelo Iachino va fer virar als seus esquadrons al nord-oest.
A les tres de la tarda, cinc biplaces torpedes Albacore britànics varen atacar al cuirassat italià. Una bomba el va tocar de ple, però va poder fugir. Desesperat, Iachino va demanar suport aeri per ràdio, però per només va poder arribar-hi una patrulla de Me-110, que únicament va poder proporcionar cobertura durant deu minuts abans de tornar a les seves bases.
A dos quarts de vuit, en el Cap Matapan, en el Peleponès, Grècia, la formació britànica de Cunningham va arribar al Peleponès ansiosa per entrar en contacte amb els italians. La Marina britànica va lluitar amb el suport de l’aviació naval i, gràcies al radar, varen tenir més precisió alhora d’atacar. Primer es van enfrontar amb el Vittorio Veneto, que fugia a una velocitat de 12 nusos cap a Tarent davant la superioritat tècnica i tàctica britànica i, després, un cop se’ls va escapar el cuirassat italià, la flota britànica va enfonsar tres creuers italians: el Pola, el Zara i el Fiume, i dos destructors, el Alfieri i el Carducci, que els britànics coneixien la seva posició i les seves intencions gràcies als documents desxifrats per Ultra, la màquina que desxifrava l’Enigma. El destructor Jervis es va apropar al Pola abans que s’enfonsés i varen rescatar a 275 mariners italians, molts d’ells borratxos.
Després de les onze de la nit, Cunningham va ordenar en els seus bucs que no estaven lluitant, que ataquessin als italians que estaven fugint pel nord-est, però per una mala interpretació es va abandonar la recerca del Vittorio Veneto. En total, el número de víctimes de la formació italiana comandada per l’almirall Lachino va ser de prop de 2.400 homes, a més de que els britànics varen recollir a 900 nàufrags. 160 homes més varen ser rescatats tres dies més tard per un vaixell hospital italià.
A la Gran Bretanya:
El govern va anunciar que havien mort 28.859 civils britànics en els set mesos de la Batalla d’Anglaterra i 40.166 més havien sigut ferits de gravetat.
Winston Churchill li va telegrafiar a Harry Hopkins, que l’esforç naval que estaven fent en el mar era massa gran perquè poguessin formar grups de caça adequats i el va informar de les nombroses pèrdues que patien els seus combois. El primer ministre es queixava de que no tenien suficients escortes.
A Rodemell es va suïcidar l’escriptora britànica Adeline Virginia Stephen, coneguda mundialment com Virginia Wolff. L’escriptora no va ser redescoberta fins la dècada de 1970. Wolff patia una malaltia mental coneguda com trastorn bipolar.
En els Estats Units d’Amèrica:
El president Franklin Delano Roosevelt va ordenar l’embargament dels bucs alemanys immobilitzats en els ports nord-americans.
Un grup de científics occidentals va descobrir un element nou, el Plutoni, nom posat en honor al planeta Plutó, que es tractava d’un component essencial de la fissió nuclear i l’evolució d’una bomba atòmica.
Diari del Tercer Reich 