Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió secreta, quatre dirigents de la fàbrica Leuna, que depenia de la gran firma alemanya I.G. Farben, es varen reunir amb Rudolf Höess per poder utilitzar com a mà d’obra esclava els presoners dels camps de concentració. El cap d’enginyers de la I.G. Farben, Max Faust, va sol·licitar per al següent any 1.000 obrers i per al pròxim uns 3.000. Es va acordar que per traslladar els presoners al lloc de treball s’utilitzaria un camí directe pel Saula, al sud d’Auschwitz, i que aquestes persones treballarien en un horari mínim d’11 hores i es pagarien 3 marcs per peó i 4 per obrer especialitzat. La totalitat de la negociació es va desenvolupar en un clima cordial.

---

La Völkischer Beobachter, obeint les ordres de Joseph Goebbels, va reproduir el discurs antisemita d’Alfred Rosenberg el dia anterior a la ciutat de Frankfurt del Main.

---

A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va tornar a reunir amb el ministre d’Afers japonès, Yosuké Matsuoka. El ministre japonès el va avisar de que ells apostaven per negociar amb els soviètics. Von Ribbentrop li va prometre que si la Unió Soviètica atacava algun dia Japó, ells (els alemanys) contestarien immediatament i això els permetria a ells (els japonesos) atacar Singapur sense el risc de que els soviètics els ataquessin. 

A França:

El govern de Vichy va crear l’Oficina Central pels Assumptes Jueus sota la direcció de Xavier Vallat. També el govern francès va aprovar una llei clarament conservadora i tradicionalista sobre les dones franceses. Aquesta llei prohibia a les dones casades poder treballar, va endurir les condicions del divorci i de l’avortament, que va passar a ser considerat un crim d’Estat, i l’abandonament de la llar per part de la dona passava a ser un delicte penal.

A Grècia:

En el cap del Peleponès, a la matinada, la Marina britànica va continuar atacant a la flota italiana, que des del dia anterior intentava sense èxit resistir l’atac britànic. Al matí, la batalla havia acabat amb una clara victòria britànica i els avions procedents de Grècia i de Creta varen indicar que a l’oest ja no hi havia cap embarcació italiana, tot i que el Vittorio Veneto havia aconseguit escapar. Creuers i destructors britànics varen tornar al lloc de la batalla pe trobar aquella embarcació italiana, però només varen trobar cadàvers que flotaven i nàufrags que varen tenir que recollir. De cop, els avions alemanys varen aparèixer i varen interrompre els treballs de salvament. Els britànics només varen poder recollir 900 homes de la tripulació italiana Polo. A la tarda, les forces de l’Eix varen atacar a la flota britànica i al portaavions Formidable, que es va escapar per ben poc de les bombes. Els britànics no varen tenir cap més remei que fugir cap a Alexandria. En total varen morir 2.303 mariners en aquella batalla.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va reunir amb el líder nacionalista croat Ante Pavelic i li va oferir aconseguir el poder de Croàcia si els ajudava amb l’ocupació militar de la zona. Pavelic va acceptar l’oferta.

A la Unió Soviètica:

Lavrenti Beria va ordenar no atacar en cas de violació de la frontera alemanya-soviètica per part d’avions o globus alemanys. 

A Somalilàndia:

Les tropes britàniques varen ocupar Dire Dawa,