Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir a la Cancelleria de Berlín amb 250 generals d’alt rang per parlar de la invasió a la Unió Soviètica, el cop d’Estat a Iugoslàvia del 27 de març de 1941 i del paper de la Wehrmacht en el problema que havien originat els italians a Grècia. La reunió va durar al voltant de dues hores i mitja, i Hitler va pronunciar un discurs, sobretot racista, on va relacionar com havia fet el 3 de març en el seu esborrany el comunisme soviètic amb els jueus. Estava convençut de que s’havia d’eliminar el bolxevisme, ja que representava un perill per Alemanya, va afirmar, i va dir que el conflicte era una lluita d’ideologies tan extremes que acabaria sent una guerra d’extermini que havia d’acabar per sempre més amb els comissaris bolxevics i amb els intel·lectuals comunistes. Per Hitler, un comunista no era un camarada ni ara ni després de la batalla, i va exigir que entenguessin les noves normes perquè sinó d’aquí 30 anys haurien de tornar a combatre contra un enemic comunista. Literalment va dir:

No espero que els meus generals em comprenguin. Només espero que ells obeeixin les meves ordres.

Llavors va continuar el seu discurs dient que havien de lluitar contra “el verí de la desintegració” i que els comandants de tropa havien de conèixer el què estava en joc. Durant tot el seu discurs, el dictador va insistir en que aquella guerra a l’Est seria molt diferent a la de l’Oest, ja que no haurien de tenir miraments perquè, segons la seva opinió, el bolxevisme era sinònim de delinqüència social, afirmant que els comissaris i agents de la GPU eren criminals i que se’ls havia de tractar com a tal. També va afirmar que per aquesta futura Operació a Orient tindrien el suport dels finlandesos, de qui va dir que lluitarien amb intrepidesa. Quan va acabar la reunió molts dels generals varen quedar molt afectats per aquelles dures paraules i varen preveure que les ordres que donaria a partir de llavors serien cruels, bàrbares i assassines. Fins i tot alguns comandants de l’Exèrcit varen presentar queixes, ja que creien que es vulneraven els principis militars i que s’emetrien ordres contraries a la disciplina militar que tenien. Però aquelles protestes varen ser aïllades i no varen ser capaces de canviar les ordres de Hitler. El general Walter Warlimont va recordar més tard que cap dels assistents havia aprofitat l’oportunitat per mencionar les peticions fetes per Hitler durant el matí.

---

Aquell dia es va enlairar per primer cop el caça He 280, un caça amb dues turbines i un seient projectable. Tot i que el vol va transcorre sense cap contratemps, el Ministeri de l’Aviació va suspendre la seva fabricació el 1943 en detriment del encara no provat Me 262. 

A Líbia:

Erwin Rommel va comunicar a Berlín que havia acabat de conquerir Mersa Berga. Les seves forces avançaven amb força a través de Cirenaica. 

A Egipte:

A Alexandria, a la nit va arribar-hi la flota britànica que havia aconseguit una important victòria en el cap de Matapan, el Peleponès, Grècia, el 28 de març de 1941, i que fugien dels atacs de l’aviació alemanya. L’almirall Andrew Cunningham va fer que es cantés un Te Deum a totes les naus per celebrar la victòria.

A l’Atlàntic:

A Brest, la RAF va atacar els creuers alemanys Scharnhorst i Gneisenau.

En els Estats Units:

Les autoritats nord-americanes varen confiscar 65 embarcacions de l’Eix que varen ser enviades immediatament sota custòdia preventiva.