Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler es va tornar a reunir durant dues hores amb Alfred Rosenberg després de que ja s’haguessin reunit el 28 de març. Rosenberg li va comunicar a Hitler que Malletke potser podria parlar aquella mateixa tarda amb els croats a Agram i li va entregar la crida als croats que havia elaborat el seu equip, amb continguts econòmics, estadístics, històrica i polítics. Hitler els va llegir atentament.

Hitler a continuació el va convidar a sopar i, després de l’àpat, el va cridar en el jardí d’hivern. Allí, el dictador li va afirmar que estaven davant d’una gran oportunitat i Rosenberg li va entregar els resultats d’un estudi sobre la qüestió russa que havia elaborat durant els últims dies amb el seu amic de joventut i estret col·laborador, Arno Schickedanz. En l’informe es parlava de la creació d’una oficina central pels territoris ocupats de la Unió Soviètica i la posada en pràctica d’una descentralització en els territoris administratius particulars. Es delimitava set regions com unitats nacionals o geogràfiques que per ser diferents tenien que rebre un tractament diferent. Moscou, segons l’informe, havia de perdre tota influència, i la Rússia Blanca era presentada com un lloc endarrerit per culpa de la forta influència jueva. Els estats bàltics es varen presentar a l’informe com unes zones on hi podria haver un futur assentament alemany i Ucraïna i Crimea es varen presentar com la frontera alemanya contra l’Est amb una sobirania nacional. La zona del Caucas portaria grans riqueses en petroli. Hitler li va prometre que es llegiria l’informe aquella nit.

A continuació varen mirar l’últim noticiari i varen tornar al jardí d’hivern. Rosenberg li va parlar sobre a psicologia militar i humana dels russos i de l’actual proporció de jueus a la Unió Soviètica. Hitler li va assegurar després d’escoltar-lo que crearia l’oficina central que havia dissenyat en l’informe i Rosenberg li va prometre que treballaria sense descans per complir els seus desitjos. El líder alemany firmaria un decret que autoritzaria l’ampliació de la biblioteca especialitzada en la qüestió jueva local, establerta per tot el món. A partir de llavors es va robar totes les obres d’art relacionades amb els jueus.

A Líbia:

A Agebadia, mentre el rei Faruk es posava en contacte amb el govern alemany per expressar les seves esperances de que Egipte fos ocupat, Erwin Rommel tenia tres possibilitats per continuar la seva campanya: anar directament per la costa contra l’important port de Bengazhi, centre de proveïments i distribució; marxar rumb a Mechili, per la ruta de Tengeder molt a l’interior; o dirigir-se també a Mechili, però per una via intermèdia entre la primera i la tercera, a través de Mus. Rommel va decidir, per sorpresa de tots, unir les unitats mòbils italianes a les alemanyes i seguir implacablement als Aliats per les tres rutes.

Durant aquella jornada, tancs alemanys i britànics varen entrar en combat. Els alemanys, vencedors de la batalla, varen entrar a Agedabia. 

A Iraq:

L’ex primer ministre iraquià, Rashid Alí, un pro-alemany, va donar un cop d’Estat i es va fer amb el poder amb el suport de l’Exèrcit. No va enderrocar la monarquia, però sí que va apartar al regent pro-britànic Abdalah, i va començar a plantejar una limitació dels amplis drets concedits a la Gran Bretanya el 1930 i va tallar l’oleoducte que anava cap al Mediterrani. Hitler va ordenar enviar a Bagdad armes de Vichy procedents de Síria i que s’enviés per avió a experts militars alemanys per ajudar a Ali a conservar el poder.

A Eritrea:

Les tropes britàniques varen ocupar la capital, Asmara.

A l’Atlàntic: 

Els submarins alemanys varen atacar en grup a un comboi que provenia dels Estats Units, el SC-26. El comboi va acabar perdent 10 vaixells.