Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta a Benito Mussolini per explicar-li que s’havien trencat les relacions amb Iugoslàvia i que es veia obligat a llançar l’endemà un atac per envair el país. Hitler va ordenar aquell dia envair simultàniament Iugoslàvia i Grècia en l’Operació Marita. A continuació, Hitler es va reunir amb el capità Theodor Krancke, que aquest li va relatar el seu viatge per tot l’Atlàntic.

---

Com el dia anterior, Alfred Rosenberg es va dirigir a la Cancelleria per saber les últimes notícies de Iugoslàvia. Walter Hewel li va ensenyar un telegrama de Iugoslàvia sobre una conversa entre Malletke i Vladko Macek.

A la Unió Soviètica:

Precisament, Iugoslàvia i la Unió Soviètica varen firmar un Pacte de No Agressió i d’Amistat. A la nit, Iosif Stalin es va reunir amb el diplomàtic iugoslau a Moscou, Gavrilovic, a qui va prometre que en cas de que Iugoslàvia fos atacada la Unió Soviètica adoptaria una actitud de bona voluntat basada en les seves relacions amistoses. Quan Gavrilovic li va preguntar què faria si eren els alemanys qui atacaven, Stalin li va exclamar confiat que ja podien venir. Quan Viatxeslav Mólotov va informar a l’ambaixador Werner von der Schulenburg del Pacte, aquest va exclamar que no s’havia pogut elegir pitjor dia i va intentar aconseguir que els soviètics aplacessin la firma.

---

Schnurre, l’encarregat de les negociacions entre el govern soviètic i alemany, va fer saber en el seu govern de que després d’un període d’estancament en els enviaments de gener i febrer de 1941 degut al refredament de les relacions polítiques alemanyes-soviètiques, les entregues s’havien recuperat a passos gegantescos el març, especialment en cereals, petroli, magnesi, metalls no ferrosos i metalls preciosos. A més, va afegir que el trànsit a través de Sibèria continuava regularment i que a petició alemanya el govern soviètic acabava de posar a la disposició alemanya, a la frontera de Manxúria, un tren especial que els permetria transportar ràpidament les comandes de cautxú provinent de l’Extrem Orient.

A Líbia:

Erwin Rommel va ordenar a la matinada en el seu Exèrcit que seguís avançant cap a l’est, direcció Mechilli i Derna. Preveient que en breu serien atacats pels alemanys, Mechilli va ser ocupat per poderoses forces britàniques.

A Etiòpia:

Andrew Cunningham i els anglesos-etíops de la Gideon Force d’Orde Wingate varen ocupar Addis Abeba fent fora les tropes italianes. Curiosament, un oficial italià s’havia presentat davant de Cunningham per demanar-li que entrés a la ciutat amb els seus homes per controlar a la població nativa, recelosa dels italians. Precisament, el duc Amadeu de Savoia-Aosta va declarar la capital com a ciutat oberta preocupat davant una possible venjança dels etíops sobre la població civil.