Diumenge:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre tres bones notícies per als seus interessos en el seu quarter general: la primera era que la Wehrmacht havia entrat a la ciutat de Belgrad, tot i que l’havien deixat en ruïnes, la segona era que la 21º Divisió Panzer del general Erwin Rommel tenia en el seu abast, després de travessar el desert via Mechili, la ciutat de Tobruk, a Líbia, defensada per la 7º Divisió australiana, i la tercera notícia era que els britànics havien sigut humiliats a Grècia i que s’estaven retirant. Joachim von Ribbentrop va enviar un missatge a Zagreb, on els va prometre en el nou govern que intentaria reconèixer un Estat croata independent sota el control d’Ante Pavelic.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen agafar a la gent que trobaven pel carrer perquè realitzessin treballs forçats. Algunes d’aquestes persones es varen inclús oferir per fer aquestes “feines” per tal de cobrar 3,20 zlotys al dia. 

En l’Operació Marita:

A Iugoslàvia:

Els alemanys, juntament amb els hongaresos, varen entrar a Belgrad. Segons una versió, el primer civil iugoslau que va morir a sang freda a la capital va ser un sastre jueu que, mentre les tropes alemanyes passaven pel seu costat, els va escopir i els va cridar:

Tots vosaltres morireu!

A la Unió Soviètica:

A Moscou, de manera secreta, la Unió Soviètica i Japó varen firmar un pacte de no agressió de cinc anys de duració per protegir els dos països d’una guerra en dos fronts. A part, Japó es comprometia a no envair Mongòlia. A partir d’aquell dia els japonesos van començar a planejar l’atac de Pearl Harbor i l’exèrcit soviètic va traslladar unitats de Sibèria per reforçar les seves defenses, que es preparaven per fer front a qualsevol atac alemany, tot i que Iosif Stalin no es creia que poguessin ser atacats pels alemanys. En la cerimònia d’acomiadament del ministre d’Afers Exteriors japonès, Yosuké Matsuoka, a l’estació de Kazan, Stalin el va abraçar i li va dir que havien de continuar sent amics i que havia de fer tots els possibles per complir-ho. Els soviètics volien com fos evitar una guerra entre les dues nacions. Stalin, en veure a l’agregat militar alemany en funcions, el coronel Hans Krebs, li va dir de forma desafiant perquè tothom el sentís que seguirien sent amics dels alemanys en qualsevol cas. 

Més tard, Werner von der Schulenburg va informar en el seu govern de l’afecte que havien mostrat els soviètics cap al ministre japonès i va afirmar que Stalin l’hi havia dit que Alemanya i la Unió Soviètica havien de continuar sent països amics i que ell (l’ambaixador) havia de fer tot el que pogués per aconseguir-ho.