Dijous:

Acaba l’ofensiva contra Iugoslàvia:

Adolf Hitler va decidir eliminar el que quedava de la resistència iugoslava en un brutal atac i, a les nou del matí, els representants del govern iugoslau varen capitular davant del comandant Maximilian von Weichs a Belgrad i es va firmar oficialment l’armistici davant del mariscal Wilhelm List en representació de Hitler i d’acord amb les directrius del OKW. D’immediat, l’exèrcit iugoslau va tirar les armes. Els últims efectius de l’exèrcit iugoslau, 28 divisions, es varen rendir a Sarajevo. La campanya va costar en els alemanys només 151 morts, 391 ferits i 15 desapareguts. El territori iugoslau que no es va quedar en mans alemanys es va repartir entre Itàlia, Hongria i Bulgària. El govern i el rei Pere II varen volar cap a Grècia amb avions britànics per exiliar-se i 334.000 soldats iugoslaus varen ser fets presoners pels alemanys i els italians. Tot i això varen sortir d’immediat guerrillers per resistir l’ocupació alemanya.

Quan Hitler va saber que s’havia firmat la rendició va celebrar la seva victòria en els Balcans amb un concert a l’aire lliure en el seu improvisat quarter general en el seu tren, l’Amerika, estacionat en el peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz, en una zona boscosa propera al poble de Mönichkirchen. Ara que Hitler havia eliminat la resistència iugoslava, ho havia fet en menys d’una setmana, el seu principal objectiu era eliminar Londres i va ordenar que es preparés un atac contra la capital britànica, cosa que es va fer aquell dia, igual que el dia següent. La ciutat britànica també va ser atacada el 19 i el 20 d’abril de 1941.

Com a conseqüència de la victòria alemanya es va aprovar un decret que proclamava que tot aquell que s’hagués trobat culpable d’haver ofès l’honor de la nació croata, ja fos en el passat, el present o el futur, hauria comès un delicte d’alta traïció i s’hauria d’aplicar la pena capital. 

En el Reich:

A Alemanya:

El secretari d’Estat Franz Schlegelberger va enviar una carta a Hans Heinrich Lammers per dir-li que la situació especial creada en les regions ocupades de l’est portaven també unes mesures especials contra els jueus i els polonesos. Schlegelberger li va explicar que Rudolf Hess havia elaborat un projecte llei sobre el tracte que havien de tenir els polonesos i els jueus, i li va comentar que en el projecte es deia que havien de ser objecte d’un sever càstig tots els qui ataquessin als interessos alemanys i que s’havien de castigar durament als delinqüents de les zones orientals conquerides. El secretari afirmava que Hess havia dit que els polonesos eren menys sensibles a l’empresonament ordinari i per aquest punt els presoners serien allotjats en camps fora de les presons i sotmesos als treballs més durs. Schlegelberger, però, li va comentar en la carta que estava en desacord amb aquests càstigs, ja que no anaven en consonància amb la cultura alemanya.

A Bèlgica:

Després del pogrom del dia 14, aquell dia va tenir lloc un segon pogrom contra la comunitat jueva belga. 

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va declarar que en aquell temps tant complicat el que més importava era mantenir al més alt nivell la política i l’actitud britànica i tenir l’honor com a guia. 

Al nord de l’Àfrica:

Un dels millors comandants britànics, Richard O’Connor, va ser capturat al desert quan es va trobar a un grup de soldats alemanys i va ser retingut a Itàlia.

A la Unió Soviètica:

Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis alemany a Moscou, va informar al seu govern de que els soviètics havien acceptat, després d’un mes de discussions, les propostes alemanyes sobre la frontera comuna entre els dos països entre el riu Igorka i el mar Bàltic. Von Tippelskirch va confessar que l’actitud conciliadora del govern soviètic l’hi havia semblat extremadament singular.