18 d’abril de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

A Mönichkirchen, en el tren Amerika, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar sobre la qüestió jueva i els seus propòsits d’exterminar-los abans del final de la guerra. Però Hitler hi veia una dificultat, els nord-americans, perquè per ell els Estats Units estaven controlats pels jueus i, tot i que encara no els hi havien declarat la guerra, donaven tot el suport a la Gran Bretanya del primer ministre Winston Churchill. Hitler volia conservar la pau amb els Estats Units, tot i que odiava al seu sistema capitalista i el seu president Franklin D. Roosevelt, però volia arribar a un acord amb els nord-americans i, a canvi, ell només volia l’entrega de tots els jueus que estaven vivint als Estats Units. Hitler sabia que no podia declarar la guerra als Estats Units perquè creia que era impossible guanyar-los per la seva capacitat de reacció i la seva grandesa. El que haurien arribat a un acord per no tirar endavant el pla per deportar els holandesos cap a l’Est. El metge Felix Kersten, sembla ser, hauria pressionat al seu pacient perquè desistís d’aquesta idea. Després de l’entrevista amb el cap de les SS, Hitler va emetre un comunicat al poble alemany demanant-los que fossin solidaris amb la Creu Roja donant donatius als soldats ferits i als malalts que estaven a la guerra.

Després, Hitler va analitzar amb l’arquitecte Albert Speer els terminis per finalitzar la construcció dels nous edificis públics proposats pel centre de Berlín.


El ministre Hermann Göering va ordenar reedificar el principal teatre d’òpera de Berlín, la Staatsoper de l’avinguda Unter den Linden, que havia quedat destruïda pels atacs de l’aviació britànica.


Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un Protocol Econòmic d’Observança de l’Acord entre els dos països del 11 de febrer de 1940.


Hans-Heinrich Lammers i Alfred Rosenberg es varen reunir per parlar del futur càrrec del Reichsleiter a l’Est. Lammers li va ensenyar els dos esborranys que havia redactat en el que proposava que Rosenberg tingués un Ministeri. Després li va parlar de l’entrevista que acaba de tenir Hitler amb Himmler i li va proposar que tingués una entrevista amb el cap de les SS perquè a l’Est no es trepitgessin el nou Ministeri de Rosenberg i les SS. Rosenberg li va contestar que primer parlés ell amb Himmler perquè no hi hagués cap dubte sobre la voluntat de Hitler d’encarregar-li en ell la direcció política central.

A Grècia:

El primer ministre grec Alexandros Korizis no va acceptar la rendició incondicional de Grècia i es va suïcidar després de que el rei Jordi II li negués el permís per renunciar. Korizis no va aguantar més la crítica de la població grega cap a ell per tal i com gestionava la rendició i per la ineficient ajuda britànica. Després de que el rei li negués la renuncia, el primer ministre li va besar la mà i es va disparar un tret. Sense el primer ministre, alguns ministres grecs varen començar a parlar de rendició.


Els soldats alemanys ja havien ocupat la ciutat de Larisa i varen travessar les últimes defenses de la línia Aliakmon, defensada per tropes neozelandeses, i només era qüestió de dies que Grècia acabés en mans alemanyes.

A la Unió Soviètica:

Preveient del risc real de ser atacats pels alemanys, els serveis d’intel·ligència soviètics es varen començar a moure. El GRU i el NKVD varen donar l’alerta a totes les seves xarxes a Europa i varen reforçar les seves delegacions a Suïssa i a Berlín. Iosif Stalin va aprovar una altra directriu de l’Estat Major General soviètic, amb la qual incrementava considerablement la quantitat de tropes assignada a la defensa frontera soviètica.

A Iraq:

La 20º Brigada d’infanteria índia va desembarcar a Basora, en el Golf Pèrsic per enfrontar-se al govern del general Rashid Ali.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.