Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Al vespre, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs per la ràdio per felicitar a Adolf Hitler pel seu aniversari. El ministre, en el discurs, va dir que els britànics sembraven la desconfiança en el seu Exèrcit.

A Àustria:

Al matí, Hans-Heinrich Lammers es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar del futur càrrec d‘Alfred Rosenberg a l’Est. El cap de les SS li va dir que Hermann Göering faria tot el treball, que ell tindria llibertat en el poder executiu i que Rosenberg els assessoraria. Quan Lammers li va comunicar a Rosenberg les paraules que havia dit Himmler no li va fer gens de gràcia.

A Polònia:

Davant la falta d’aliments, els alemanys varen aprovar un decret per reorganitzar l’administració alemanya del gueto de Varsòvia. El governador del districte, Ludwig Fischer, va nomenar al jove advocat Heinz Auerswald comissari pel “districte” jueu de Varsòvia i va crear una Trasnferstelle per supervisar les relacions econòmiques de gueto amb l’exterior com institució independent sota la direcció del banquer Max Bischoff.

Precisament, el Consell Jueu del gueto de Varsòvia va començar aquest dia fins el 21 a arrestar a compatriotes jueus per entregar-los als alemanys. En total n’havien de detenir a 45.000 persones per ser enviats als camps de treball. En un principi el Consell va demanar a la població que es presentés voluntària per anar a aquests camps de treball, però com que només es varen presentar ni la meitat dels que es necessitaven el Consell va recórrer a la Policia jueva. Els que tenien suficients diners subornaven als policies o els metges que certificaven certa malaltia per no ser seleccionats. A la nit, els policies, enlloc de buscar a persones per entregar-les als alemanys, es varen dedicar a exigir suborns. Aquestes batudes varen paralitzar completament la vida del gueto i va dur a una indignació general cap als membres del Consell. Al final, molts policies es varen presentar davant del Consell per anunciar-los que no volien que els utilitzessin més per aquests “treballs”.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del mariscal Wilhelm List varen ocupar l’illa de Samotràcia. Els britànics es varen veure obligats a retrocedir fins els ports del sud del país, com Nauplia, Kalamata i Monemvasi per preparar-se per embarcar cap a Creta.

En la batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va tornar a atacar Londres.

A Líbia:

Els alemanys varen rebutjar una força britànica nombrosa que havia desembarcat a Bardiyah per intentar alliberar els soldats canadencs envoltats a Tobruk.

En els Estats Units:

Dos sacerdots nord-americans, el bisbe James E. Walsh i el pare James M. Drought, de la Missió Estrangera de la Societat Catòlica Nord-americana a Maryknoll, que els últims dies s’havien posat en contacte amb uns amics poderosos japonesos, entre ells el coronel Hideo Iwakuro i el ministre Yosuké Matsuoka, varen presentar-li a Cordell Hull una proposta de pau privada de pau. En aquesta proposta es demanava que Japó només prengués mesures pacífiques al Pacífic i que no entrés a la guerra del costat dels alemanys, excepte que Estats Units fes un “atac agressiu”. A canvi, els nord-americans haurien d’acabar amb totes les restriccions al comerç, aconseguir que Chiang Kai-Shek acceptés els termes de pau proposats pel govern japonès i acabar amb l’ajuda nord-americana a la Xina si Chiang es negava a reconèixer un govern titella japonès a Manxúria. A més, els nord-americans haurien d’oferir assistència a Japó per l’eliminació de Hong Kong i Singapur.

Hull va reescriure l’esborrany i va demanar en els japonesos si estarien disposats a presentar aquest text corregit com un primer esborrany oficial japonès. Però aquesta proposta no va tirar mai endavant.