20 d’abril de 1941

Diumenge:

L’aniversari de Hitler:

A Àustria:

Adolf Hitler va celebrar el seu 52è aniversari en el seu quarter general improvisat, en el seu tren especial, l’Amerika, que estava estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz. Allí, Hermann Göering va fer un elogi públic a la figura de Hitler, descrivint-lo com un superhome, un Déu, que havia aixecat Alemanya. Després, el dictador va encaixar la mà a cada un dels caps militars de les forces armades i, a continuació, varen escoltar un concert davant del tren.

A Alemanya:

A causa de la guerra es va ordenar fer unes celebracions simples, però, tot i aquesta ordre, a la Baixa Baviera i a l’Alt Palatinat es varen reunir una gran multitud de gent en els salons reservats per les grans cerimònies de tal manera que la policia va tenir que tancar aquests espais. Els nens que presentaven jurament a les Deutsches Jungvolk i a les Deutsche Jungmädelschaft tenien que pronunciar un discurs pràcticament religiós:

Tu, Führer, ets el nostre cap! En el teu nom ens aixecarem. El Reich és l’objectiu de la nostra lluita. És el principi i el fi. 


Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va assegurar que no necessitaven saber el que Hitler volia fer, ja que creien en ell. Però Goebbels aquell dia es va enfurismar després de que la selecció nacional de futbol perdés un partit contra la selecció suïssa. El ministre va enviar un telegrama a Hans Tschammer, president de la Comissió Alemanya per l’Exercici Físic, per ordenar-li que a partir d’ara quedava prohibit organitzar espectacles esportius en els que no es tingués la certesa de que es guanyaria.

A Espanya:

A Barcelona, el partit nazi va celebrar en el Cinema Coliseum un acte en honor a Hitler.

En el Reich:

A Àustria:

Hitler va nomenar a Alfred Rosenberg delegat per l’Administració Central de les Qüestions Relatives a l’Espai d’Europa Oriental. Hans-Heinrich Lammers va trucar d’immediat a Rosenberg per comunicar-li la notícia.

A França:

Un soldat alemany, el caporal Rohland, va rebre un tret i va resultar ferit de mort en una estació de metro de París. En represàlia, el governador Otto von Stülpnagel va ordenar l’execució de 22 ostatges civils. La seva mort es va anunciar en uns cartells vermells especials que es varen penjar per tota la capital francesa.

A Iugoslàvia:

A la ciutat sèrbia de Pancevo, propera a Belgrad, va morir assassinat un soldat de la divisió de les SS Das Reich i un altre va ser greument ferit en una emboscada. Com a venjança es varen arrestar a un centenar d’habitants i varen ser duts en un judici militar, que en va condemnar a 36 d’ells a mort. 18 varen ser afusellats per un escamot del regiment d’infanteria Grossdeutschland i els altres 18 varen ser penjats en el cementiri de la ciutat.

A Grècia:

Els britànics no varen poder mantenir més la seva posició a Termópiles, ja que les divisions gregues s’estaven desintegrant. Per altra banda, el OKW va decidir ocupar el Peloponès mitjançant una operació sota el nom clau Hanníbal. La varen dur a terme el 2º Regiment de paracaigudistes, estacionat a Ploydiv, Bulgària, que esperava ocupar l’illa de Lemnos. Davant una imminent derrota, el general Tsolákoglou, per iniciativa pròpia, va sol·licitar l’armistici en els alemanys.

En la Batalla d’Anglaterra:

Com el dia anterior, la Luftwaffe va tornar atacar Londres.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.