Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest li va parlar del paper d’Alemanya com a nou dominador d’Europa. Quan Himmler va deixar de parlar, el doctor li va demanar si podia alliberar a uns seus amics holandesos. El líder de les SS li va dir que li entregués la llista amb els seus noms i li va prometre que ho intentaria. Llavors, Himmler li va ordenar que abandonés la seva residència a Holanda perquè la secció local del NSB considerava altament indesitjable la seva presència allí. Kersten li va dir que oficialment vivia a La Haia, i Himmler li va insistir de que tindria que deixar de viure-hi i que hauria de viure a partir d’aquell moment a Berlín. Uns dies més tard, Rudolf Brandt va trucar al doctor per dir-li que els nou holandesos que havia demanat la seva llibertat havien abandonat la presó i ara estaven lliures.

---

El ministre d’Educació de Baviera, Adolf Wagner, va publicar un decret en que ordenava substituir les oracions a les escoles per càntics nazis, així com retirar de les parets de les escoles els crucifixos i les imatges religioses.   

En l’Operació Marita:

A Grècia, l’exèrcit grec va capitular després de ser superats per les forces alemanyes, però ho varen fer enmig de les protestes del poble grec que no es volia sotmetre als nous invasors. Però la batalla era impossible de guanyar pels grecs. La xifra de presoners ascendia a 218.000 grecs i 12.000 britànics, davant 100 morts i 3.500 ferits o desapareguts en el bàndol alemany. Al mateix temps, el rei Jordi II de Grècia va formar un nou Gabinet, però ell es va traslladar a Creta juntament amb la seva família. Tots ells varen pujar a un hidroavió Sunderland. Entre ells hi havia la futura reina espanyola, Sofia de Grècia i de Dinamarca.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va ordenar la preparació d’una força expedicionària destinada a ocupar les Illes Açores i Cap Verd si les forces de l’Eix ocupaven la Península Ibèrica.

En els Estats Units:

El comitè American First va celebrar el seu primer míting i va aconseguir reunir a més de 30.000 persones. Charles Lindbergh va ser l’orador principal de l’acte i va afirmar que el govern britànic estava tramant una maniobra desesperada per fer-los enviar per segons cop a Europa un cos expedicionari nord-americà condemnat a compartir la seva derrota militar i financera. El famós aviador va acusar a Gran Bretanya d’incitar a les nacions més dèbils perquè es llencessin a una batalla perduda prèviament.