Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va regalar en el cap de la Marina, Erich Raeder, que feia 65 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos per ajudar-lo a cobrir les despeses per la construcció d’una nova casa.

A bord del seu tren Amerika, a Mönichkirchen, Hitler va rebre a l’almirall Miklos Horthy, que el va advertir que la invasió a la Gran Bretanya estava plena de perills i li va aconsellar que ataqués a la Unió Soviètica per “les seves riqueses inesgotables”.

A Polònia:

Aquell va ser el primer dia que la Luftwaffe es va desplaçar del Canal de la Mànega cap a Polònia per atacar a la Unió Soviètica. Aquells moviments els varen conèixer els britànics gràcies a haver desxifrat la clau Enigma de la Força Aèria alemanya.

A la Gran Bretanya:

Els caps del Estat Major britànic varen demanar començar els preparatius de l‘Operació Puma, que consistia en ocupar una de les Illes Canàries amb una unitat expedicionària composta per 24.000 soldats.

---

Bletchley Park va desxifrar un missatge encriptat alemany que deia que Hermann Göering havia designat a algunes unitats del Fliegerkorps 11º per una missió especial (un atac a Creta).

A Grècia:

Les tropes britàniques es començaven a retirar dins l’Operació Dimoni, que es va prolongar durant sis dies. Durant aquella jornada varen arribar a les costes gregues 7 creuers, 20 destructors, 2 bucs d’assalt i 19 transport de tropes. En total varen ser evacuats 50.732 homes de vuit ports petits. La majoria varen ser transportats a Creta. Per la seva part, els grecs, que ja havien s’havien rendit el dia anterior, varen capitular a Macedònia i a Epir. Però els alemanys continuaven amb el seu avanç i les tropes paracaigudistes varen ocupar les illes de Lemnos, Tasos i Samotracia, mentre que els búlgars, ansiosos per annexionar-se la costa de Tràcia, varen envair Grècia des del nord.

En els Estats Units:

Aquell dia es va instaurat un sistema anomenat patrulles de seguretat en el mar. El sistema consistia en escortar amb bucs de guerra i avions nord-americans als combois britànics fins el 25º de longitud oest, és a dir, fins la meitat de l’Atlàntic, i informar als britànics de la presència eventual de submarins alemanys en aquella zona, però no podien atacar-los en cap cas.