Divendres:

La Directiva número 28:

Adolf Hitler va emetre la Directiu número 28 que consistia en la conquesta de Creta. El dictador va argumentar la invasió a Creta perquè volia utilitzar l’illa com a base operativa per la guerra aèria contra la Gran Bretanya en el Mediterrani oriental.

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre un informe que havien interceptat de Londres a l’agregat militar britànic a Moscou, que deia que s’havia presenciat moviments de trens militars a la línia ferroviària entre Lvóv i Kiev amb carros de combat, equips mecanitzats i tropes.

A Alemanya:

El coronel general Georg von Küchler, el comandant del 18º Exèrcit, els hi va dir en els seus comandants de divisió que Europa només podia aconseguir una pau durant un cert temps si Alemanya era responsable d’un territori que assegurés subministrament d’aliments al seu país.

---

A la nit, els bombarders de la RAF varen atacar la ciutat de Berlín, tot i que només varen llançar dues bombes de 500 quilograms.

A França:

Una embarcació mercantil armada britànica, el Fidelity, va desembarcar a la costa mediterrània francesa, a Étang de Canet, a un polonès, Czeslaw Bitner, i a un enginyer civil maltès, Edward Rizzo, Aromàtic de nom clau, que treballarien dins de la França ocupada per Alemanya. També varen desembarcar aquella nit un metge belga, Albert-Marie Guérisse, que, amb el nom i la graduació de capità de corbeta Patrick O’Leary, va posar en marxa una via d’escapament pels presoners de guerra Aliats que s’anomenaria la Línia de Pat.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del comandant Wilhelm List varen ocupar l’illa de Lemnos. Al mateix temps, tropes britàniques, australianes i neozelandeses que havien estat defensant les Termòpiles perquè l’evacuació fos possible, varen tenir que retrocedir fins als ports de Megara, a l’oest d’Atenes, i de Rafina i Porto Rafti, a l’est de la capital, on també varen embarcar.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va trucar al novel·lista rus d’origen jueu Ilya Ehrenburg per dir-li que la seva novel·la sobre la caiguda de París del juny de 1940, una caiguda que l’autor va presenciar en primera persona, ja es podia publicar. Stalin anteriorment l’havia censurat.

En els Estats Units:

Després del polèmic discurs de Charles Lindbergh el dia 23, Franklin Delano Roosevelt va acusar públicament a l’aviador de derrotista i de reconciliador. Tres dies més tard, Lindbergh no va tenir més remei de presentar la seva dimissió com a coronel de reserva de l’exèrcit de l’aire nord-americà.