26 d’abril de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Iugoslàvia:

Adolf Hitler va marxar de Mönichkirchen, des d’on havia dirigit l’Operació Marita, per recórrer les regions recentment annexionades del nord de Iugoslàvia i la seva ciutat principal, Maribor, rebatejada amb el nom de Marburg. A la nit va tornar a la ciutat austríaca de Graz. Walther Hewel va escriure que Hitler estava molt feliç en aquell moment.  

A Grècia:

Per ocupar el Peloponès, a les cinc de la matinada, 270 Ju-52 i 80 planadors DFS 230 es varen enlairar des de Larissa amb 52 sapadors paracaigudistes dirigits pel leutnant Häffner i els batallons 1º i 2º. Vuit companyies en total, entre 2.000 i 5.000 homes, a les ordres respectivament del major Hans Kroth i el hauptmann Erich Pietzonka. La seva missió era establir un cap de pont que pogués rebutjar qualsevol contraatac britànic i tallar la retirada dels britànics encara el nord, mentre els sapadors retirarien les càrregues de demolició que haguessin instal·lat els britànics en el pont de l’istme de Corint.

Sobre les set del matí, els stukas, en dues onades, varen bombardejar i metrallar repetidament la zona del canal per destruir els emplaçaments antiaeris de la 122º Bateria lleugera britànica. Quan ho varen aconseguir, varen donar llum verda als Ju-52, que varen aparèixer al voltant de dos quarts de vuit del matí. Volaven baix, en grups de tres, i varen llançar paracaigudistes multicolors amb contenidors d’armes i provisions. Alguns varen morir perquè els Ju-52 volaven massa baix per donar temps a que s’obrís el paracaigudes. D’altres es varen trencar el fèmur. Simultàniament varen aterrar al voltant del pont de l’istme els planadors que portaven els homes de Häfnner. Però quan tallaven els fusibles, les càrregues varen explotar enfonsant el pont. Mai s’ha aclarit per què varen explotar, tot i que es creu que va ser un error dels alemanys. Tot i això, els alemanys es varen establir a la zona. Els britànics varen patir poques baixes perquè havien sigut informats prèviament d’aquell ataca a l’istme de Corint i s’havien retirat al Peloponès, però els alemanys varen aconseguir tallar la retirada de les rereguardes situades al nord de l’istme.


Davant de les costes gregues, 700 supervivents britànics d’una embarcació pel transport de tropes que havia sigut bombardejada pels bombarders en picat alemanys, varen ser atacats quan anaven a bord dels dos destructors que els havien rescatat. 650 d’ells varen morir. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ordenar en el general Gregory Zhukov que organitzés cinc brigades mòbils d’artilleria anticarro i un cos aerotransportat abans de l’1 de juny

A la Gran Bretanya:

El Servei d’Informació britànic va saber per Enigma que els alemanys estaven preparant per al 17 de maig una ofensiva sobre Creta desembarcant a l’illa amb paracaigudistes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.