Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant de 9.000 cadets, on va declarar que quan li preguntaven quant duraria la guerra ell responia fins on fes falta. El dictador va afegir que la paraula capitulació era una paraula que mai havia conegut.
Un representant diplomàtic alemany a Washington, Hans Thomsen, va telegrafiar per dir que una font digne de confiança l’hi havia revelat que els nord-americans havien desxifrat el mètode de comunicacions més secret dels japonesos.
Wilhelm Keitel es va reunir amb Alfred Rosenberg per comunicar-li els futurs plans de la Wehrmacht a l’Est. Rosenberg per la seva part el va informar dels diferents objectius polítics a l’Est.
Precisament, a les deu del matí va tenir lloc una reunió amb diverses oficines de la Wehrmacht a Berlín per presentar els plans per l’estructura organitzativa de l’economia durant l‘Operació Barba-roja.
A Líbia:
Al voltant de Tobruk, alemanys i italians varen llançar un poderós atac contra les defenses australianes. L’assalt es va produir enmig d’una tempesta de pols en que en prou feines es podien distingir entre ells. El combat va ser molt intens, però l’habilitat dels defensors va estar per sobre de l’escassetat de preparació de l’Afrikakorps, que cada cop li arribaven amb més dificultat els subministraments.
A Grècia:
43.000 soldats britànics varen acabar de ser evacuats del Peloponès.
A Iraq:
Les forces britàniques desembarcaven a Basora, i aquell dia varen arribar-hi totes les unitats de suport i auxiliars.
A Japó:
En motiu del 40è aniversari de l’emperador Hirohito, el Japan Times and Advertiser va publicar un editorial en el que parlava del “nou ordre mundial” (amb els japonesos controlant tota l’Àsia Oriental) vist des del govern japonès. En ell, es demanava la desmilitarització de Gibraltar, el Mediterrani oriental, Malta, el Mar Roig, Singapur, Hong Kong i totes les bases nord-americanes al Pacífic, així com la retirada de la Royal Navy del Mediterrani, el control conjunt per l’Eix i els britànics del Canal de Suez, el control de l’Eix de certes colònies britàniques a l’Àfrica, mentre el continent europeu havia de quedar sota el control alemany. També s’insistia en la participació alemany en les indústries petrolíferes d’Iran i Iraq, la participació japonesa en la vida política de les Índies Orientals holandeses, la desmilitarització de Sibèria, l’accés a Àustria pels immigrants japonesos, autogovern de l’Índia.