Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va determinar la data del començament de l‘Operació Barba-roja per al 22 de juny. Al mateix temps es va determinar en l’Ordre organitzativa número 37 els camps de presoners soviètics, els Russenlager, que consistirien, principalment, en recintes rodejats de filferro espinós, torres de vigilància i allotjament pels guàrdies, sense hospitals i sense cantines.

Al migdia, Hitler es va reunir un moment amb Alfred Rosenberg, que li va assegurar que el divendres tindrien més temps per parlar sobre la qüestió de l’Est. El que sí que li va dir és que Hermann Göering considerava a Herbert Backe com la persona més apropiada a Ucraïna, ja que expert en finances. 

A Grècia:

Aquell dia va concloure la campanya alemanya després d’ocupar tot Grècia, arribant aquell dia les forces alemanyes a la punta sud del país, després de que les tropes britàniques haguessin sigut evacuades. El resultat de l’ocupació va ser l’arrest de 223.000 grecs i 21.900 britànics, i va suposar la mort de 2.559 alemanys, 5.820 més varen quedar ferits i altres 3.169 varen ser declarats desapareguts.

---

A Creta, el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard C. Freyberg, va ser nomenat comandant de les tropes britàniques i de les milícies gregues de l’illa.

A Croàcia:

Aquell dia es varen instaurar lleis antisemites, una de les quals desposseïa de nacionalitat als jueus croates, i es va crear el camp de concentració de Danica per als jueus de Zagreb.

A Iraq:

Les tropes britàniques estaven desembarcant a Basora, i aquell dia varen arribar-hi dues brigades índies, la 21º i la 25º, juntament amb el seu cap, el general William Slim. D’immediat varen marxar en dues operacions separades denominades Regata i Regulta. La 21º Brigada s’havia de dirigir de Tigris en amunt, la 20º a Kut-el Amara. L’objectiu inicial del general Slim era reforçar les bases de la RAF a Shaibah i Habbaniya, a 88 quilòmetres de Bagdad. De seguida, 6.000 soldats iraquians, amb el suport de 30 peces d’artilleria, i incitats per l’ambaixador alemany, el doctor Grobba, varen ocupar posicions al sud d’Habbaniya, però el seu oficial al comandament va exigir la paralització de les activitats aèries per terra i aire. Els britànics es varen veure perjudicats no per la defensa iraquiana sinó pels col·laboracionistes francesos.

A la Gran Bretanya:

A la nit, els alemanys varen atacar Plymouth, fent augmentar a 6.065 la xifra de morts civils a l’abril com a conseqüència dels Blitz. 

---

El Departament de Falsificacions de l’Executiu d’Operacions Especials britànic va falsificar un passaport a nom d’Adolf Hitler. El passaport alemany, tal hi com deia la falsificació, s’havia expedit a Viena i contenia la fotografia del dictador i la seva firma. A més a més, el passaport hi figurava la lletra J amb la que es senyalaven als jueus i un visat del govern palestí que autoritzava a Hitler a residir en el futur Estat d’Israel en qualitat d’immigrant. En la casella destinada a la professió figurava la de pintor i la descripció física i incloïa el seu petit i característic bigoti, a més de senyalar que era d’estatura mitjana, que tenia els ulls marrons i el pèl negre.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen atacar el Nerissa, una embarcació de transport de tropes que es dirigia de Canadà a la Gran Bretanya. 73 soldats canadencs es varen ofegar.