Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar una conferència de secretaris d’Estat, reunits pel general Georg Thomas, per discutir l’Operació Barba-roja. Thomas havia encarregat una reunió, presidida per Paul Körner, en la qual Herbert Backe, en nom de l’Agència Econòmica Central de la Wehrmacht, va explicar el seu informe anomenat Pla Fam, en el qual totes les forces alemanyes implicades en l’Operació Barba-roja tindrien que ser alimentades a expenses de la Unió Soviètica entre 1941 i 1942. Backe va afirmar que no hi havia cap dubte de que moririen de gana desenes de milions de persones si s’emportaven tot el què necessitaven. Olis, matèries grasses i carns de tot tipus haurien de ser enviades prioritàriament cap al Reich després d’haver satisfet les necessitats de la Wehrmacht. Backe va exposar la situació de l’agricultura a la Unió Soviètica i els objectius alemanys, i va oferir un panorama de l’economia dels productes alimentaris a la Unió Soviètica. Per aconseguir alimentar a les forces alemanyes es va plantejar separar Ucraïna de la resta de la Unió Soviètica. 

Hitler també es va reunir amb Alfred Rosenberg i va acceptar els dos esborranys de Hans-Heinrich Lammers del 18 d’abril en que s’oferia a Rosenberg un Ministeri per l’Est, tot i que el va avisar de que hi faria uns quants retocs en tals esborranys. El dictador li va mencionar que teia una missió molt positiva i que tenia que assumir la responsabilitat. En acabar la reunió el  va convidar a Berchtesgaden perquè parlés amb Hermann Göering i Wilhelm Keitel.

Després de la reunió, Hitler es va reunir en el seu despatx de Berlín amb el ministre Joseph Goebbels. El dictador en aquells moments estava fullejant un nou llibre sobre la vida del primer ministre britànic Winston Churchill. Tant Hitler com Goebbels no varen parar de burlar-se del què deia el llibre, ja que es descrivia al primer ministre com un borratxo que portava roba interior de seda i que dictava els seus missatges a la banyera o amb calçotets. Hitler li va explicar que creia que l’Imperi britànic es desintegraria a poc a poc.

---

El coronel general Erich Hoepner va escriure en l’ordre operativa per al 4º Grup Panzer, que la guerra contra la Unió Soviètica seria un capítol important de la lluita per l’existència de la nació alemanya perquè seria la batalla dels pobles germànics contra els eslaus, la defensa de la cultura europea contra la inundació asiàtica i el rebuig del bolxevisme jueu. Hoepner va deixar clar que l’objectiu era la destrucció de Rússia duent a terme l’Operació amb una severitat sense precedents per tal d’exterminar als seus enemics.

---

Heinrich Himmler, que estava encontra de que el seu diari Schwarze Korps es dediqués a atacar funcionaris com buròcrates retrògrads i sense escrúpols, va escriure que s’escrivien tots aquells articles perquè el diari havia descendit de vendes i de popularitat, i va demanar que s’abandonessin tots aquells atacs, que els va definir com estúpides xafarderies, perquè no interessaven a ningú.  

A la Unió Soviètica:

Richard Sorge va informar des de Tòquio als seus caps soviètics, que l’ambaixador alemany a Tòquio, Eugen Ott, l’havia advertit que Hitler estava decidit en començar la guerra i en destruir a la Unió Soviètica per utilitzar-la com a font de matèries primers i de graner. Sorge va afegir que la decisió de començar la guerra a Orient la donaria Hitler el mes de maig. Tot i això, segurament per si de cas, Sorge va afegir que era possible que l’atac no es produís fins després de la victòria alemanya sobre la Gran Bretanya.  

Precisament, Werner von der Schulenburg va advertir en el seu govern de que els rumors d’un imminent atac alemany havien adquirit tal magnitud que ell i els seus col·laboradors de l’Ambaixada alemanya estaven tenint dificultats per contrarestar-los. L’ambaixador va ser clar quan va dir que els seus esforços per desmentir tals afirmacions serien ineficaços si cada viatger alemany que passava per Moscou donava suport a la idea d’un atac alemany. 

A Iraq:

El líder iraquià, el general Rachid Alí, va declarar la independència d’Iraq de la Gran Bretanya i va posar sota vigilància a la guarnició britànica de la base aèria de Habbaniya, al costat de l’Èufrates. A les cinc del matí, a Habbaniya, els britànics varen obrir foc contra les posicions iraquianes, rebent aviat resposta de l’artilleria.