Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
La Gestapo va registrar el monestir de Münsterschwarzach després de rebre informacions que asseguraven que hi trobarien escrits comprometedors. Però un oficial de la Kripo va avisar a l’abat i als capellans de Münsterschwarzach de que es faria aquell registre i varen amagar documents compromesos i alguns capellans varen abandonar en secret l’abadia per informar a la població dels voltants sobre les amenaces que hi havien sobre el monestir. Els agents de la Gestapo varen trobar alguns llibres prohibits pel règim entre els volums de la biblioteca. Aquests llibres varen ser posats allí pels propis agents de la Gestapo en una de les seves visites anteriors per tal d’acabar amb aquell monestir i els seus propietaris. Immediatament després del descobriment, els agents varen confiscar l’abadia i varen detenir a l’abat. Tot i que va ser alliberat al cap de poc, se li va prohibir l’accés a l’abadia, de la mateixa manera que a la majoria de capellans i germans. La població dels voltants, molt lligada als capellans i al monestir, varen manifestar la seva indignació cap als representants del NSDAP. L’Exèrcit va tenir que intervenir per calmar els ànims.
A la nit, els bombarders de la RAF varen bombardejar Berlín.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, aquell dia varen morir 210 jueus, una xifra rècord fins llavors, per les dures condicions en les quals malvivia la majoria.
A la Unió Soviètica:
Zakhar va informar a Moscou de que els rumors sobre un atac d’Alemanya contra la Unió Soviètica augmentaven sense parar i va assegurar que es declararia la guerra a mitjans d’aquell mes.
A la Gran Bretanya:
A la nit, les contramesures de ràdio britàniques varen aconseguir desviar els senyals que seguien els bombarders alemanys per volar cap als seus objectius. Gràcies a aquesta intervenció, 235 bombes amb explosius d’alta potència, destinades a una fàbrica de motors per avions a Derby, varen ser llançades pels alemanys en camps buits, a més de 30 quilòmetres de distància de l’objectiu establert.
A Tunísia:
Després d’assegurar la costa tunisiana, totes les embarcacions aliades disponibles varen ser enviades a patrullar davant el cap de Bon. L’almirall Andrew Cunningham va ser molt clar quan va ordenar que no volia que embarcació enemiga passés. Però els alemanys ja pràcticament no patrullaven per aquesta zona i només varen poder capturar 800 homes al mar.
A l’Atlàntic:
Els britànics varen capturar el submarí alemany U-110 del comandant Julius Lemp. A bord hi varen trobar important material de desxiframent. Mentre l’endemà el remolcaven cap a Islàndia, el submarí es va enfonsar juntament amb la seva tripulació, inclòs Lemp.
En el Pacífic:
El creuer britànic Cornwall va enfonsar el corsari alemany Pinguin, que havia enfonsat 28 embarcacions mercantils els últims 10 mesos.
A Japó:
El ministre Yosuké Matsuoka li va prometre a l’emperador Hirohito que la iniciativa de pau proposada per persones civils nord-americanes i japoneses de dies enrere era clarament un complot nord-americà i que per tant no servia de res estudiar el cas. Matsuoka havia sigut un dels impulsors d’aquesta iniciativa.