Dissabte:
El vol de Rudolf Hess a Escòcia:
El secretari d’Adolf Hitler, Rudolf Hess, va decidir anar amb una avioneta a Escòcia per trobar-se amb lord Hamilton, un tinent coronel de la RAF, de qui pensava equivocadament que havia conegut en els Jocs Olímpics de Berlín de l’agost de 1936. L’objectiu de Hess era mirar de convèncer al rei Jordi VI perquè destituís a Winston Churchill com a primer ministre per negociar la pau amb Alemanya i atacar entre els dos països a la Unió Soviètica. Abans de fer el viatge, Hess es va fer garantir per un astròleg de Munic que aquell era el dia més adequat per fer aquell viatge i després va trucar al capità Karlheinz Pintsch, que tenia el dia lliure, per demanar-li que el passés a recollir aquella tarda. Hess no li va donar molta més informació, tant sols que el servei meteorològic havia anunciat temps favorable i que volia aprofitar-ho per volar. El seu subordinat no va fer cap pregunta.
Per aquest viatge es va fer confeccionar amb el millor teixit un uniforme de tinent coronel de la Luftwaffe nou gris blavós amb cordons platejats. Ilse Hess es va trobar més tard la factura impagada del sastre en qüestió. Aquesta factura mai es va pagar perquè sembla ser que el sastre mai va reclamar els diners. De forma excepcional, Hess s’havia agafat unes hores aquell matí per jugar amb el seu fill, Wolf Rüdiger Hess, amb un trenet ja preveient que potser la seva missió no aniria com es pensava. Precisament, entre els jocs del nen hi va amagar cartes per als seus familiars i el seu testament. Abans de que el nen fes la migdiada, el pare el va deixar fent gimnàstica.
Per dinar va convidar a Alfred Rosenberg i li va preparar una mica de carn freda, amanida i una salsitxa. Ilse, no hi va ser present perquè es trobava malament. A dos quarts de dotze va arribar el Reichsleiter al domicili privat de Hess, acompanyat pel cap de regió administrativa, el doctor Kurt Meyer. Rosenberg es va fixar que el ministre sense cartera estava blanc i preocupat. El Reichsleiter li va dir que en el cas de que Hitler ataqués a la Unió Soviètica es gestionaria les qüestions de l’Est i li va donar els noms dels possibles comissaris i, a més, li va demanar el seu suport en el futur nomenament de presidents de districtes com col·laboradors. Cap dels dos volia que Karl Kaufmann fos el representant de la ciutat d’Hamburg i esperaven que ho fos Fritz Sauckel. Quan Rosenberg va intentar parlar d’altres temes, Hess li va demanar que només parlessin dels temes més importants. Poc després s’hi va afegir a la conversa el doctor Meyer i els tres varen posar-se a dinar. Durant l’àpat varen parlar sobre les “desafortunades” gestions de Josef Terboven a Noruega i sobre alguns detalls de la qüestió de l’Est. Poc després de la una, Rosenberg va deixar el domicili i Hess va córrer al seu armari per posar-se l’uniforme de la Luftywaffe.
Quan va ser l’hora de marxar, Hess es va acomiadar de la seva esposa Ilse i del seu fill. Abans d’abraçar-la per últim cop, Hess es va treure la jaqueta, però Ilse va veure que portava una camisa reglamentària de la Luftwaffe i que portava les botes folrades de pilot. Ell li va argumentar que acabava de ser convocat a Berlín i que aprofitaria per anar-hi en avió. La seva esposa li va preguntar quan tornaria i Hess li va respondre que el dilluns a la tarda estaria amb ells, però ella no el va creure. Abans de marxar va guardar una fotografia del seu fill a la butxaca de la seva jaqueta i va agafar la màquina de fotografies de la seva esposa després de veure que la seva càmera no tenia pel·lícula.
En sortir de casa seu va pujar al seu Mercedes oficial, on l’esperaven el seu ajudant Pintsch, un oficial de seguretat i el conducte. Hess va seure a la part de davant i ràpidament va dirigir-se a la fàbrica Messerschmitt, a Augsburg, al nord de Munic. En arribar a l’aeròdrom, el guàrdia de seguretat va aixecar la barrera, tot i que no li va demanar l’acreditació. Allí els esperava el director del centre, Piel. De dret, Hess es va canviar de roba i es va posar un vestit d’aviador folrat de pell i una caçadora de capità de la Luftwaffe després de no trobar en els vestidors on es canviaven els pilots un vestit de vol revestit de pell sintètica que es solia utilitzar. En un mapa tenia marcat en blau el seu punt d’aterratge. Abans de pujar a l’aparell va donar una última ullada als butlletins meteorològics. En encendre els dos gran motors, Hess va entregar en el seu segon una carta que havia d’entregar a Hitler i després es va acomiadar dels demés amb la mà i sense pronunciar paraula. Pintsch s’havia d’esperar quatre hores abans de donar-li la carta a Hitler.
A tres quarts de sis de la tarda, amb un Sol que il·luminava la pista, Hess va sortir de l’aeroport de la fàbrica Messerschmitt en una petita avioneta Messerschmitt 110D sense codi operatiu però amb codi de ràdio VJ-OQ, desarmada, amb un dipòsit de combustible d’un sol ús extra per augmentar el seu radi d’acció a 4.200 quilòmetres, o sigui 10 hores de vol, i que havien fet adaptar per ell. Hess era un expert aviador, feia 20 anys que pilotava avions, i va travessar en quatre hores la Gran Bretanya. Al seu coll hi portava penjat una càmera de fotografia d’Ilse i en la cuixa hi reposava el mapa amb el rumb a seguir. A l’avioneta hi portava aspirines, laxants, comprimits de cafeïna, barbitúrics, un antisèptic, metamfetamines, opiacis, remeis homeopàtics, pastilles contra el mareig i un amulet tibetà de l’explorador suec Sven Hedin. Hess també duia un document amb les seves quatre condicions per firmar la pau i aconseguir la unió entre alemanys i britànics per derrotar als soviètics: la primera, que Alemanya controlaria Europa, mentre que Gran Bretanya recuperaria el seu antic imperi: la segons, que es tornaria a Alemanya les seves antigues colònies; la tercera, que els súbdits de les dues nacions rebrien una indemnització per danys ocasionats en la guerra i, la quarta, que es firmaria un tractat de pau en el que s’inclouria Itàlia.
En sobrevolar el riu Lech cap a l’est, va agafar rumb direcció nord-occidental, cap a Bonn. Després de travessar la frontera alemanya va passar sobre les illes Frisones a les 19:35. A poca altura va sobrevolar dos U-Boots. Alertats, aquests es varen submergir, però en veure després de que es tractava d’un aparell alemany varen tornar a la superfície. Quan faltaven un parell de minuts per les nou de la nit, Hess va virar 90º a la seva esquerra i va agafar rumb a Escòcia.
Passada l’illa de Hohly, al nord de Gal·les, Hess va posar rumb directament a l’Oest i, a continuació, va passar per damunt de les localitats de Coldstream, Peebles i Lanark. A les 21:23 va arribar a la costa britànica propera de Bamburg, a Norhumberland. En cap moment va veure que estava sent perseguit per dos Spitfire, ja que les males condicions climàtiques, els forts vents i la mala visibilitat no li deixaven veure res i va continuar el seu trajecte com havia planejat i va girar cap a l’oest, direcció a la ciutat de Glasgow. Els Spitfire el varen deixar de seguir quan el varen perdre, sobretot degut a que va perdre altura i va entrar en una espessa capa de boira. En aquells moments, Hess va entrar als contraforts dels Cheviot.
A les 22:08, a la costa de Northumberland, en el Royal Corps of Signals d’Ottercops Moss, en el sector de Turnhouse, en el sud de la ciutat d’Edimburg i el nord de Newcastle, els britànics varen veure l’avioneta de Hess, que volava ara a baixa altura, entre 32 i 50 peus, i, immediatament, varen prendre mesures donant la veu d’alarma a un esquadrilla de caces perquè l’interceptessin. Poc després va arribar un altre avís que avisava de que el Messerschmitt perdia altura. A les 22:20 es va enlairar un altre Spitfire de la base de l’Esquadró 72, a Acklington. El sergent Maurice Pocock tampoc el va poder interceptar i, d’aquesta manera, es va ordenar a un Defiant, un caça nocturn biplaça, que atrapés l’aparell enemic. Quan va detectar a Hess, aquest ja estava arribant al seu objectiu.
Però per culpa d’aquelles condicions va acabar perdent el control de la seva avioneta quan anava per aterrar a Dungavel House, la propietat escocesa de lord Hamilton ubicada a Lanarkshire. El fort vent el va clavar contra el seu habitacle i en aquell moment va posar l’avió boca terra. Hess va perdre el coneixement en perdre altura, però va tornar en si just a temps per fer una maniobra que li va salvar la vida. Abans de picar contra el terra, va obrir la coberta de la cabina, va treure el forrellat de les finestres laterals i es va llançar amb paracaigudes, una maniobra que mai havia fet, a prop del poble d’Eaglesham, a Renfrewshire, no molt lluny de Glasgow. En saltar i per culpa de la força de l’aire, Hess va ser projectat brutalment contra la cua del caça, donant-se un fort cop a la cama, que va quedar plena de sang. L’avioneta va continuar la seva marxa fins que va quedar destruïda. A les 23:07, el Me 110 de Hess va desaparèixer de les pantalles de radar del centre de la RAF. En aquell moment, un membre de la Home Guard va senyalar que un avió de caça s’havia estavellat a Eaglesham i que s’havia vist saltar al pilot en paracaigudes.
A terra, Hess, desesperat i ferit d’un peu, no es va poder moure. La gent dels voltants de la finca d’un capatàs dels pagesos d’una extensa granja, David MacLean, va veure de seguida que passava alguna cosa estranya i es van dirigir al lloc on hi havia l’avioneta i allí el varen trobar tombat a terra. MacLean precisament va ser qui el va ajudar a lliurar-se del paracaigudes. Un altre home que es va apropar als fets, després va marxar corrents a buscar la policia. Un cop deslliurat, el pagès li va preguntar si era britànic o alemany. Hess li va respondre que era alemany i es va identificar com a Alfred Horn i li va dir que havia d’anar a veure a lord Hamilton a Dungavel per donar-li una important notícia. També li va dir que estava sol i armat. Curiosament les inicials A. H. de Alfred Horn són les inicials d’Adolf Hitler. Hess diria més tard al director de la presó de Spandau, Eugene Bird, que no se’n havia adonat i que havia sigut una coincidència. MacLean el va acompanyar fins a casa seva, a uns metres d’on havia caigut l’aparell de Hess, on el pagès hi vivia amb la seva mare i la seva germana. En el moment que entrava a casa de MacLean, dos oficials de la RAF, el capità Gemmel i el sotstinent Fowler, varen arribar en automòbil el lloc dels fets. Allí varen constatar que l’avió no portava la clàssica matrícula d’identificació reglamentària sinó només un codi d’entre de fàbrica, VJ-OQ.
A la casa de MacLean, el pagès li va oferir un te, però Hess el va rebutjar educadament per l’hora que era i va demanar un vas d’aigua. Llavors el varen fer seure a la butaca de cuir i Hess va treure de la butxaca les fotografies del seu fill, el rellotge d’or i un braçalet d’identificació militar. Hess li va demanar en el pagès ser conduït com més ràpid millor a la residència del duc, però MacLean li va explicar que no ho podia fer i que aquesta competència estava en mans dels soldats. Precisament, lord Hamilton es trobava en aquell precís moment en el despatx d’operacions de la RAF del sector en el qual treballava el duc i havia descobert al Messerschmitt quan vorejava la costa poc després de les deu de la nit. Una hora més tard va saber que l’aparell havia impactat contra el terra.
Mentre estava assentat a una butaca i es feia massatge en el turmell, va arribar un vell automòbil a la casa del pagès. El cotxe era de Robert Williamson, un policia auxiliar escocès que portava un casc d’acer amb la inscripció Police, que des d’Eaglesham havia vist caure l’avioneta. L’acompanyava un home anomenat Clark, que era membre de la Home Guard i que anava armat amb una Webley, una vella pistola de la Primera Guerra Mundial, tot i que anava visiblement begut, i dos companys més. Els quatre homes varen entrar a la casa de MacLean i varen detenir a Hess sense saber qui era ben bé aquell home.
Hess va ser traslladat a Busby i a la seva cel·la es va tombar al terra en postura de ioga de relaxació, una tècnica que en la seva infància havia observat diversos cops a Egipte. Poc després, Hessva continuar a peu fins a un allunyat quarter de la Home Guard de Maryhill, a Glasgow. Un cop varen entrar en el quarter, tots els homes de la Home Guard varen ser despertats i es varen presentar davant de Hess amb camises de dormir, calçotets i descalçats. Hess va ser tancat en el cos de guàrdia en espera de rebre ordres. Desesperat, el lloctinent de Hitler es va posar a cridar dient que era un oficial alemany i que volia veure a lord Hamilton. Clark, cansat dels crits, el va apuntar amb la seva antiga pistola i llavors Hess va callar i obeir. Immediatament, els britànics varen comunicar la notícia de que havien fet presoner al capità alemany Horn. Segons sembla, lord Hamilton no sabia res de que Hess faria aquell viatge. Mentrestant, a l’aeròdrom de la fàbrica Messerschmitt, Pintsch va esperar fins a dos quarts d’onze per actuar. En no tenir notícies de Hess sabia que les coses no havien anat bé.
S’ha parlat molt de si Hitler sabia el pla de Hess de negociar la pau amb els britànics. La versió oficial és que Hess ho va fer sol perquè tenia un sentiment a favor dels britànics, havia nascut a Egipte quan era una colònia britànica, i no volia continuar el conflicte armat contra els britànics. Però, tot i la versió oficial, costa de creure que Hess, sent tan amic de Hitler i sabent que no acceptava que ningú fes res per la seva esquena, s’atrevís a negociar la pau tot sol sense el seu consentiment.
El motor de l’avió utilitzat pel secretari Hess es pot contemplar avui en dia en l’Imperial War Museum de Londres.
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler, que a priori encara en principi no sabia res del viatge de Hess, es trobava a la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, reunit amb l’almirall francès Jean François Darlan i el general Maxime Weygand.
La RAF va bombardejar la ciutat d’Hamburg.
Els alemanys varen efectuar el seu primer vol amb un avió-coet que va aconseguir la velocitat de 1.004 quilòmetres per hora.
El ministre d’Afers Exteriors japonès Yosuké Matsuoka va enviar una carta a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima per tal de que es reunís amb el ministre Joachim von Ribbentrop i instés al govern alemany a mesurar els seus comentaris respecte als Estats Units en públic, ja que volien que la postura alemanya no fos tan bel·ligerant contra els nord-americans.
A Polònia:
L’Exèrcit va finalitzar l’Operació Otto, iniciada l’1 d’octubre de 1940, que consistia en millorar els serveis vials i ferroviaris que travessaven l’Europa Central i Oriental fins arribar a la frontera soviètica.
En el gueto de Varsòvia, Emanuel Ringelblum va anotar que diversos grups de turistes alemanys, militars i civils, visitaven el cementiri del gueto com un espectacle tirant fotografies com a record. Ringelblum va afirmar que la majoria afirmava que la mortalitat jueva era massa baixa.
A la Gran Bretanya:
A la nit, els alemanys varen bombardejar amb 550 bombarders de la Luftwaffe la ciutat de Londres causant 1.436 morts civils i diversos desperfectes a la Cambra dels Comuns (la cambra de debats va quedar totalment destruïda), la Torre de Londres, l’abadia de Westminster, el Big Ben, on varen danyar dues cares de les quatre de la torre i varen fer caure trossos del sostre al terra, i el museu britànic. Els bombarders es varen succeir sense interrupció durant més de sis hores, però la RAF va destruir 33 aparells alemanys. Aquell atac, que curiosament es va fer el dia del primer aniversari de Winston Churchill com a primer ministre, va ser l’últim Blitz fins que el principi de 1944 els alemanys varen tornar a atacar Londres.
Diari del Tercer Reich 