Diumenge:

La detenció de Rudolf Hess:

En el Berghof:

Adolf Hitler es trobava a Obersalzberg preparant la futura campanya contra la Unió Soviètica i, sobretot, estava interessat en estudiar els detalls de les desfilades de la victòria que pensava celebrar el 1950, quan estigués acabada la gran avinguda de Berlín i l’Arc de Triomf que planejava construir amb Albert Speer.

A les set del matí, Karl Heinz Pintsch i Alfred Leitgen, dos ajudants de Rudolf Hess i alts oficials de les SA, varen arribar a la petita estació de Berchtesgaden. Pintsch, que duia la carta de Hess del dia anterior, estava molt nerviós des de que s’havia llevat molt d’hora aquell matí per agafar un tren. A la petita estació, varen trucar al Berghof per prevenir-los de que arribarien sense avisar. Els va atendre Albert Bormann, que va acceptar que Pintsch fos rebut per Hitler, tot i que el dictador tenia una agenda molt carregada perquè tenia que rebre durant aquell diumenge a Speer, Fritz Todt i a l’almirall François Darlan.

A dos quarts de deu del matí varen arribar al Berghof després de passar uns quants controls de les SS. En aquells moments Pintsch estava molt nerviós i es va esperar amb un sobre blanc segellat en el rebedor mentre Hitler es despertava. Bormann li va demanar a Heinz Linge que despertés a Hitler. Speer havia de ser el primer en reunir-se amb Hitler per presentar-li nous plànols, però li varen demanar que posposés la reunió ja que es veia que havia passat una cosa important amb Hess. Pintsch li va prometre que només seria un moment, ja que només havia d’entregar una carta de Hess. Tots els presents tenien clar que el contingut de la carta seria important. Speer va acceptar sense protestar. Després de que Linge toqués la porta del seu dormitori,  Hitler es va llevar sense afaitar i va baixar del pis superior. Linge el va informar de que Pintsch tenia una carta de Hess. Hitler ja va preveure que serien males notícies. Un cop a baix, Linge va anar a buscar a Pintsch. Un cop el va tenir a davant, Hitler es va dirigir al seu despatx amb Pintsch per llegir la carta. En tenir la carta a les mans, Hitler es va posar les ulleres i va obrir el sobre amb un obrecartes. Elements d’aquesta carta es trobaven a la caixa forta de Hess. Quan la Gestapo va regirar més endavant la casa de Hess no va poder obrir la caixa perquè estava tancada en clau. Més endavant, Ilse Hess va trobar la clau en un dels joguets del seu fill, Wolf Rüdiger Hess. 

Mentre Speer s’esperava a la sala del costat esperant ser rebut, va sentir de cop un fort crit de Hitler. Irritat, el líder alemany li va cridar que precisament ena aquella fase de la guerra aquesta missió podria ser molt perillosa. Hess deia en la carta que volia fer realitat el vell somni de Hitler d’una amistat amb la Gran Bretanya i que si no hi estava d’acord amb la decisió que havia pres li demanava que el declarés com un boig davant de l’opinió pública. Llavors, el dictador va prémer el timbre i Linge va entrar ràpidament al despatx. Hitler li va demanar que es presentés Peter Högl, que no va tardar en presentar-se. Hitler i Högl varen preguntar a l’assistent si sabia el contingut de la carta. Quan Pintsch va afirmar que sabia quins eren els plans de Hess va ser detingut i empresonat. Abans, però, Eva Braun va entrar a la sala per anunciar-los que el dinar estava a punt. Per sorpresa de Pintsch, va ser convidat a dinar amb tots els presents. Entre ells hi havia Todt, Karl Bodenschatz, el general Ernst Udet, Martin Bormann, Walther Hewel i la mateixa Eva. Més endavant va ser alliberat després de que prometés a la Gestapo de que no diria res de l’assumpte i se’l va portar al front oriental, on va ser capturat pels soviètics. L’altra ajudant, Leitgen, també va ser detingut i va ser entregat a la Gestapo de Berlín. Allí se li va exigir que declarés que en els últims dies Hess havia mostrat símptomes de pertorbació mental. 

Un cop Pintsch va ser detingut, Hitler va sortir del seu despatx i va demanar que li portessin a Martin Bormann perquè truqués a Hermann Göering, que es trobava en el seu castell de Veldenstein, a prop de Nuremberg, i a Joachim von Ribbentrop, Joseph Goebbels, el cap de premsa Otto Dietrich i Heinrich Himmler perquè es presentessin davant d’ell. El dictador estava desesperat i va demanar a tothom que el deixessin sol. Ningú sabia ben bé què passava, però tots ho varen entendre quan varen llegir la carta de Hess, que deia que havia pres un viatge cap a Escòcia amb un avioneta per reunir-se amb el duc de Hamilton, un tinent coronel de la RAF, que segons Hess manifestava simpaties cap al nacionalsocialisme, per segellar una pau entre la Gran Bretanya i Alemanya. Martin Bormann va convèncer a Hitler de que l’acte de Hess era un cas d’alta traïció, ja que explicaria en els seus enemics els plans de l’Operació Barba-roja. Hitler es va enfadar com mai. Dirigint-se a Wilhelm Keitel, Hitler li va assegurar que no reconeixia a Hess i estava convençut de que havia patit un trastorn cerebral. 

Quan Hitler va llegir la carta encara no sabia que el pla de Hess havia fracassat, ja que l’avioneta que conduïa, un Messerschmitt Bf 110, s’havia estavellat a prop de la mansió del Duc i havia sigut capturat pels britànics. Hitler, caminant d’una banda a l’altra del saló de la casa enfurismat, va començar a témer que Winston Churchill aprofités aquell esdeveniment per debilitar el seu lideratge simulant que Alemanya estava ansiosa per aconseguir la pau. També es va preocupar perquè Japó no canviés la seva aliança. Segons Speer, el dictador va preguntar a l’aire:

I ara, qui em creurà quan digui que Hess no ha volat fins allí en el meu nom?

Hitler va preguntar-li en el seu cap tècnic de la Luftwaffe, Udet, si l’aparell bimotor de Hess podia haver aterrat a la costa escocesa i quines condicions meteorològiques hi havia en aquells moments. Udet li va respondre que no hi havia cap possibilitat de que el viatge hagués tingut èxit pels forts vents que hi havia i li va assegurar que l’avioneta s’hauria perdut enmig del mar. Hitler, més relaxat, va cridar que tant de bo s’afogués en el mar del Nord i no deixés rastre del que havia passat.

Al cap d’unes hores varen començar a presentar-se la cúpula del govern del Reich. A més de Göering i Von Ribbentrop, es van presentar Robert Ley, els caps regionals i altres caps del partit nacionalsocialista. Hitler li va demanar a Dietrich que l’informés de tot el que sabés del què passava a la Gran Bretanya i li va prohibir de moment fer cap comentari a la premsa. A continuació, Hitler li va preguntar a Göering, que havia fet tres hores seguides en cotxe després de que Hitler personalment el truqués i amb un to agre li ordenés que vingués immediatament ja que estava passant una cosa terrible, si veia possible que Hess hagués arribat a la Gran Bretanya. En un primer moment, Göering li va dir que no, tot i que es diu que l’hi hauria dit que les probabilitats d’èxit de Hess eren “fifty-fifty”. Rabiós en sentir aquella expressió anglesa, Hitler li va contestar furiós:

Parlant ja en anglès?

Com que Hitler es va mostrar dubitatiu de que Hess hagués fracassat i després de recordar que havia sigut un excel·lent pilot, Göering va trucar a Adolf Galland per ordenar-li a ell i al seu grup que sortissin cap a la Gran Bretanya per aturar a Hess. Galland, creient que li deien una bogeria, va ordenar uns pocs vols simbòlics i després va trucar a Göering per dir-li que la seva missió havia fracassat. En diverses ocasions varen fer venir a Otto Dietrich per preguntar-li si tenia alguna novetat de la Gran Bretanya. A continuació, Hitler va ordenar a Von Ribbentrop que anés a Roma perquè informés personalment a Benito Mussolini sobre el viatge de Hess. Desesperat, Hitler li va ordenar a Dietrich que preparés un esborrany. El cap de premsa va demanar a les seves oficines i les dels serveis d’informació que escoltessin les ràdios angleses. Göering es va encarregar d’una investigació expressa per saber com s’ho havia fet Hess per enganyar al seu entorn. Wilhelm Messerschmitt va ser convocat i Göering li va recriminar de que Hess hagués agafat un avió.

Llavors, a casa seva pot entrar qualsevol i marxar volant amb un dels seus aparells -. li va criticar Göering. 

Messerschmitt es va disculpar dient que no podia dubtar de Hess perquè hagués sigut com dubtar de Hitler. Göering, però, no va estar per romanços i, després de dir-li que era incurable, li va ordenar que tornés a la seva fàbrica i li va prometre que l’ajudaria si Hitler li buscava problemes. 

A les vuit del vespre es va emetre per ràdio en el poble alemany de que Hess havia volat a la Gran Bretanya, però que probablement el seu avió s’havia estavellat pel camí. Es va explicar que Hess havia fet aquell vol a causa dels seus trastorns mentals, tal hi com havia demanat Hess a la seva carta en cas de no tenir èxit. 

A última hora del dia, Dietrich va anunciar que, segons la ràdio anglesa, Hess havia saltat en paracaigudes en un lloc del nord d’Anglaterra i que la policia que l’havia detingut Hess havia declarat que anava a veure al seu amic, el duc de Hamilton. Nerviós, Hitler va preguntar si els britànics havien comunicat de les intencions de Hess. Dietrich va respondre que no s’havia dit res. A continuació, Hitler li va demanar a Otto Dietrich que publiqués un comunicat l’endemà declarant que Hess s’havia tornat boig. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen accedir a les clemències de Hess i varen trucar a la matinada a lord Hamilton per dir-li que un pilot alemany anomenat Alfred Horn volia parlar amb ell. Per lord Hamilton el nom d’Alfred Horn no significava res, com no podia ser d’una altra manera. Cansat per l’hora que era i no entenent qui era aquell pilot, lord Hamilton va acceptar entrevistar-se amb aquell desconegut al matí i va tornar al llit. Al matí, el duc va sortir de la seva mansió acompanyat per un oficial investigador. A mig matí va arribar en el quarter de Maryhill. Ni lord Hamilton ni la Home Guard sabien encara que aquell home era en realitat Rudolf Hess. Primer varen examinar els objectes personals de Hess; un aparell fotogràfic marca Leica, fotografies de Hess i un nen, medicaments i targetes de visita a nom del doctor Karl Haushofer i del seu fill, el doctor Albrecht Haushofer. A Hamilton el va sorprendre trobar-se les targetes d’aquestes dues eminències alemanyes. A continuació, Hamilton va entrar a la cel·la de Hess acompanyat per un oficial i un oficial de guàrdia, però el jerarca nazi va demanar-li veure’s a soles, petició que Hamilton va accedir. Un cop sols, Hess li va explicar que l’havia conegut en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 i que havien dinat junts repetidament a la seva casa i, llavors, li va confessar que era Rudolf Hess i va treure de sota el coixí una fotografia d’ell amb el seu fill i unes altres en que apareixia en uniforme. A continuació, Hess li va explicar que Hitler no desitjava la destrucció de la Gran Bretanya i que volia acabar amb la guerra, i que ell havia viatjat fins a Escòcia per intentar negociar la pau en una missió humanitària. Inclús li va confessar que aquest era el seu quart intent i que els últims tres temptatives havien fracassat per culpa del mal temps. Hess li va proposar reunir alguns membres del seu partit polític per redactar unes possibles bases de pau per ser presentades a Hitler i li va demanar que en la següent conversa portés a un intèrpret, ja que, tot i que sabia anglès, temia no entendre sempre la subtilesa de les seves paraules. Hamilton no va fer cas als suggeriments de Hess, tot i que li va prometre que tornaria amb un traductor, i va sortir de la cel·la. Hamilton es va guardar les fotografies presentades per Hess a la seva cartera per presentar-les com una prova de la seva identitat. En deixar la comissaria va anar a veure les restes del Messerschmitt que havia pilotat Hess i després va tornar a la seva base. 

Hamilton llavors va trucar al seu superior per tenir un permís especial per poder anar a Londres, concretament en el Foreign Office. Després de tenir autorització, el duc va intentar contactar amb Alexander Cadogan per explicar-li que s’acabava de reunir amb Rudolf Hess, però només va poder parlar amb el director del gabinet del sotssecretari d’Estat, Jock Colville, que estava per casualitat allí. El secretari privat de Churchill li va dir que l’hi havien explicat que disposava de certa informació i li va pregutnar si es podien reunir. Hamilton li va explicar que podia aterrar a la base aèria de la RAF a Northolf, al nord de Londres, d’aquí dues hores per anar al Foreign Office o al 10 de Downing Street. Després de que li donés permís, Hamilton va agafar un Hurricane. 

Al vespre va arribar a la base militar de Northolf, però allí, en el lloc de guàrdia, li varen entregar una nota en que se li ordenava que tornés a enlairar-se sense protestar cap al terreny d’aviació de Kidlington, a uns quilòmetres d’Oxford. En pujar de nou al seu aparell, el motor d’aquest no es va engegar i va tenir que canviar d’avió. En un hangar li varen torbar un petit Maigster d’entrenament amb el que finalment es va poder enlairar. A Kidlington l’esperava un cotxe, que el va dur a Ditchley Park, a Oxfordshire, la residència que Churchill utilitzava sovint com a quarter general pels caps de setmana.

En aquells moments Churchill estava amb uns seus amics vestit amb un còmode batí i mirant una pel·lícula, Els Germans Marx a l’Oest. En arribar el duc a la mansió, Hamilton li va poder reunir-se a soles. Churchill hi va accedir i els demés es varen aixecar menys Churchill i Archibald Sinclair. Quan Hamilton li va explicar la sensacional notícia i després d’ensenyar-li les fotografies que Hess l’hi havia entregat d’ell mateix i les targetes de visita dels Haushofer, Churchill no es va poder creure que la Home Guard tingués retingut a Hess i va ordenar que el lloctinent de Hitler continués a disposició del Ministeri de Guerra com a presoner de guerra en una casa ben situada al voltant de Londres per tal de confirmar la notícia. També va demanar cuidar-li el seu estat de salut al mateix temps que l’havien d’examinar. Un cop donada l’ordre, el primer ministre va tornar a mirar la pel·lícula, ja que, segons va dir, no tenia més ganes de parlar de l’assumpte Horn-Hess. Hamilton va quedar estupefacte i minuts més tard es va adormir a la butaca mirant la pel·lícula dels germans Marx. Un cop acabat el film, Churchill, vestit amb una bata xinesa amb bordats en vermell i or de dracs, es va asseure davant Hamilton, que es va despertar de cop en sentir com tots els demés s’aixecaven, per tornar a parlar de l’assumpte. El primer ministre va insistir de que realment aquell home que estava sota les dependències de la Home Guard fos Rudolf Hess, el lloctinent de Hitler. El duc li va assegurar que era Hess, ja que sinó no l’hi hagués parlat d’Albrecht Haushofer. Cap a les dues de la matinada, Churchill va donar per finalitzada la conversa i va anar a dormir. 

Després de l’ordre de Churchill, Hess va ser retingut uns dies a la Torre de Londres i després a una casa de camp. Hess va ser l’últim presoner de la famosa Torre de Londres. Abans d’anar a la famosa Torre, que Hess va ser transferit a un hospital militar perquè l’atenguessin les ferides que s’havia fet. 

En el Reich:

A Holanda:

Gràcies a Wilhelm Canaris es va iniciar aquell dia l’Operació Lloguer, que consistia en evacuar els jueus holandesos. Walter Schulze-Bernett i el seus subordinats varen suprovisar personalment el primer tren de refugiats que abandonava Amsterdam amb destí a Espanya.

A la Gran Bretanya:

Els alemanys havien bombardejat la nit anterior de forma brutal la ciutat de Londres. Una tercera part dels carrers del centre varen quedar intransitables. A més, la Luftwaffe va enfonsar el destructor britànic, el Lively.

A Iugoslàvia:

El coronel Draza Mihailovic va establir com a focus d’insurrecció davant l’ocupació alemanya a l’altiplà de Ravna Gora, a l’oest de Sèrbia.

A Iraq:

Els britànics varen avançar cap a Basora ocupant Rutba.