Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tornar a Berlín del Berghof per reunir-se l’endemà amb els seus comandants militars. El dictador va donar instruccions perquè a dins del país no es parlés de l’assumpte de Rudolf Hess i a l’exterior es parlés de que les afirmacions britàniques eren mentida i oferir una presentació al·lusiva dels fets. Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari fent referència a Hess, que estava summament ressentit, ja que era una cosa que mai hagués pogut imaginar.

Tot i que Hitler havia ordenat que no es parlés més del tema, la Völkischer Beobachter va explicar en un article que Hess s’havia tornat boig i que des de feia uns dies havia visitat a hipnotitzadors i astròlegs. El cas Hess encara portava cua i aquell mateix dia Reinhard Heydrich va fer detenir al metge Felix Kersten i va ordenar que el portessin en el seu despatx. Heydrich, que havia fet arrestar a altres metges i persones vinculades a Hess, va entrevistar-lo personalment durant cinc hores des de primera hora de la tarda amb un to correcte. Volia saber si el doctor sabia alguna cosa del viatge de Hess i, inclús, li va preguntar si havia ajudat al lloctinent de Hitler en el seu viatge a Escòcia. Kersten li va respondre que amb els seus pacients només parlava de medicina i que no l’interessava la política. Heydrich, que sempre havia desconfiat d’ell, va dir-li que no se’l creia i que sabia de que no estava de la seva part. En parlar d’Holanda, Heydrich es va sorprendre de que el doctor estigués tan ben informat sobre el què hi passava allí i li va dir que començava a entendre qui era. A continuació, li va oferir una cigarreta i li va prometre que aquesta no contenia somnífers. Cap al final de l’interrogatori va abandonar la sala i quan va tornar li va dir que podia marxar. Heinrich Himmler, que es trobava a Munic i estava al corrent per un oficial de les intencions de Heydrich, l’havia trucat per dir-li que el seu doctor personal era innocent. Tot i això, Heydrich li va ordenar que estigués disponible i que no viatgés a cap lloc fins que Himmler no tornés. No podia sortir de Berlín.

---

Un dia abans de que comencés l’Operació Barba-roja, prevista aquell moment pel 15 de maig, es va retardar la data pel 22 de juny per culpa de l’operació alemanya als Balcans, l’Operació Marita. Es va elegir el mateix dia que 129 anys abans l’emperador Napoleó Bonaparte havia començat la seva ofensiva cap a Moscou.

A França:

A París, els alemanys varen començar les primeres ràtzies antisemites per ordres de Theodor Dannecker. En total varen internar en els camps francesos a 3.733 jueus.

A Polònia:

A Poznan, el diari local va anunciar que tres polonesos, Stanislaw Weclas, Leon Pawlowski i Stanislaw Wencel, havien sigut sentenciats a mort per suposada conspiració anti-alemanya. L’informe declarava que tots els que posessin resistència serien eliminats.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va escriure a Anthony Eden per comunicar-li que havia llegit les converses que s’havien mantingut amb Hess i que li semblaven els desfogaments d’una ment malalta, com la conversació amb un nen amb endarreriment que es sentís culpable d’un assassinat o d’un incendi voluntari. El primer ministre li va proposar enviar tals transcripcions a Franklin Delano Roosevelt, ja que en elles es podia entreveure quin era l’ambient a l’entorn de Hitler, el qual creia que era artificial i fètid, però no volia que es fes de moment una declaració pública i per aquest fet va demanar que Hess continués aïllat.

Una nota del War Office va precisar que Hess no volia en absolut reunir-se amb Churchill i que no havia tingut la intenció de fer-ho. Segons la nota, volia entrevistar-se amb els opositors del primer ministre i amb el rei Jordi VI.

---

Ivone Kirkpatrick i lord Hamilton es varen tornar a reunir amb Hess. Al mateix temps, Vinncent Murphy va publicar un article en el Daily Sketch en el que va afirmar que Hess havia escapat d’Alemanya per la seva pròpia voluntat com a protesta per les “desastroses” conseqüències de la influència de Joachim von Ribbentrop sobre Hitler. Murphy creia que Hess pensava que Von Ribbentrop estava empenyent el dictador contra Gran Bretanya, violentant d’aquesta manera la inclinació natural de Hitler.

A Malta:

Els alemanys varen començar a bombardejar l’illa per donar la impressió en els britànics que aquest era l’objectiu i no Creta. Però el bombardeig no va anar tant bé pels alemanys com varen preveure, ja que varen perdre 62 bombarders i 15 aparells italians, tot i que els britànics varen perdre 60 caces, la meitat dels quals varen ser destruïts a terra.

En el Pròxim Orient:

Winston Churchill, amb el seu Exèrcit enmig d’una ofensiva a Iraq, va ordenar a la RAF i a la RAAF, les Reials Forces Aèries Australianes, atacar les bases síries.