Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va ordenar que comencés el bombardeig aeri de Creta com a preparació per la invasió que tindria lloc al cap de cinc dies. En una reunió a la Cancelleria amb els seus comandants militars, Hitler els va explicar que la sortida de Rudolf Hess l’havia sorprès per complert i que era degut a “conflictes interns” del seu lloctinent davant el risc de combats fratricides entre aris. El dictador també els va explicar que Hess estava frustrat per no poder estar en servei actiu en el si d’una unitat combativa de la Luftwaffe i que la seva afició a les visions i a les profecies, els seus dolors físics i el seu sentiment d’inutilitat haurien provocat que prengués aquella decisió que va qualificar de boja.
El doctor i cirurgià de la Luftwaffe, Sigmund Rascher, va escriure una carta a Heinrich Himmler per informar-lo que havia observat que encara no s’havia realitzat cap experiment científic amb material humà perquè ningú s’oferia voluntari per culpa dels perillosos assajos que podien acabar provocant la mort. A continuació, Rascher li va preguntar si podrien utilitzar dos o tres delinqüents habituals del camp de concentració de Dachau per aquells experiments. Volia experimentar les experiències sobre els vols a gran altures per saber els límits de les necessitats d’oxigen dels pilots alemanys i la seva possible resistència a la pressió atmosfèrica. El doctor li va explicar que no podia fer aquells experiments amb monos perquè presentaven condicions experimentals molt diferents i que un altre metge de la Luftwaffe pensava el mateix que ell. Himmler va aprovar la sol·licitud.
Ernst von Weizsäcker va avisar a Joachim von Ribbentrop sobre la inoportunitat que tindria un acord polític entre japonesos i nord-americans i el va advertir de que Japó podria deixar l’Eix.
Josef Bürckel va ser nomenat governador del Reich de la Marca Occidental.
A França:
Tot i la detenció el dia anterior de 3.733 immigrants jueus, cap diari, a part de la premsa jueva, va mencionar la batuda. Només el diari col·laboracionista Paris Midi va aprovar les detencions afirmant que “havien desaparegut 5.000 paràsits del Gran París“.
A prop de Saint-Omer, el general Ulrich Grauert va morir en un combat aeri contra el pilot polonès de la RAF, el sergent Waclaw Giermer.
A Holanda:
Aquell dia va continuar l’Operació Lloguer, que consistia en evacuar els jueus holandesos, amb un segon tren destí a Espanya.
A Polònia:
Les autoritats alemanyes varen posar en marxa un servei d’urgència jueu al gueto de Varsòvia, conegut popularment com els tretze, que en realitat era una organització d’espionatge alemany.
A la Unió Soviètica:
Els soviètics varen escriure un informe titulat:
Consideracions pel desplegament estratègic de les forces armades de la Unió Soviètica en cas de guerra amb Alemanya i els seus Aliats.
El document narrava que la situació actual feia pensar de que si Alemanya atacava a la Unió Soviètica disposaria de 137 divisions d’infanteria, 19 blindades, 15 motoritzades, 4 muntades i 5 aerotransportades, amb un total de 180 divisions. Acte seguit, l’informe parlava de la direcció que podria tenir la principal invasió alemanya, i es deia que tot apuntava que l’atac podria començar al sud de Demblin i podria anar acompanyat per un altre més al nord, procedent de Prússia Oriental, i dirigit contra Vilna i Riga, així com un de més breu i concentrat contra Vólkovisk i Baránovichi, des de Suvaki i Brest. Després de predir diferents rutes que podrien seguir els alemanys, el document suggeria atacar a l’exèrcit alemany quan aquest encara es trobés en fase de desplegament i proposava dues contra-ofensives en territori alemany. El document, que instava a creure que estaven preparats per atacar a Alemanya, no té gaire valor ja que inclús, segons sembla, Iosif Stalin el va titllar de bogeria.
Richard Sorge, des de Tòquio, va enviar als seus caps soviètics a Moscou un missatge per ràdio en el qual donava la data de la invasió alemanya entre el 20 i el 22 de juny.
Schnurre, l’encarregat de les negociacions entre el govern soviètic i alemany, va informar en el seu govern de que no era ja un tren, sinó diversos, els que els soviètics havien posat a disposició d’Alemanya per portar al seu destí, per la via transiberiana, 4.000 tones de cautxú brut. A més, va afegir que tenia la sensació de que podrien inclús obtenir una quantitat de mercaderies superior a la fixada en el contracte del 10 de gener. Tot i això, Schnurre es va queixar dels innombrables rumors que circulaven respecte a un imminent conflicte entre els dos països. El més curiós, segons l’encarregat de les negociacions, era un que deia que les firmes industrials alemanyes intentaven cancel·lar els seus contractes amb els soviètics.
A la Gran Bretanya:
El ministre laborista de Treball i Serveis Nacional, Ernest Bevin, va declarar que Hess era un assassí i va recordar que el lloctinent de Hitler havia eliminat al moviment sindicalista i havia enviat als seus líders i als del SPD als camps de concentració. Per aquest fet, Bevin demanava no negociar amb ell.
Ivone Kirkpatrick i lord Hamilton, com el dia anterior, es varen tornar a reunir amb Hess. Després es va transmetre un informe que deia que Hess gaudia de bona salut i presentava totes les senyals d’estar bé del cap. També s’afirmava que havia vingut sol i sense cap comunicació del govern alemany i que era evident que el seu vol era una prova de la tensió i de l’estrès causats per la inquietud omnipresent en els cercles alemanys per com acabarà la guerra, així com de la tensió de les relacions entre diferents altes personalitats a Alemanya.
A Creta:
La Royal Navy es va col·locar al sud i a l’oest de l’illa, fora del radi d’acció de l’aviació alemanya.
A Líbia:
Erwin Rommel va quedar sorprès quan va llegir una nota de l’agència Reuter que deia que els alemanys havien sigut expulsats d’Egipte. Rommel ho va interpretar com una senyal de que els Aliats intentarien una ofensiva contra les seves tropes i va ordenar que un batalló Panzer es dirigís a tota velocitat a la frontera. Precisament, aquell dia els britànics varen llançar l’Operació Brevetat contra les posicions alemanyes avançades, fet que va provocar que s’haguessin de retirar del pas de Halfaya.
A Etiòpia:
Ja amb un 50% de baixes italianes, els britànics varen conquerir el reducte de Korasi.
Diari del Tercer Reich 