Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder, que aquest no estava gens animat per la futura Operació Barba-roja. L’almirall el va pressionar perquè engegués aquella tardor una ofensiva militar decisiva contra Suez i Egipte. Segons Raeder, aquest cop seria més mortal per l’Imperi Britànic que l’ocupació de Londres.

---

El Ministeri de Propaganda es va dirigir a la premsa per posar èmfasis en que la Gran Bretanya i els Estats Units estaven governats pels jueus i varen insistir en la idea de que els jueus nord-americans volien destruir i exterminar Alemanya. 

A Creta: 

Les forces alemanyes varen ocupar Heraclió i Rethymno, provocant d’aquesta manera que no poguessin arribar més embarcacions britàniques a l’illa. Durant la nit varen continuar marxant de Creta els soldats britànics i els presoners alemanys del primer dia de la campanya. Els britànics varen poder marxar amb facilitat perquè els aparells de la Luftwaffe que quedaven a l’illa eren mínims, ja que eren traslladats a la frontera russa.

A Irlanda:

A la nit, la Luftwaffe va bombardejar Dublín en una clara advertència per part d’Alemanya a Irlanda de que no ajudés a Irlanda del Nord. La polèmica venia des de que els bombers de Dublín havien ajudat a apagar els incendis a Belfast i, per tant, les drassanes havien entrat en funcionament més ràpid. Durant aquest raid varen morir 40 persones i 70 vivendes varen ser destruïdes.

A Itàlia:

Benito Mussolini va ordenar l’organització d’un cos expedicionari pensant en futures operacions bèl·liques. El dictador, però, parlant de la intervenció dels alemanys en els Balcans, li va assegurar al comte Galeazzo Ciano que volia que “els alemanys els deixessin en pau perquè ja havien perdut un imperi”. Li va reconèixer que tenia una espina clavada al cor perquè França, derrotada, mantenia el seu imperi, mentre ells, els italians, l’havien perdut. 

A la Unió Soviètica:

L’espia Richard Sorge va informar per ràdio al Kremlin de que Berlín havia informat a l’ambaixador Eugen Ott de que l’ofensiva alemanya contra la Unió Soviètica començaria en la segona quinzena de juny. Sorge assegurava que Ott estava segur en un 95% de que la guerra començaria per les seves informacions a través de la delegació tècnica de la Luftwaffe a Tòquio, que havia rebut ordres de tornar a casa. Sorge també avisava de que el transport de cautxú que abans es realitzava en territori soviètic havia quedat reduït al mínim.

A la Gran Bretanya:

El coronel Rees, assessor local de l’exèrcit britànic en medicina psicològica, es va reunir amb Rudolf Hess i va afirmar que la personalitat de Hess era inestable, probablement des de l’adolescència, amb una personalitat psicopàtica de tipus esquizofrènic. També va dir que era ansiós i tens amb una lleugera tendència a la paranoia i sense cap tipus d’autocrítica, a més de ser hipocondríac, tot i que intel·ligent. Rees va avisar de que no es podia descartar que es pogués suïcidar per les seves tendències neuròtiques i delirants i els seus constants canvis d’humor. En acabar el seu informe, el coronel va escriure que Hess havia sigut manipulat per diverses persones, entre elles el professor Karl Haushofer.  

A Iraq:

El que quedava del govern iraquià de Rashid Ali, l’alcalde de Bagdad i els oficials de l’Exèrcit, varen firmar un armistici amb la Gran Bretanya segons al qual el país acordava no donar assistència a les nacions de l’Eix i es comprometia a no obstruir l’estacionament de les forces britàniques a l’Iraq. Més tard s’instal·laria un govern pro-britànic.