3 de juny de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de reunir-se el dia anterior amb Benito Mussolini a Brenner, Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima. El dictador li va deixar entreveure que el conflicte amb la Unió Soviètica era inevitable en un futur proper.


Preparant aquest atac amb els finlandesos, els alemanys varen acordar els plans definitius per les accions finlandeses. El coronel general Nikolaus von Falkenhorst, el comandant de la Noruega ocupada, controlaria les tropes alemanyes i el 3º Cos finlandès en el nord i el centre de Finlàndia, ocuparia el port de Mumansk, l’únic port soviètic que no es gelava en tot l’any, i la via ferroviària de Kirov. En el sud de Finlàndia, les principals forces finlandeses estarien comandades pel mariscal Carl Gustav Mannerheim, que dirigiria l’atac des del sud del país. A més, es va decidir que Finlàndia iniciaria una mobilització general el 15 de juny i es va acordar que ocuparia les illes Aland i recuperaria la base marítima de Hanko, a la part occidental del golf de Finlàndia. D’aquesta manera es va decidir que l’atac inicial recauria sobre el cos de muntanya noruec d’Alemanya del coronel general Eduard Dietl amb l’objectiu d’establir posicions a l’àrea de Petsamo, a l’extrem septentrional de Finlàndia. A continuació, l’ofensiva continuaria cap a Murmansk. El pla d’operacions es va anomenar Operació Guineu de platí. Del suport aeri se’n encarregaria la 5º Flota Aèria del coronel general Hans-Jürgen Stumpff, composta per 240 aeronaus. 


A la nit, 11 bombarders de la RAF varen atacar en un atac sense masses conseqüències Berlín.

A França:

La Divisió Totenkopf de les SS va sortir de Bordeus i va viatjar durant quatre dies per arribar a Marienwerder, a Prússia Oriental, per participar en la futura Operació Barba-roja

A Holanda:

Un petit grup de joves jueus refugiats procedents d’Alemanya varen dur a terme un petit atac contra el centre de comunicacions de la Luftwaffe. Tot i que els danys varen ser inexistents, els alemanys varen detenir a 200 joves jueus i els varen enviar a morir al camp de concentració de Mauthausen.  

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador soviètic, Ivan Maïski, va informar de la seva trobada amb lord Beaverbrook, que havia visitat a Rudolf Hess per ordres de Winston Churchill, i que li havia dit que l’antic lloctinent de Hitler era l’emissari del dictador i que comptaven amb els Quislings britànics com el duc de Hamilton, el duc de Buccleuch i altres per fer la pau. Segons l’ambaixador, Hess havia ofert una pau honorable i que Beaverbrook li havia comentat en to sarcàstic que Hess pensava probablement que en quan presentés el seu pla als ducs, aquests correrien a veure el rei, enderrocarien a Churchill i formarien un govern raonable. 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.