Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va fer pública la Directriu número 32 que eren els preparatius de la invasió a la Unió Soviètica. Els plans, a més, preveien assegurar la costa atlàntica d’Espanya i Portugal, expulsar els britànics de Gibraltar amb o sense l’ajuda espanyola, exercir pressió tant a Turquia com a Iran perquè lluitessin contra els britànics, expulsar els britànics de Palestina i del Canal de Suez amb atacs convergents llançats des de Líbia, a través d’Egipte, i des de Bulgària, a través de Turquia, al mateix temps que s’eliminava la resistència britànica a Tobruk i, si la caiguda de la Unió Soviètica ho permetia, enviar un cos expedicionari des de Transcàucasia contra Iraq. Hitler preveia la utilització dels musulmans per les seves conquestes. Deixant a part totes aquestes operacions, Hitler va ordenar que un cop acabés la campanya a l’Est, la Kriegsmarine i la Luftwaffe havien de tornar a atacar la Gran Bretanya. 

---

A Wewelsburg, Heinrich Himmler va apel·lar als màxims líders de les SS perquè es comprometessin en el projecte d’aniquilació que es produiria aviat. Himmler va estar reunit amb aquests líders fins el 15 de juny de 1941.

---

A la nit, bombarders britànics varen atacar objectius industrials en el Ruhr, Renània i els ports alemanys del mar del Nord

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin es va reunir en el seu despatx del Kremlin amb els seus principals col·laboradors. Un cop començada la reunió, des de fora del despatx, varen cridar al general Nikolái Kuznetsov, cap dels serveis d’informació soviètics, per donar-li una nota molt important. Un cop li varen donar la nota, Kuznetsov va tornar a la reunió i va llegir en veu alta la nota que deia que Hitler havia aplaçat l’atac a la Unió Soviètica del 15 de juny de 1941 pel 22 de juny de 1941. L’informe procedia d’una font segura i va arribar de l’Estat Major general helvètic a través del correu diplomàtic especial, però Stalin no en va voler fer cas perquè creia que no provenia d’una font fiable. Harro Schulze-Boysen havia escrit als seus superiors del NKVD per advertir-los de que estiguessin preparats per un atac sorpresa.

A Etiòpia:

En el nord, els britànics varen ocupar Assab i amb ella la pràctica totalitat d’Eritrea. La resistència italiana s’enfonsava, però encara quedava el general Nasi, que seguia combatent a la regió de Gondar.