Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich es va celebrar una conferència militar amb els caps dels Estats Majors de la Wehrmacht per parlar de la invasió a la Unió Soviètica. Per no aixecar sospites, els generals van arribar a la Cancelleria en diferents hores. La reunió va durar des de les onze del matí fins a dos quarts de set de la tarda, amb una breu interrupció per dinar. Un cop reunits, Adolf Hitler va exposar els seus plans i va assegurar que el poble eslau només duraria sis setmanes. Hitler va definir de llegenda les teories que deien que l‘exèrcit soviètic disposava d’un bon armament, tot i que va admetre que els superaven en número, però no en direcció, equip i experiència. El líder alemany va insistir en que tots els soldats havien de saber que estaven lluitant contra la destrucció del bolxevisme i que si perdien Europa seria bolxevitzada. Un cop més confiava en que la caiguda de la Unió Soviètica portaria a la Gran Bretanya ha arribar a un acord, tot i que va reafirmar que els britànics seguien sent el seu principal enemic perquè continuarien lluitant mentre la lluita tingués algun sentit. Dels presents, ningú es va queixar de posar en marxa una guerra de dos fronts i tots els homes del OKW i el OKH es van mostrar optimistes. L’únic que no va ser optimista va ser el general Heinz Guderian, que creia que seria una catàstrofe.

Davant dels rumors que sortien sobre aquesta possible invasió, el govern va enviar un comunicat a l’agència de notícies soviètica, la Tass, on reafirmaven la solidesa del pacte Ribbentrop-Mólotov i la indestructible amistat que lligava als pobles rus i alemany. Els diaris soviètics varen sortir publicats amb el comunicat de l’agència Tass.

---

A Prússia Oriental, l’oficial al comandament de la Divisió Totenkopf de les SS, el general Theodor Eicke, va informar als seus comandants sobre el contingut del Decret dels Comissaris del 6 de juny. Eicke va explicar que la guerra contra la Unió Soviètica se l’havien de prendre com una batalla ideològica, una lluita a vida o mort entre el nacionalsocialisme i el bolxevisme jueu. En els comissaris polítics adscrits a les unitats de l’exèrcit soviètic se’ls havia d’assassinar d’immediat, va dir-los.

A la Unió Soviètica:

A Rússia:

Iosif Stalin també havia sentit aquests rumors, de fet el dia anterior havia rebutjar la proposta del mariscal Simon Timochenko d’alertar les tropes fronteres. Timochenko, davant el rebuig de Stalin, es va desesperar i aquell dia es va reunir amb el dictador juntament amb el general Gregory Zhukov per tornar-li a demanar que alertes als soldats. En veure que el seu mariscal tornava a insistir en el mateix tema, Stalin li va exclamar que si feia el que li demanaven s’entendria com una declaració de guerra cap a Alemanya. Quan Zhukov el va informar de que els alemanys havien mobilitzat les seves tropes, Stalin va dir que no es podien creure tot el que escrivien els seus agents, fent clara referència el missatge del dia anterior de l’espia Richard Sorge. La reunió va tenir que ser interrompuda momentàniament per una trucada de Nikita Kruschev, que volia parlar amb Stalin sobra agricultura. El cap del Partit Comunista a Ucraïna li va parlar sobre les bones perspectives d’una collita extraordinària.

Precisament, Viatxeslav Mólotov es va reunir amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg aquella tarda per llegir-li la declaració oficial de l’Agència Tass, transmesa aquella mateixa nit per ràdio i publicada el dia següent per la premsa escrita com el Pravda, en la qual el govern soviètic acusava a Stafford Cripps de difondre rumors tendenciosos per fer creure un imminent conflicte entre Alemanya i la Unió Soviètica.

A Lituània:

El NKVD va reaccionar davant del “perill” que suposava el Front Activista Lituà, el LAF, del líder Kazys Skirpa, que demanava la independència del país, deportant entre aquell dia i el 19 de juny a més de 17.000 persones titllades d’anti-soviètiques. EL NKVD va reaccionar de forma molt semblant a Letònia, que va transportar a la força cap a Sibèria a unes 15.000 persones que no eren del gust del règim.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic va desxifrar a Bletchley Park un missatge alemany en relació a unes ordres enviades pels alemanys en motiu de l’arribada d’un Cap de la Corresponsalia de Guerra a Kirkenes, en el nord de Noruega, a prop de la frontera amb la Unió Soviètica.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va congelar els fons que els Estats de l’Eix tenien en els Estats Units. El govern també va acceptar la sol·licitud de Winston Churchill de que els Estats Units es fessin càrrec de les defenses d’Islàndia.