Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
A la Cancelleria del Reich, a la tarda, Joseph Goebbels va rebre una trucada per reunir-se l’endemà amb Adolf Hitler. Aquella reunió volien que fos secreta i per això el xofer del ministre va muntar noves matrícules en els cotxes ministerials i va aparcar a una entrada lateral de la Cancelleria. Després de que el dictador el saludés amb molta afectivitat, li va explicar els plants de la imminent Operació Barba-roja, que creia que finalitzarien en una setmana. Hitler li va argumentar l’Operació perquè estava convençut que Iosif Stalin esperava que Europa es destruís per bolxevitzar-la. Goebbels va marxar de la trobada feliç perquè veia molt convenient aquell atac. Tot i que es volia mantenir en secret, per Berlín, tal hi com va apuntar Ulrich von Hassell, circulaven rumors d’un imminent acord amb els soviètics.
Tots els comandants alemanys a l’Est, com se’ls hi havia ordenat, varen finalitza els seus preparatius per atacar i només esperaven dues paraules en clau: Altona, que significava que es posposava o es cancel·lava l’Operació, o Dortmund, que volia dir endavant.
El Grup d’Exèrcits del Centre va publicar una llista d’objectius a bombardejar, cadascun dels quals havia de ser destruït en les primeres hores de l’atac; entre ells hi havia els llocs de comunicació i els centres de transmissió de l’exèrcit soviètic establerts en les regions de l’est de Polònia, a Kobryn, Volkovysk, Lida, i Baranovichi, així com els que estaven a l’est de la frontera de Polònia, a Stulsk, Minsk, Mogilev, Orsha i Smolens.
A Wewelsburg va acabar la trobada de Heinrich Himmler amb els màxims líders de les SS que havia començat l’11 de juny de 1941. Himmler els va apel·lar perquè es comprometessin en el projecte d’aniquilació que es produiria aviat.
Ilse Braun, la germana d’Eva Braun, es va casar per segon cop i va abandonar Berlín amb el seu marit, Fucke-Michels, a la ciutat de Breslau, on el 1943 va treballar com a redactora del diari Schleische Zeitung. La identitat del marit d’Ilse mai ha quedat del tot clara.
A Itàlia:
A Venècia, en al Palau Ducal, es va firmar l’adhesió de Croàcia al Pacte Tripartit en presència de Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano. Von Ribbentrop va enviar a continuació un missatge secret al govern hongarès en que els informava de que a causa de “les importants concentració de les tropes soviètiques a la frontera oriental alemanya”, Hitler es veuria obligar, probablement, a aclaria durant la primera setmana de juny les relacions amb els soviètics i manifestaria certes exigències. El ministre va demanar en els hongaresos adoptessin mesures de seguretat a les seves fronteres.
A la Unió Soviètica:
El comandant soviètic a Kiev, el general Kirponos, convençut de que els alemanys els atacarien, va enviar una carta personal a Stalin per demanar-li evacuar a 300.000 civils soviètics de la regió fronterera, al llarg del riu Bug, i instal·lar barreres anti-carro. Stalin li va respondre que si feia allò seria un acte de provocació i li va ordenar que no fes res.
Richard Sorge també va advertir d’un imminent atac alemany, però va reconèixer que la seva font, un agregat militar, no n’estava del tot segur.
L’últim dels 20 enginyers alemanys que seguien treballant a Leningrad varen deixar el país.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va enviar un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt on li deia que segons totes les seves fonts semblava imminent un atac alemany a la Unió Soviètica. El primer ministre el va informar que en aquest cas donarien suport als soviètics i li oferirien tota ajuda perquè Hitler era l’enemic.
A la tarda, el doctor Henry V. Dicks va visitar a Rudolf Hess a la seva cel·la. L’antic lloctinent de Hitler es va queixar de que no podia dormir i el doctor li va entregar somnífers. Hess no se’ls va empassar per por a ser enverinats i els va amagar sota del somier. En sortir de la cel·la, el doctor va senyalar que la seva condició mental s’havia tornat ja molt seriosa.
A les dues de la matinada, Dicks va ser despertat pel servei de guàrdia, que li va ordenar que tornés a visitar a Hess. En entrar a la cel·la, el doctor es va sorprendre en trobar a Hess amb el seu uniforme de pilot i amb les botes posades. Hess, que havia despertat prèviament al guàrdia i havia demanat veure al doctor, va sortir al passadís i es va tirar llavors de cap al buit des del segon pis. Un guàrdia va córrer pel vestíbul amb l’arma en mà, però el doctor li va demanar que no disparés. A conseqüència del salt, Hess es va trencar el fèmur esquerre i va rebre algunes contusions, sobretot a l’esquena, en picar contra les lloses de pedra. Adolorit però sabent que no es podia moure, Hess va demanar morfina. De seguida es varen abraonar sobre d’ell el coronel Scott i el tinent Young, i un sergent de policia i un sotsoficial, i en veure que les lesions eren importants varen cridar al cirurgià de l’hospital més proper, el Cambridge Hospital. En arribar a l’Hospital, Hess va ser operat per reduir-li la fractura de fèmur. En despertar-se després de l’operació, l’antic lloctinent de Hitler va explicar en els seus carcellers que havia volgut morir com un home abans d’acabar comportant-se com una damisel·la a causa de les manipulacions dels medicaments. Durant uns dies es va tenir que estar al llit per curar-se de la ferida.
L’incident es va voler mantenir en secret, però el mateix dia el Daily Express va treure un titular de sis columnes que deia: Hess: Jo volia veure al duc de Hamilton. El redactor va informar que Hess havia escrit a lord Hamilton en aquest sentit diversos mesos abans, però que havia entregat la carta als serveis secrets del seu país. L’article explicava que el lloctinent de Hitler havia afirmat que no volia trobar-se de cap manera amb Churchill i que patia de Messiah mania. El periodista va fer al·lusió a una espècia de malaltia messiànica que patia Hess.
A Líbia:
A trenc d’alba, Archibald Wavell va posar en marxa l’Operació Battleaxe, la contraofensiva britànica i australiana per alliberar Tobruk i foragitar als alemanys del sector Bardia-Sollum per enviar-los cap a la costa. Amb tots els comandants alemanys en alerta, tres columnes britàniques varen començar a progressar en paral·lel. La primera per la carretera de la costa, una altra pel pas de Halfaya i una altra pel desert. Els núvols de pols que aixecaven els blindats en el seu avanç eren perfectament visibles a gran distància, però quan els vehicles d’avantguarda varen detonar les primeres mines, els artillers alemanys es varen preparar. Els alemanys varen disparar els seus projectils dels canons de 88 mil·límetres semi-enterrats a l’arena i varen començar a destruir els carros pesats britànics deixant la infanteria sense suport, sent obligada a retrocedir. Només a Fort Capuzzo, els britànics amb la 22º Brigada de la guàrdia varen aconseguir una victòria. En acabar el dia els britànics havien perdut pràcticament la meitat dels seus carros sense haver aconseguit entrar en combat amb el gruix de la força blindada alemanya.
Winston Churchill li va telegrafia a Franklin Delano Roosevelt abans de l’atac, que donava la màxima importància a aquella Operació.
Diari del Tercer Reich 