Dilluns:
En el Reich:
A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va entrevistar amb Joseph Goebbels. La reunió va ser tan secreta que el ministre va tenir que entrar per la porta del darrere per no ser vist. De seguida que es varen reunir van parlar de l‘Operació Barba-roja. Hitler li va explicar que havien posat tota la carn a la graella en la invasió a la Unió Soviètica, i que estava convençut de que la victòria seria per tot el poble alemany i que els soviètics serien esborrats del mapa. A més, li va dir que no volia repetir l’experiència de l’emperador Napoleó Bonaparte a Rússia i que tant li feia si estaven equivocats o no amb els mètodes que volien seguir a partir d’aquell moment perquè creia que si guanyaven la guerra ningú es preguntaria com ho havien fet. Tot i això, el dictador el va advertir de que tindrien tantes coses a respondre que si no vencien el poble alemany seria aniquilat. A continuació li va explicar que la campanya grega els havia costat més del que havia calculat, però comptava amb que l’Operació Barba-roja duraria només quatre mesos o inclús menys. Goebbels estava convençut de que es tardaria menys i que un cop guanyat als soviètics pensava que podrien tornar atacar a la Gran Bretanya. Després, Hitler i Goebbels van examinar tots els detalls de l’Operació. El pla de Hitler només donava dues alternatives al règim nazi: guanyar o morir. D’aquesta manera varen pensar molts dirigents nazis, com també alguns generals de la Wehrmacht. Avui en dia se sap que alguns generals i oficials de la Wehrmacht es varen oposar a la invasió, ja que trobaven que era una campanya suïcida.
Quan tot l‘exèrcit alemany estava ultimant els últims detalls de l‘Operació Barba-roja, es va difondre el decret Komissarbefehl, (l’ordre dels comissaris), pel tracte als presoners de guerra russos. Eren unes instruccions cruels, i es varen prohibir les relacions entre els presoners i els seus guàrdies o els civils alemanys. Qualsevol símbol de resistència havia de ser eliminat implacablement.
A la Unió Soviètica:
En un document secret que no es va fer públic fins després de la caiguda del comunisme el 1989, el comissari del poble per la Defensa Estatal, V. N. Merkúlov, va afirmar que un informant infiltrat en el quarter general de la Luftwaffe havia comunicat que Alemanya havia culminat tots els preparatius bèl·lics necessaris per cometre un assalt armat contra la Unió Soviètica en qualsevol moment. Merkúlov també avisava de que en el Ministeri d’Economia s’havia celebrat una reunió amb tots els especialistes en planificació econòmica per tractar els futurs territoris ocupats de la Unió Soviètica. Alfred Rosenberg, segons aquestes informacions, hauria pronunciat un discurs en el que hauria assegurat que la idea mateixa de la Unió Soviètica havia de quedar esborrada del mapa. Segons la primera pàgina del document secret, Iosif Stalin li hauria dit en el seu comissari que li digués en el seu informant que abandonés el seu lloc en l’Estat Major de la força aèria alemanya i, literalment, li va hauria dit que se’n anés a “la puta merda” perquè el seu treball era de desinformació.
L’última embarcació de guerra alemanya que quedava en les aigües soviètiques del mar Negre va marxar aquell dia.
A la Gran Bretanya;
Ivan Maiski va ser cridat al Foreign Office per ensenyar-li els informes que tenien a través d’Ultra dels moviments alemanys. Es creia que la Wehrmacht comptava amb 80 divisions a Polònia, 30 a Romania, i 5 a Finlàndia i a la zona septentrional de Noruega: 115 en total.
A Itàlia:
A Venècia, durant un passeig en góndola pels canals de la ciutat italiana, Galeazzo Ciano li va preguntar a Joachim von Ribbentrop què tenia que pensar dels rumors de guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica. Von Ribbentrop li va contestar que encara no li podia dir res perquè les decisions de Hitler les guardava sota clau en el seu impenetrable cervell. Tot i això, li va assegurar que si atacaven a la Unió Soviètica aquesta seria esborrada del mapa en dos mesos.
A Líbia:
Al nord de la frontera entre Líbia i Egipte, a trenc d’alba, la batalla entre els alemanys i els britànics es va intensificar a Sollum, a fort Capuzzo, on els alemanys varen destruir 28 tancs britànics. Erwin Rommel va aconseguir els seus objectius amb un atac a Sidi Omar i portava la iniciativa enfront als britànics. Però, tot i les baixes acumulades, una divisió blindada britànica va intentar realitzar un moviment en pinça sobre les forces de l’Eix. Durant cinc hores les columnes de fum, visibles a quilòmetres de distància, varen omplir el desert de Sidi Omar i, a partir de dos quarts d’onze del matí, Rommel en veure la jugada va reaccionar i va ordenar ara ell un moviment en pinça més gran que el britànic, caient sobre els britànics per la seva rereguarda. Les unitats del 8º Regiment Panzer i la 5º Divisió lleugera varen aconseguir els seus objectius. Les pèrdues alemanyes varen ser importants, però les comunicacions interceptades als britànics confirmaven que aquests estaven destrossats i que no havien pogut fer el seu objectiu, encerclar-los.
En els Estats Units:
Winston Churchill va transmetre a la nit un discurs per la ràdio al poble nord-americà on va advertir que cada mes que passava augmentava la duració i els perills del viatge que haurien de fer i va demanar unitat per “salvar i guiar el món”.