Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va fer cridar al seu arquitecte favorit, Albert Speer, perquè es reunís amb ell en el seu despatx de la Cancelleria del Reich. Quan Speer va entrar al despatx, Hitler estava escoltant la música dels Preludis de Liszt, que havia de servir per anunciar la futura victòria a la Unió Soviètica. Un cop Hitler li va explicar el per què estava escoltant aquella música, li va assegurar que un cop haguessin guanyat la guerra traurien tot el granit i el marbre que volguessin de la Unió Soviètica per les seves obres que havia de fer per al Reich.

---

El govern alemany s’anava preparant per la imminent Operació Barba-roja. El ministre Joachim von Ribbentrop va preparar un telegrama circular per a 12 delegacions, que seria enviat a la matinada del 22 de juny de 1941, per explicar els motius que havia tingut Alemanya per atacar a la Unió Soviètica i demanava aquests països que defensessin al Reich. Les 12 legacions eren Roma, Tòquio, Helsinki, Budapest, Bucarest, Ankara, Madrid, Sofia, Bratislàvia, Zàgreb, Teherán i Kàbul. A més, el govern va aprovar una llei que designava el mariscal Hermann Göering com a Führer, no només en cas de mort de Hitler, sinó també en el cas de que per qualsevol motiu no pogués exercir les seves funcions.

Per acabar, Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors, que no tardarien en ser el personal del Ministeri de Territoris Ocupats. El Reichsleiter va senyalar que l’objectiu era el d’assegurar i fomentar una actitud interna comuna perquè les mesures especials adquiriren més endavant un “determinat estil” i un caràcter únic en totes les regions. També va afirmar que estaven davant d’una croada contra el bolxevisme però que en cap cas era per salvar als “pobres russos” del bolxevisme, sinó per fer avançar la política mundial i enfortir el Reich. Parlant dels països bàltics, el futur ministre va dir que probablement tindrien que ser evacuades moltes persones antisocials, igual que del Govern General i del Wartheland. Rosenberg va deixar clar que la finalitat de la política a l’Est en relació als russos seria reduir Moscou a les seves tradicions i fer que es mirés de nou cap a l’Est. Com a principi per proveir a la població, va assegurar que el poble alemany havia de mirar a l’Est, sobretot a les regions del sud i del nord de Caucas, i que ells no s’havien de veure obligats a alimentar al poble rus, ja que hauria de ser aquest, sobretot les regions de la Rússia meridional, qui hauria d’alimentar al poble alemany. També va avisar de que venien anys molt durs per als russos i veia en Weissruthenien un camp d’acollida de molts elements antisocials. Després de parlar-los d’una gran oportunitat, els va afirmar que tenien que assegurar el proveïment alemany i l’economia de guerra, feina de Göering, i alliberar Alemanya per sempre més de la presència política procedent de l’Est.

A Finlàndia:

També preparant-se per l’Operació Barba-roja, el govern finlandès va cridar a files a totes els reservistes per sota de 45 anys.

A la Unió Soviètica:

Una font va informar des de Roma al Centre de Moscou de que l’ambaixador italià a Berlín havia ordenat en el seu Ministeri d’Exteriors un telegrama codificat en el que afirmava que s’havia fixat entre el 20 i el 25 de juny com la data prevista per la invasió alemanya sobre la Unió Soviètica. Els soviètics tenien dades més que suficients per haver vist que serien atacats en breu. Aquell mateix dia, per exemple, varen registrar més de 36 vols de reconeixement alemany quan a final de març registraven una mitjana de tres vols diaris.

A part, Richard Sorge, des de Tòquio, va informar que segons una font de l’ambaixador alemany Eugen Ott, la guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica era inevitable i va afirmar que l’agent Invest, Ozaki, l’hi havia dit que l’Estat Major japonès estava ja discutint la qüestió de les posicions que es prendrien en cas de guerra.

El coronel general Fiodor Kuznetsov, comandant del districte militar especial del Bàltic, preveient que hi havia el risc de ser atacats va ordenar l’evacuació de les famílies dels oficials destinats a Lituània, així com camuflar les posicions d’artilleria i els soldats, i la dispersió i l’encobriment dels aeroplans de combat. També va donar instruccions als seus exèrcits 8º i 11º, que servien en la frontera entre Lituània i Prússia Oriental, perquè comencessin a plantar mines. Quan Iosif Stalin va saber el que havia ordenat el seu coronel general va treure foc pels queixals i va ordenar no complir les ordres.

A l’Atlàntic:

El submarí alemany U-203 va seguir intentant atacar al cuirassat nord-americà Texas molt a prop d’Islàndia.

Als Estats Units:

A Washington, en el Congrés, el president Franklin Delano Roosevelt va fer un discurs on va criticar al govern alemany per haver enfonsat un vaixell mercantil nord-americà el 21 de maig de 1941 i va exigir indemnitzacions. El President també va manifestar que no estava disposat a cedir davant de les prestacions expansionistes alemanyes. Al mateix temps, però, el President va firmar el projecte de llei Bloom-Van Nuys, que autoritzava el rebuig de qualsevol tipus de visat a un sol·licitant a qui un funcionari nord-americà (el consolat) considerés susceptible de posar en perill la seguretat pública.