Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va expressar la seva preocupació perquè els Grups d’Exèrcits del Centre i del Sud s’estiguessin endinsant massa en territori enemic.
A la vegada, les quatre unitats dels Einsatzgruppen varen quedar coordinades amb els comandants dels grups de l’exèrcit de reserva: El Einsatzgruppen A, sota el comandament del SS–Standartenführer Walter Stahlecker, va ser assignat al Grup d’Exèrcits del Nord; el Einsatzgruppen B, sota el SS-Brigadeführer Arthur Nebe, es va unir al Grup d’Exèrcits del Centre; el Einsatzgruppen C, dirigit pel SS-Brigadeführer Otto Rasch, es va unir al Grup d’Exèrcits del Sud; el Einsatzgruppen D, sota el comandament del SS-Standartenführer Otto Ohlendorf, va ser assignat a les forces que operaven al sud d’Ucraïna.
A Alemanya:
A Berlín continuaven arribant missatges de felicitació per la invasió a la Unió Soviètica. La felicitació que es va rebre amb més joia va ser la d’Espanya perquè els espanyols anunciaven que estaven disposats a enviar voluntaris per lluitar al front contra les soviètics, la que seria la Divisió Blava. A més, els alemanys varen tenir del seu bàndol a partir de llavors als finlandesos, que varen entrar a la guerra al costat dels alemanys. Amb ànims de revenja, Finlàndia va declarar la guerra a la Unió Soviètica i les forces soviètiques varen assetjar a partir d’aquell dia la península de Hanko, fet que va obligar en el general de divisió soviètic Novikov a destinar dues ales d’aviació completes, la 5 SAD i la 39 IAD, a l’istme de Carèlia. Franz Halder va anotar en el seu Diari que el major general finlandès Harald Öhquist havia anat al quarter general del OKH per demanar assessorament sobre l’opinió alemanya al respecte de l’ofensiva finlandesa a l’est del llac Ladoga.
Al mateix temps, Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que no mostraria públicament grans mapes de la Unió Soviètica perquè la immensitat de la zona podria preocupar a la població.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Lituània, la 7º Divisió Panzer del 3º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits del Nord va sortir de Vílnius per dirigir-se a la ciutat de Kaunas, on varen ser acollits amb entusiasme per part de la població. Les primeres unitats dels Einsatzgruppen varen arribar a primera hora a la zona del Kaunas. El general de les SS Stahlecker va incitar a la població lituana a tenir odi contra els seus veïns jueus, i varen dirigir i ajudar a la població de Kaunas i a les tropes auxiliars lituanes per assassinar als jueus de la ciutat.
A la nit, partisans lituans varen assassinar a 1.500 jueus a Slobodka, el suburbi jueu de Kaunas, entre ells el rabí Zalman Osovski, que va ser brutalment assassinat, juntament amb la seva esposa i el seu fill. A part, varen cremar i destruir les sinagogues, i les cases que ocupaven els jueus varen ser destruïdes. A l’exterior del garatge de Lietükis situat al centre de la ciutat i a plena llum del dia, un grup de civils amb braçalets i armats amb rifles varen obligar entre 40 i 50 jueus a sortir al patí anterior de l’aparcament. Tots varen ser assassinats a cops. Una dels partisans va assassinar a diverses persones amb una barra de ferro. Wilhelm Gunzilius, de la unitat de reconeixement aeri, va fotografiar aquella massacre. Els oficials de la Wehrmacht en els territoris lituans ocupats sabien el què feien les SS i no únicament van contemplar-lo sinó que també varen encobrir les unitats de les SS i els seus còmplices lituans. Altres, com el general Lemelsen, comandant del 47º Cos Panzer, varen protestar als seus oficials subordinats per aquelles matances, però ningú els va fer cas.
A prop de la ciutat de Vilnius, els alemanys varen atacar els aeroports soviètics. Però els soviètics, amb la 5º Divisió Blindada, també varen sorprendre als alemanys a prop de Rudiskes, al sud-oest de Vilnius, on varen destruir 15 vehicles alemanys i 10 peces d’artilleria.
Tot i aquest contratemps, en el flanc meridional del 4º Grup Panzer del 56º Cos Panzer del general Erich von Manstein va saber treure profit del forat que havia fet entre els exèrcits 8º i 11º quan el primer va retrocedir cap a Letònia i el segon cap al nord de Bielorússia. Les tropes més avançades de Von Manstein varen arribar aquell dia a Ilükste, a 10 quilòmetres de la ciutat de Daugavpils, a la riba del Daugava. El general soviètic Kuznetsov va rebre ordres de parar-los. Els alemanys aquell dia varen conquerir les ciutats estratègiques de Baranovichi i Lida.
Al matí, a la carretera de Raseiniai, on s’hi havia produït una important batalla entre la 6º Divisió Panzer alemanya i la 2º Divisió Blindada soviètica, els alemanys varen utilitzar els bombarders en picat de la Luftwaffe per acabar amb els colossos KV soviètics. Però els bombarders varen ser rebutjats i, al final, varen tenir que recórrer a un atac combinat entre les forces de terra i les d’aire. Els alemanys varen utilitzar tota l’artilleria disponible mentre llançaven granades de mà contra els tancs.
Mentre a Lituània es cometien els primers crims, els alemanys continuaven avançant ràpidament per territori soviètic. Segons el mariscal de camp Erhard Milch, en aquella jornada varen destruir 351 avions soviètics. Els alemanys, per la seva part, varen perdre 25 aparells. En acabar el dia, els pilots dels bombarders i els caces que varen tornar de les incursions varen informar que cada cop els era més complicat trobar avions soviètics intactes a terra.
Al mateix temps, els soviètics varen decidir llançar un atac preventiu contra els finlandesos des de l’aire amb els bombarders del Front Nord i les VVS SF, que varen actuar contra diversos aeròdroms de la zona entre el golf de Finlàndia i el mar de Barents, en un intent d’aniquilar les forces disponibles tant per la 5º Força Aèria alemanya com per la força aèria finlandesa. Durant l’atac varen perdre 23 bombarders.
En el sector central:
Els soviètics varen començar nous contraatacs desesperats a Grodno i els bombarders soviètics varen atacar els caces del 8º Cos de l’Aire que hi havia estacionats a terra. Però els alemanys els varen reduir amb facilitat, ja que els soviètics anaven sense escorta. Per intentar frenar als alemanys, els soviètics varen crear un nou front de Reserva amb cinc exèrcits de la reserva de la Stavka: el 13º, el 19º, el 20º, el 21º i el 22º, que es varen integrar en el Front Oest.
Els alemanys varen arribar a aquell dia a Dubno.
En el sector sud:
En els quarters dels Einsatzgruppe C, on havien reunit entre 2.500 i 3.000 persones de Lvov, el SS-Brigadeführer Otto Rasch va transmetre l’ordre de Hitler d’executar-los. Rasch en persones va supervisar les execucions dutes a terme pel Einsatzkommando 6 sota el lideratge del SS-Standartenführer Walter Krüger. Erwin Schultz, que volia evitar tortures inútils, va dividir el seu Kommando en tres divisions i va transportar a les víctimes al lloc d’execució en camions.
Els soldats alemanys que marxaven cap a Lutsk varen descobrir que el NKVD havia assassinat allí a milers de presoners polítics ucraïnesos dos dies abans.
Iosif Stalin es va estar tot el dia reunit amb diferents reunions per intentar frenar als alemanys.
A la Gran Bretanya:
L’Estat Major d’Intel·ligència conjunta, el JIS, va concloure en un informe sobre les possibilitats de que Japó entrés a la guerra dient que que creien que els japonesos optarien per abstenir-se de intervenir contra la Unió Soviètica de moment i que continuarien avançant en la seva política d’expansió cap al sud per apoderar-se de les bases i les instal·lacions de Indoxina.
A l’Atlàntic:
La Marina britànica va capturar l’embarcació alemanya Lauenburg. Tot i que la nau no portava la màquina Enigma, sí que portava abundant material xifrat de gran utilitat.
En els Estats Units:
Després de que el president Franklin Delano Roosevelt sabés que 100.000 persones negres estaven disposades a manifestar-se aquell dia pels carrers de Washington per reivindicar els seus drets, la que seria la Marxa a Washington, la Facing March, es va promulgar el Decret 8.802 en que es posava fi a la discriminació racial i de les minories ètniques a les indústries d’armament. Aquell decret no valia per l’Exèrcit, on es va continuar segregant a les persones pel seu color de la pell. També es va crear un comitè, el Fair Employment Practices Committee, la primera Agència federal des de la reconstrucció de la Guerra Civil (1861-1865) que lluitava per la igualtat d’oportunitats per als negres i s’encarregava d’investigar i vetllar per acabar amb la segregació en els Estats del Sud.
A Japó:
Tal i com creia el JIS, els japonesos estaven més interessats en atacar Indoxina que no pas a la Unió Soviètica. Hirohito va assistir a una reunió amb el príncep Fuminaro Konoye i els seus caps de l’Estat Major per informar-los de que l’objectiu seria la Indoxina francesa i es va discutir al detall l’operació militar. Els militars tenien clar que no estarien disposats a negociar amb els francesos, tot i el dubtes que tenia Konoye sobre què s’hauria de fer si els francesos mostraven “bona voluntat”. El ministre Sugiyama va afegir-hi que era imprescindible aquesta operació militar perquè considerava que els Aliats estaven col·laborant per eliminar Japó. L’emperador no va posar cap objecció al pla i només es va interessar pel cost de l’operació. Sugiyama li va dir que de moment no seria prudent enviar tropes a Tailàndia, ja que pensava ocupar el país més endavant, perquè si atacaven als dos països deixarien al descobert la intenció d’apoderar-se de tota l’Àsia Oriental. Hirohito va voler saber a continuació si havia alguna connexió entre aquest pla i l’Operació Barba-roja dels alemanys. Sugiyama li va contestar que la operació a Indoxina s’hauria de dur a terme amb independència del que passés en la guerra contra la Unió Soviètica o de les converses que estaven duent a terme amb els nord-americans. Llavors, l’emperador va preguntar pels detalls logístics de l’ofensiva i els caps de l’Estat Major li varen proporcionar informació detallada de les diferents unitats i de les bases proposades a Indoxina. En aquest punt Hirohito va mostrar algunes diferències perquè li preocupaven les repercussions internacionals, però el final va acabar acceptant els suggeriments dels seus militars. .
Diari del Tercer Reich 